La fiscalia demana tenir en compte la data i pregunta del referèndum en la querella contra Borràs per les urnes

El ministeri públic reclama al TSJC que es doni pressa en resoldre l'admissió a tràmit

ACN Barcelona.-La Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que tingui en compte l'anunci de la data i la pregunta del referèndum que va fer el passat 9 de juny el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a l'hora de decidir sobre la querella presentada contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, pels tràmits per la compra d'urnes. Pel ministeri públic, aquest anunci és un dels elements que el tribunal ha de tenir present per decidir l'admissió a tràmit de la querella, juntament amb què el procés de licitació d'urnes "ha avançat en la seva tramitació". La fiscalia també ha reclamat al tribunal que es doni pressa en aquesta resolució.

En un escrit de dues pàgines presentat aquest dimarts i signat pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, s'amplia la querella de 52 pàgines presentada el 16 de maig passat ordenada pel fiscal general de l'estat, José Manuel Maza.Com que la sala d'admissions del TSJC encara no s'ha pronunciat sobre aquesta querella, la fiscalia ha aprofitat l'anunci, divendres passat, de la data i pregunta del referèndum, per posar més arguments sobre la taula perquè s'accepti a tràmit. El fiscal admet que "tot i que l'anunci no vingui acompanyat de cap resolució jurídicament valorable, és indubtable que resulta una dada d'enorme transcendència a l'hora de ponderar l'ús il·lícit del material a subministrar". A més, el ministeri públic diu que l'anunci "solemne" de la data i pregunta, es va "completar" amb l'acte celebrat diumenge a les fonts de Montjuïc, convocat per l'ANC, Òmnium i l'AMI, al qual va assistir Borràs i la resta del Govern i es va reafirmar la data i la pregunta.Per últim, el ministeri públic recorda que la licitació de les urnes ha avançat en la seva tramitació, i ja hi ha dues empreses que han presentat ofertes i que "podrien, amb la seva intervenció, facilitar les finalitats preteses pels querellats i participar, com a destinataris finals dels fons públics, en la realització d'una despesa il·lícita".Per tot això, la fiscalia veu "oportú" presentar l'escrit perquè el TSJC "tingui present, en ponderar la seva decisió –sobre l'admissió a tràmit--, els nous fets que aquí es recullen".En aquella querella inicial, el fiscal argumentava que l’impuls dels tràmits per a la compra de les urnes vulnera les resolucions del Tribunal Constitucional (TC) i s’erigeix com una "pura via de fet" per dur a terme el referèndum. Segons la Fiscalia, malgrat que l’acord marc publicat al DOGC per a la compra d’urnes se circumscriu al “subministrament d’urnes a les eleccions al Parlament de Catalunya consultes populars i altres formes de participació ciutadana” en el marc de la Llei de Règim Electoral, en realitat busca “emmascarar formalment la preparació del referèndum” mitjançant una “fórmula de licitació” sense concretar-ne la destinació ni els fons públics que s’utilitzaran.El document justifica les acusacions de desobediència argumentant que Borràs i Esteve han incomplert “oberta i conscientment el deure qualificat d’acatar la Constitució” així com les resolucions i ordres del Tribunal Constitucional “d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi alterar unilateralment el marc constitucional”. Segons el fiscal, les seves actuacions “no deixen d’evidenciar aquesta voluntat rebel a complir les resolucions del TC”. La fiscalia els atribueix també un delicte de prevaricació continuada perquè “utilitzant obertament les potestats de Consellera i secretari general del departament de Governació” van adoptar l’acord marc per al subministrament d’urnes “clarament en contra de l’ordenament jurídic”. Ho van fer, segons l’escrit, sense “competència legal” i mitjançant un “exercici desviat de funcions públiques” que ostenten. Per últim, la Fiscalia els acusa tots dos de malversació de fons públics –que comporta penes de presó de quatre a vuit anys- per haver “posat en marxa un procediment que si arriba a terme generarà despesa pública” i que està “orientat a dur a terme actuacions delictives radicalment oposades a les resolucions del TC i, per consegüent, ontològicament alienes a la funció pública”. Els tres delictes, segons la Fiscalia, “han estat comesos per actuació conjunta i coordinada d’ambdós querellats” i per tant, malgrat que només Borràs gaudeix d’aforament davant la Sala Civil i Penal del TSJC “es fa imprescindible que la instrucció i, en el seu cas, posterior enjudiciament es faci a aquest mateix òrgan judicial”.Per últim, la fiscalia demanava al TSJC que citi a declarar com a investigats Borràs i Esteve i que demani al departament de Governació una còpia de l’expedient de l’acord marc. També reclamava a la Intervenció General de la Generalitat que manifesti si ha informat de la despesa pública que resulta dels continguts administratius derivats de l’acord marc. En aquest sentit demanava la declaració com a testimoni de la Interventora General de la Generalitat, Rosa Vidal Planella, i al responsable de la Direcció de Serveis de la Secretaria General del Departament de Governació.Com que ja han passat diverses setmanes des de la presentació de la querella, i tot just fa pocs dies s'ha designat la magistrada ponent de la sala d'admissions, la fiscalia "interessa una ràpida resolució a la vista del curs dels esdeveniments".

Enviar