La Taula del Tercer Sector demana un nou debat parlamentari sobre la pobresa per les "noves necessitats socials"
Oriol Illa diu que el creixement econòmic ha de permetre dedicar més recursos als treballadors pobres, les famílies monoparentals o les llars sense ingressos
ACN Barcelona.-El president de la Taula del Tercer Sector Social, Oriol Illa, ha reclamat aquest dimecres un nou ple del Parlament dedicat exclusivament a la pobresa, com el de fa un any i tres mesos, perquè des d'aleshores han sorgit "noves necessitats socials". Així, ha admès que s'han complert bona part dels compromisos però que "encara queda camí per recórrer" i ha reclamat que els tres anys i mig de creixement ininterromput serveixin per dedicar més recursos a col·lectius com els treballadors pobres, les famílies monoparentals o les llars sense ingressos.
Després que el ple del Parlament fes un debat sobre el compliment de les resolucions del ple de fa 15 mesos, Illa ha dit que és positiu fer aquest seguiment però "malauradament queda molt per fer". Així, ha recordat que aquell ple es va fer en un "context d'emergència social, però ara hi ha noves necessitats". "Sense deixar de complir el 100% dels objectius marcats, cal replantejar situacions noves que requereixen noves polítiques socials, sobretot perquè portem tres anys i mig de creixement econòmic, hi ha més recursos per combatre noves situacions d'exclusió com els treballadors pobres, les famílies monoparentals, sobretot dones, o les 100.000 llars sense ingressos que perpetuen la seva situació i estan en situació de vulnerabilitat dura", ha explicat. Per això, segons ell, "no interessa tant el grau de compliment de les mesures, sinó el seu impacte i efectivitat sobre el 19% de la població que està en situació de vulnerabilitat i d'exclusió". En aquest sentit, ha assegurat que "cal un nou debat sobre demandes socials no cobertes, i cal articular no només recursos, que sempre són necessaris, sinó instruments per ser més efectius en aquest objectiu".Durant el debat parlamentari, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha afirmat que el 87% de les mesures que es van aprovar estan "en curs o aplicant-se". Munté ha afirmat que s'ha dut a terme un "seguiment exhaustiu" de les 273 propostes de la resolució, que aquest 2017 s'han "consolidat". La "mesura estrella", ha recordat Munté, és l'increment per a beques menjador que cobreixin el 100% del cost i amb un nou barem d'accés. En aquest context, ha afirmat que preveuen acabar el curs 2016-2017 havent atorgat 64 milions d'euros en beques menjador. Amb les dades fins al març, ha assegurat que el Govern ha atorgat 101.205 ajuts de menjador, 22.809 dels quals corresponen un 100% de la beques.Munté ha assegurat que les reunions que han mantingut els darrers mesos amb entitats municipalistes, agents socials i col·legis professionals han estat "útils". En aquest sentit ha recordat que de les 273 mesures que es van aprovar el 2016, un 29% estaven condicionades a tenir pressupost el 2016 i que en pròrroga pressupostària el Govern va fer "un esforç de priorització" en mesures com els ajuts a l'habitatge o les beques menjador. El 2017, ha afegit Munté, ha de servir per "consolidar" les propostes. En aquesta mateixa línia, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, ha recordat que el 2016 el pressupost va ser prorrogat i encara hi havia "moltes dificultats" motiu pel que hi ha xifres que "no acompanyen". Per exemple, la taxa de risc de pobresa que va passar del 19% el 2015 al 19,2% el 2016. En canvi, ha dit que la resta de dades segueixen una tendència positiva com la taxa de llars amb baixa intensitat de treballa que es va reduir del 8,8% al 7,2% i les llars en situació de privació material va passar del 6,7% al 5,5% -amb especial incidència pel que fa als menors de 16 anys on va passar de l'11% al 6%-.En intervenir al ple, Junqueras també ha apuntat que la diferència d'ingressos si es comparen el 20% de les famílies que més en tenen amb el 20% que menys en tenen va passar de sis vegades a 5,5 i ha assegurat que els diversos indicadors econòmics, com la despesa per turista o les exportacions, són positius. Junqueras ha destacat també que les noves previsions de creixement econòmic que apunten a un valor de 244.000 euros de PIB el 2018 permetran finançar els serveis socials no només en el moment present sinó també de cara al futur. El president, Carles Puigdemont, ha volgut treure pit de l’acció de Govern en relació a les polítiques socials i per això ha assegurat que l’executiu “intenta posar solucions” davant la situació que pateixen les arques de la Generalitat. En aquest sentit, ha remarcat que el pressupost de 2017 destina “el 74% del seu total a polítiques socials, el percentatge més alt de la història”, i que el nombre de beneficiaris de prestacions de la llei de la dependència “s’ha incrementat un 50% entre 2011 i 2016” i que “es destina un 45% més de recursos que al 2010, tot i que l’Estat no compleix amb el 50% que hauria d’aportar i és la Generalitat qui finança el 80% de les prestacions”. Per la seva banda, la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha fet bandera de la renda garantida de ciutadania com a mesura que "ataca" les causes de la pobresa.






