Els pobles petits reclamen que la llei de Territori tingui en compte la diversitat del país per evitar el despoblament

El conseller Josep Rull assegura que només es tirarà endavant la nova legislació "si ha de ser útil" pels municipis petits

ACN Tavèrnoles.-Es considera poble petit aquell que té menys de 2.000 habitants. A Catalunya, n'hi ha 595 i molts comparteixen les mateixes problemàtiques: la pèrdua de població, l'accés a les noves tecnologies o les dificultats urbanístiques. Per aquest motiu, l'Associació Catalana de Municipis ha organitzat aquest divendres a Tavèrnoles (Osona ) una jornada que ha reunit una setantena d'alcaldes d'aquests municipis i que ha comptat amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, a qui els alcaldes han reclamat que la futura llei de Territori tingui en compte la diversitat del país per evitar el despoblament. Segons han explicat, l'actual llei d'urbanisme és una "llei de talla única" que demana el mateix a un municipi de 200.000 habitants que a un municipi de 500. Rull els ha garantit que la nova llei tindrà en compte aquesta diversitat territorial i, no només això, sinó que els ha assegurat que la nova legislació no es farà si no té el consens d'un ampli sector del país. "Aquesta és una llei que ha de ser útil pels municipis petits, sinó no val la pena que la fem", ha assegurat.

"Som pobles petits, però amb majoria d'edat i tenim dret a decidir com volem ser". Així s'ha expressat un dels alcaldes assistents al col·loqui que s'ha fet aquest divendres a Tavèrnoles amb representació d'una seixantena de municipis petits, de menys de 2.000 habitants. Segons han explicat, els alcaldes estan "farts" que les lleis "les redactin gent des d'un despatx, que només trepitja els pobles petits quan està de vacances" i que, "si fossin per ells, encara ens farien treballar amb bous per tal que els nostres pobles fossin com pessebres". Als alcaldes els preocupa, entre d'altres qüestions, que la futura Llei de Territori tingui en compte la diversitat del país per tal d'evitar un dels principals problemes als quals s'han d'enfrontar els darrers anys: el despoblament. "Volem poder construir les masies perquè els fills dels pagesos que es volen quedar al territori ho puguin fer", han expressat. Els alcaldes han lamentat la burocràcia urbanística que hi ha en l'actualitat i que els obliga a haver de dependre de les comissions territorials d'urbanisme "fins i tot per aixecar el mur d'una masia que s'ha esfondrat". En aquest sentit, han lamentat que l'actual llei d'Urbanisme, que data de l'any 2002, apliqui les mateixes normes urbanístiques per a un municipi de 200.000 habitants que per a un municipi de 500. El col·loqui ha comptat amb la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, qui els ha garantit que la nova llei de Territori s'adaptarà a la diversitat territorial i els ha avançat que la nova legislació donarà instruments diferents als municipis en funció de les seves característiques. "Plantejarem un tipus de plantejament urbanístic que sigui específic per a municipis de menys de 1.000 habitants, fàcils de tramitar i capaç d'aprofitar les oportunitats del territori", ha especificat. En aquest sentit, el conseller ha assegurat que no té cap mena de sentit que, ara per ara, els municipis triguin una mitjana de set anys a elaborar els seus plantejaments urbanístics. "Hi ha un element que, per a nosaltres, és innegociable i aquest és la cohesió territorial, que la gent que es vol quedar a les comarques menys poblades de Catalunya s'hi pugui quedar a viure", ha explicat. El conseller ha convidat els alcaldes i tècnics dels ajuntaments dels pobles petits a celebrar una reunió de treball –més àmplia que el col·loqui que s'ha celebrat aquest divendres- per tal de donar resposta a les seves necessitats i incloure les seves propostes. "No té cap sentit que fem aquesta llei sense el vostre consens", ha puntualitzat.

Enviar