Amorós: "Cada any més persones surten de la irregularitat, però la situació dels qui ho són és cada cop més complicada"

Continua la tendència "lleugerament a la baixa" dels informes d'arrelament social

ACN Barcelona.-El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha constatat que "cada any hi ha més persones immigrades que "surten de la irregularitat", tot i que ha advertit que la situació d'aquells que segueixen en situació irregular és "cada cop més complicada". En una entrevista a l'ACN, Amorós ha explicat que les sol·licituds d'informes per a l'arrelament social segueixen "lleugerament a la baixa", com mostren les últimes dades disponibles, les del primer trimestre d'aquest any, mentre que les peticions per a reagrupament familiar es mantenen "bastant estables". El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ha apostat per obrir un debat a Catalunya per un Pacte per la Interculturalitat.

Amorós ha recordat que l'última regularització massiva es va produir l'any 2005, de manera que "hi ha gent que fa molts anys que viu en la irregularitat". Conjuntament amb 25 ajuntaments, s'està treballant en un programa per detectar persones que portin anys en aquesta situació.Els sol·licitants d'informes d'arrelament procedeixen majoritàriament del Marroc (17,3%), del Pakistan (13,5%) i d'Hondures (11,6%), tots ells amb més de 300 sol·licituds d'informes acreditatius de la seva integració. Pel que fa al perfil, la majoria tenen entre 33 i 44 anys i els homes continuen sent majoritaris (60,4%), tot i que han perdut una mica de pes respecte el 2016.Pel que fa als informes d'adequació de l'habitatge per al reagrupament familiar, durant el primer trimestre d'aquest any se n'han tramitat 2.758, un 7,7% més que el mateix període de l'any passat però lleugerament per sota del quart trimestre del 2016. Per això, Amorós creu que Catalunya té "una reagrupació familiar bastant estable". La majoria de sol·licitants són homes (73,4%) d'entre 30 i 44 anys. Per nacionalitats, destaquen els col·lectius marroquí (28,2%) i pakistanès (14,9%), seguits dels indis i els xinesos, amb més de 200 sol·licituds d'informes.Amorós creu que cal treballar en aquesta línia perquè aquesta és "la immigració més previsible". "Sabem que vindrà i sabem com contactar-hi" per fer un "treball previ". En aquest sentit, ha explicat que s'està ultimant un programa que es posarà en marxa en dos o tres mesos per donar informació a persones que estan fent un procediment de reagrupament familiar en relació a aspectes com la llengua, l'escola, el mercat laboral o polítiques de joventut o igualtat.Un dels serveis que creix és el d'acompanyament al reconeixement universitari, que serveix per convalidar títols. Aquest primer trimestre s'han iniciat 295 expedients i Amorós calcula acabar l'any amb unes 500 convalidacions.Pacte per la InterculturalitatAmorós ha apostat per obrir un debat a Catalunya que porti a un Pacte per la Interculturalitat. El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania ha explicat que hi ha societats que han apostat per "l'assimilació", altres pel "multiculturalisme", mentre que Catalunya s'ha decantat per "respectar la diferència però sabent que hi havia coses a compartir". "Això en el món de l'acadèmia se li diu interculturalisme i nosaltres ho hem anat fent espontàniament", ha afegit, "seria bo que Catalunya ho explicités i aprofundís en aquesta via".En aquest sentit, ha apostat per crear "espais d'interacció" en la vida diària dels ciutadans, ja sigui a l'escola, la universitat, la feina o el barri. "Una política d'interculturalitat és igualtat de drets i deures, espais d'interacció i valoració de la diversitat", ha dit, "aquí encara ens queda molt per fer i hi ha persones expertes de diferents orígens que tenen moltes coses que explicar-nos".Una de les limitacions per aconseguir aquests espais d'interacció és la impossibilitat de les persones immigrants d'accedir al treball públic, amb excepció de personal laboral com s'està fent, per exemple, en l'àmbit sanitari. Amorós ha apostat per un canvi legislatiu perquè l'accés al treball públic és una de les vies d'ascensor social que en aquests moments és pràcticament inexistent entre els immigrants.

Enviar