La veu dels nens refugiats arriba al cor de la UE: "Volem viure com vivíem abans"

Els testimonis de joves iraquians, sirians o afganesos s'escolten davant de l'Eurocambra coincidint amb el Dia Mundial del Refugiat i el fracàs de la política de reubicacions

ACN Brussel·les.- “Agricultor, professor d’àrab, d’anglès i de matemàtiques. Això és el que volem ser en el futur”, diuen quatre nois iraquians de 12 anys que viuen en un camp de refugiats al Kurdistan. “Però el nostre desig és poder viure com ho fèiem abans”, reprodueix la veu de la seva traductora. Coincidint amb el Dia Mundial dels Refugiats, aquests nois han interromput el seu partit de futbol per seure, a iniciativa del grup europeu els Verds\/ALE, davant de la càmera i explicar als europeus com és el seu dia a dia com a refugiats. Just davant del Parlament Europeu, els testimonis d'aquests joves i d'altres sirians o afganesos comparteixen espai amb unes institucions que, a tres mesos de la fi del termini, només han aconseguit que els estats acullin un 13% dels refugiats a què s'havien compromès

“Tenen un dia a dia molt ocupat. Van a l’escola de les vuit del matí fins les cinc de la tarda i després van a les tendes a acabar de passar la jornada amb les seves famílies”, explica la dona que fa de traductora als menors. En aquest camp de refugiats, la temperatura ronda els 40 graus a l’estiu. “I fins i tot més”, matisa.L‘assignatura preferida de gairebé tots els alumnes del camp són les matemàtiques. “Per què? Perquè s’ha de pensar abans i després respondre”, diu un dels nois, equipat amb la samarreta d’un dels grans equips del futbol europeu. Els seus testimonis, portats a Brussel·les de la mà dels eurodiputats del grup parlamentari on seuen ICV o ERC, constaten el fracàs de la política europea de refugiats.El portal des d’on parlen aquests joves es troba al camp de refugiats de Harsham, a la ciutat d’Arbela, al nord de l’Iraq. El camp acull 1.500 famílies iraquianes que van fugir de Mossul després que l’autoanomenat Estat Islàmic aconseguís el control de la ciutat l’any 2014. Arbela és la capital del Kurdistan iraquià i hi habiten al voltant d’un milió i mig de desplaçats interns iraquians i gairebé 230.000 refugiats sirians. Els estats no compleixenI és que els països europeus s'han repartit, fins ara, 22.869 refugiats. Només un 13% dels 160.000 sol·licitants d’asil que malviuen en camps d’Itàlia i de Grècia que haurien d’haver arribat a un altre país europeu el setembre. El programa dissenyat per Brussel·les, que buscava “la solidaritat europea” per alleujar la pressió migratòria sobre Itàlia i Grècia, donava als estats un termini de dos anys per reubicar els refugiats.A falta de tres mesos perquè expiri, gairebé cap dels estats ha complert amb la quota que tenia assignada. Davant aquestes xifres, la CE ha decidit passar a l’acció i ha obert un expedient sancionador a Hongria i Polònia per negar-se a acollir cap refugiat i a la República Txeca per només acollir-ne 12.Però el cert és que aquests no són els únics estats europeus que no compleixen en matèria de refugiats. Àustria tampoc n’ha acollit cap. Tot i així, s’ha lliurat de la sanció de Brussel·les després que es comprometés a acollir 50 refugiats “immediatament”.“Creiem que la CE ha fet allò que havia de fer envers aquests tres països. La decisió que van prendre els estats europeus és d’obligat compliment i no pot haver cap excusa per no complir-la”, afirma l’Anneliese Baldaccini, especialista en asil i migració d’Amnistia Internacional. Des de l’inici del programa, un total de 13.973 persones provinents de Grècia i 6.896 d’Itàlia han estat reubicades en altres països comunitaris. Brussel·les ja ha advertit que aquest ritme de reubicacions “no és suficient” i ja es fa a la idea que no s’assolirà la xifra marcada de 160.000 reubicacions. “Aquests era un objectiu ambiciós, però no extremadament ambiciós tenint en compte la quantitat de persones que arribaven cada dia a les costes gregues i italianes”, subratlla Baldaccini.Malta és l’únic país que ha complert amb les quotes que tenia assignades. Letònia, Noruega, Estònia o Lituània també van per bon camí per respectar les seves obligacions, però la majoria no compliran. Els grans d’Europa tampoc. Alemanya s’havia compromès a reubicar 31.443 persones i només n’han arribat 5.658. França només ha acollit 3.478 de les 24.031 persones que tenia assignades. Per la seva banda, Espanya n’ha reubicat 886 refugiats, lluny dels 14.931 als quals s’havia compromès amb els seus socis.“Les institucions europees també tenen part de la responsabilitat en el fet que s’hagin reubicat pocs refugiats. El procés que han elaborat és massa confús i burocràtic”, indica Baldaccini. A més, recorda que “el pla de reubicació no contempla aquelles persones que van arribar a Grècia i Itàlia després del març del 2016”, data en què es va fer efectiu l’acord migratori amb Turquia. “Aquest és un fet problemàtic perquè hi ha moltes persones que van arribar-hi després”, insisteix.Una fractura est-oestLes sancions als governs euroescèptics de Polònia, la República Txeca i Hongria poden agreujar la fractura entre l’Europa de l’est i de l’oest. Brussel·les i Alemanya són les principals impulsores de la reubicació de refugiats, mentre que els països ara expedientats s’hi van oposar frontalment des del principi.L’apertura d’expedients sancionadors és més un senyal polític que legal. Els tres països expedientats poden presentar al·legacions i les possibles sancions econòmiques que poguessin patir no arribarien fins, possiblement, d’aquí més d’un any. La mesura, per tant, no tindrà efectes pràctics a curt termini, no resol l’actual crisi migratòria a Europa i amenaça amb agreujar la fractura entre l’Europa de l’est i de l’oest, adverteixen els experts com Amnistia Internacional.

Enviar