Advocats de delictes econòmics critiquen els judicis paral·lels però veuen difícil regular la llibertat de premsa

Cristobal Martell i Jorge Navarro reclamen autoregulació a la premsa i que la justícia no es deixi influir per l'opinió pública

ACN Barcelona.-Dos reconeguts advocats penalistes de Barcelona especialitzats en delictes econòmics han reclamat aquest dijous que els judicis mediàtics paral·lels contra suposats corruptes i l'opinió pública i publicada no influeixin en la justícia. Malgrat admetre que l'actual legislació en matèria de secret i reserva dels processos judicials és un "vernís" que s'incompleix sistemàticament, han reconegut que és molt difícil fer una regulació de la llibertat de premsa que la limiti, ja que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sol resoldre a favor dels periodistes, i per això han demanat "responsabilitat" i "autoregulació" als mitjans de comunicació. També han reclamat que la informació periodística no vulneri el dret a l'honor dels investigats.

Cristobal Martell, advocat dels Pujol, de Ferrovial, de Messi o de Javier de la Rosa, ha demanat que el dret a la presumpció d'innocència i a un procés judicial just i amb garanties "coexisteixi" amb la llibertat de premsa i llibertat d'expressió. Però "són un mal matrimoni" perquè tenen finalitats diferents. Així, la justícia busca la veritat però mantenint unes "garanties i regles", mentre que la premsa "busca culpables". "Al jutge li és igual si l'acusat és innocent o culpable, la societat vol culpables, el circ de la sang", ha afegit.En aquest sentit, opina que als mitjans de comunicació els interessa més la informació policial, més espectacular amb detencions i escorcolls, que la judicial, amb més garanties. A sobre, creu que els fiscals, els cossos policials o els inspectors d'Hisenda "necessiten glorificar-se i autoafirmar-se", i per això promouen grans operacions per destacar la seva feina.Martell també ha qüestionat que la legislació espanyola del segle XIX, encara vigent parcialment, va introduir la publicitat dels processos judicials com a garantia davant dels anteriors judicis inquisitorials. Es va establir el secret de la instrucció i la publicitat dels judicis orals, però en aquell moment la publicitat es limitava al públic que cabia a la sala de vistes i als pocs cronistes judicials que hi assistien. Però en l'actualitat la premsa "intervé" molt més, ja que durant la instrucció ja apareix i molts judicis es poden gravar i difondre massivament. Per això, segons ell, en determinats processos la premsa fa que els testimonis no es comportin igual, i espera que els jutges no es vegin influïts.Tot i que el TEDH permet fixar límits per a la premsa per preservar el procés judicial i la presumpció d'innocència, Martell admet que és difícil regular l'accés de la premsa als processos judicials. En tot cas, ha recordat que la Constitució espanyola protegeix el dret a la informació "veraç". Però Martell ha opinat que actualment la informació és un "producte de consum", cosa que "ho perverteix tot". "L'assumpte no té solució, és el món que vivim, on la veritat importa relativament, ara hi ha la postveritat", ha explicat.Per la seva banda, Jorge Navarro, que ha defensat Gemma Montull o la infanta Cristina, ha admès que actualment la legislació sobre el secret de sumari no es compleix. Tot i dir que "la llibertat de premsa és legítima, amb límits" reconeix que "no té sentit regular-la", perquè habitualment el TEDH dóna la raó a la premsa.En tot cas, ha instat la societat a mantenir una exigència ètica més alta que l'actual, malgrat ser pessimista en veure que els casos de corrupció no afecten electoralment els partits. "Falta maduresa democràtica", ha conclòs. També ha demanat a la premsa que s'autoreguli perquè "no es poden posar portes al camp".Però on ha centrat més la seva intervenció ha estat en la defensa del dret a l'honor dels investigats. Així, en comptes de regular la llibertat de premsa, Navarro diu que cal regular la protecció de l'honor dels acusats, com per exemple evitar les imatges dels detinguts emmanillats. De fet, ha dit que el tribunal constitucional alemany ja ha tingut en compte la circumstància atenuant d'afectació al dret a l'honor quan processos judicials mediàtics s'han allargat molts anys.Martell i Navarro han fet aquestes afirmacions durant la inauguració del segon congrés de l'advocacia de Barcelona, que entre aquest dijous i divendres reunirà centenars de lletrats en més de 80 conferències sobre diversos temes. Entre les ponències destaquen algunes sobre la maternitat subrogada, els delictes fiscals, la successió d'empresa, els honoraris professionals, les noves tecnologies, els atestats policials, la recuperació d'habitatges ocupats, la llibertat religiosa, el dret a l'oblit digital, els delictes d'odi a les xarxes socials o la reincidència criminal.

Enviar