Una investigació internacional revela 44 virus nous a la superfície oceànica de tot el món

La troballa permet descobrir virus patògens emergents, impossibles de cultivar al laboratori

ACN Barcelona.-Un grup de científics de diversos centres de recerca i universitats internacionals ha descobert 44 nous virus dels més abundants en tots els oceans del planeta. La troballa, liderada per Manuel Martínez García del grup de recerca en Ecologia Microbiana Molecular de la Universitat d’Alacant (UA), s’ha aconseguit gràcies a l’aplicació de tècniques punteres que barregen citometria de flux i tècniques de genòmica i biologia molecular. Els resultats s’han publicat aquest divendres a la revista científica ‘Nature Communications’.

La tècnica desenvolupada pels investigadors ha revelat alguns dels virus més abundants a nivell planetari en tots els oceans, sobretot en la seva superfície. "Aquesta troballa permet descobrir virus patògens emergents, impossibles de cultivar al laboratori per les dificultats tècniques. Així, aquesta tècnica ens proporciona la informació genòmica que porta cada virus, de manera que es pot saber de quin virus es tracta”, ha informat Manuel Martínez García, de la UA.Fins ara es tenien pistes, però es desconeixien quins eren alguns dels virus més abundants en els oceans del planeta. Aquest estudi fa llum a aquesta qüestió i dóna pas a l’estudi d’altres ecosistemes. “Amb l’ús d’aquesta nova tecnologia, obrim la porta a desxifrar la viriosfera terrestre”, comenta Òscar Fornas, un dels investigadors implicats i cap de la Unitat de Citometria de Flux de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. “No només serveix per descobrir nous virus o veure l’ecologia de grans grups de virus en les mostres estudiades, sinó que també posa les bases per estudiar els diferents virus presents en un ecosistema concret. En aquesta direcció, el cos humà és un ecosistema concret i aquí és on rau gran part del futur d’aquest projecte o de possible projectes emergents”, afirma Fornas. Ara, i després d’aconseguir detectar-los en mitjans aquàtics, els investigadors l’estan aplicant a mostres humanes, com és la saliva.Segons Martínez García “l’assoliment rau en que hem separat un únic virus del conjunt de virus. El procés passa per trencar la càpside, a continuació es fan còpies del genoma amb tècniques de biologia molecular i després ja podem seqüenciar l’ADN. Amb això, accedim a la informació genètica: ja sabem ‘qui és el virus’”.“És el primer cop que es realitza l’estudi genòmic de partícules víriques individualitzades de manera eficient”, conclou Fornas, la unitat del qual ha estat l’encarregada de separar una a una cada partícula vírica.

Enviar