Fita històrica en la conservació de la trenca amb l'arribada de 13 exemplars a la plana de Lleida

S'han detectat 4 parelles, 2 covant i 2 més que estan fent el niu, i 5 mascles que encara poden reproduir-se si arriben més femelles de l'Àfrica

ACN Lleida.-Aquest últim mes han arribat a les terres de Ponent 13 exemplars de trenca (Lanius minor), un ocell protegit d'uns 20 centímetres que només cria en aquest indret en tota la península ibèrica. Es tracta d'una gran fita per al projecte de conservació d'aquesta au, després que l'any passat en tornessin cinc de la depressió del Kalahari, al sud del continent africà, on passen l'hivern. En el marc del projecte de conservació, el 2016 es van alliberar 128 polls a la finca de Torreribera i Alfés (Segrià). Es tracta de trenques nascudes en captivitat al Centre de Fauna de Vallcalent (Lleida), on les 23 parelles reproductores que hi havia van pondre uns 200 ous, 137 dels quals van reeixir. Segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, enguany, la previsió és que es formin en captivitat 24 parelles, de les quals unes 18 tindran descendència. Fins el moment, 15 d'elles ja han tingut 52 polls, tot i que s'espera assolir el nivell de cria de 2016 a final de temporada.

Entre les trenques que viuen en estat salvatge a la plana, hi ha constància de 4 parelles, 2 que es troben covant i 2 més que estan fent el niu. La resta són 5 mascles, que encara poden reproduir-se si arriben més femelles. Dels exemplars que han tornat, tots menys 2 són nascuts en captivitat al Centre de Vallcalent, i van ser alliberats entre el 2014 i el 2016. Un mascle va néixer en un niu salvatge el 2011 i des de llavors ha tornat i criat anualment.Els últims anys, la població de trenca a la península ha disminuït dràsticament. És el vertebrat més escàs d'aquesta àrea, es troba protegit, i actualment està catalogat com ''en perill crític'' sota els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). El nombre de parelles nidificants ha passat d'entre 35 i 40 a començaments dels anys 80 del segle XX a tant sols una a tot l'Estat el 2011, 2012 i 2013, situada a la comarca del Segrià. Les causes de la seva disminució a gran part d'Europa radiquen en la intensificació agrícola, que comporta la pèrdua d'hàbitats de nidificació; l'ús excessiu de plaguicides; una elevada taxa de predació sobre els ous i polls per part de la garsa (Pica pica); i un possible retrocés degut al canvi climàtic.Tot i que el nombre de parelles continua sent molt baix, és superior als nivells detectats entre 2010 i 2013, període en què només es va detectar una parella. El projecte de recuperació d'aquesta au és una iniciativa del Departament de Territori i Sostenibilitat, amb la col·laboració continuada de l'associació Trenca. A través del centre de Fauna de Vallcalent, i la col·laboració del Zoo de Barcelona, es duu a terme el programa de cria en captivitat. El seguiment dels individus i de les parelles a camp i l'alliberament dels exemplars nascuts en captivitat els realitza Trenca, que també dóna suport puntual a la cria en el centre.

Enviar