La llei del referèndum es basa en les resolucions de l'ONU i del Tribunal de l'Haia per justificar la via unilateral
El text es presenta com "la resposta democràtica a la frustració" després de la sentència de l'Estatut
ACN Barcelona.-La llei del referèndum es remet a les resolucions de l'ONU i el Tribunal de l'Haia per justificar la via unilateral, segons avancen aquest dilluns diversos mitjans. L'esborrany final preveu que la llei estigui per sobre de qualsevol altra amb la què pugui col·lidir i deixa la Llei de transitorietat en segona línia, ja que preveu tota la casuística posterior al referèndum en cas que s'imposi el sí. D'altra banda, la llei es presenta com la "resposta democràtica a la frustració" que va provocar la sentència de l'Estatut. El Govern presentarà aquest dimarts el contingut del text, que es tramitarà la segona quinzena d'agost, en un acte al Teatre Nacional de Catalunya.
En els tres primers articles de la llei deixa clar que el text regula la celebració del referèndum d'autodeterminació "vinculant" sobre la independència de Catalunya i com el Parlament "actua com a representant de la sobirania de Catalunya", a més de reconèixer el poble de Catalunya com a "subjecte polític i sobirà" amb el dret a "decidir lliure i democràticament, la seva condició política".En el preàmbul de la llei, també es fa constar la "voluntat majoritària del poble, del qual emanen els seus poders, fent ús de la seva representativitat legal i democràtica amb l'objectiu de posar en mans dels catalans i les catalanes la decisió sobre el futur polític amb l'eina més radicalment democràtica de la qual disposem: el vot" i recorda que el Parlament "ha expressat de manera continuada i inequívoca el dret de Catalunya a l'autodeterminació". En aquest sentit, recorda les diverses resolucions aprovades per la cambra en els darrers anys i com l'adoptada el 6 d'octubre del 2016 afirma el dret "imprescriptible i inalienable de Catalunya a l'autodeterminació" i com l'aprovació d'aquesta llei és la "màxima expressió del mandat democràtic sorgit de les eleccions del 27 de setembre".D'altra banda, el preàmbul també fa constar que els dictàmens recents del Tribunal Internacional de Justícia recullen casos de nous estats que han exercit el seu dret d'autodeterminació en la segona meitat del segle XX "sense que l'exercici d'aquest dret vingués motivat per la fi de l'imperialisme".






