Científics de la Pompeu Fabra descobreixen nous gens involucrats en l'obesitat infantil
Un estudi mostra que la regulació hipotalàmica de la gana i la funció hormonal són clau en la malaltia, que pateixen prop del 28% dels infants espanyols
ACN Barcelona.-Un equip científic liderat per les universitats Pompeu Fabra (UPF) i l'Autònoma de Madrid (UAM) ha realitzat un estudi que revela nous gens involucrats en l'obesitat infantil greu. Els resultats, publicats a la revista 'Plos Genetics', revelen mutacions en gens relacionats amb la regulació hipotalàmica de la gana. A més, un dels gens trobats s'associa també al trastorn de dèficit i hiperactivitat (TDAH). "La majoria de les variants genètiques detectades associades a obesitat han estat heretades d'un dels pares amb obesitat més moderada i probablement tenen un efecte dominant", assegura Luis Alberto Pérez Jurado, cap de la recerca i de la Unitat de Genètica de la UPF i d'un grup del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER) de l'Institut de Salut Carlos III. Gairebé el 28% dels infants espanyols pateix obesitat, la malaltia crònica més prevalent en la població infantil i adolescent.
L'estudi s'ha basat en les dades genètiques de 480 infants espanyols amb obesitat infantil severa. Diversos dels gens descoberts presenten funcions interrelacionades amb la regulació de la gana, la sensació de sacietat i processos hormonals. GRIK1 i GRM7 són membres de la família de receptors de glutamat, que tenen diversos papers en la fisiologia del sistema nerviós central, un d'ells la regulació del balanç d'energia i la ingesta. "En estudis amb ratolins s'ha vist que l'absència d'un altre receptor de glutamat de la mateixa família (mGluR5) porta a un descens considerable en el pes", assenyala Pérez Jurado. GRPR és el gen que dóna lloc al receptor de la gastrina, una hormona encarregada de facilitar la digestió a l'estómac i promoure la sensació de sacietat. "El mal funcionament del gen GRPR pot causar dificultats per sentir-se saciat i, en conseqüència, provocar una major ingesta de menjar", destaca el cap de l'estudi. D'altra banda, el gen SLOC4C1 està involucrat, entre altres funcions, en el transport de les hormones tiroïdals. Aquestes hormones s'han relacionat en nombroses ocasions amb variacions de pes i l'hipotiroïdisme, per exemple, és una causa freqüent de sobrepès.Finalment, els científics han trobat una variant al gen NPY en una família amb diversos casos d'obesitat severa en almenys tres generacions, en què els homes presenten a més un trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat. "El gen NPY dóna lloc a un pèptid amb funcions moduladores en el control del balanç energètic i la conducta, incloent la conducta alimentària. Per aquest motiu, no resulta estrany que hi hagi un vincle entre el TDAH i l'obesitat, atès que tots dos poden estar causats per trastorns de conducta regulats pel mateix gen", assenyala Clara Serra, primera autora de l'article i investigadora de la Universitat Pompeu Fabra i del CIBERER.Tant l'ambient com l'herència genètica juguen papers crucials en el desenvolupament de l'obesitat, que per això es defineix com a una malaltia complexa. Tot i així, i especialment en els casos d'obesitat infantil severa, la genètica té un pes important. Malgrat l'esforç dels últims anys, els factors genètics subjacents a la malaltia encara són en gran part desconeguts. "L'obesitat és, ara per ara, un dels principals problemes de salut pública en els països occidentals. Per això és de vital importància que, a més de fomentar els bons hàbits, estudiem les seves bases genètiques. Només així aconseguirem entendre millor els mecanismes i la susceptibilitat de cada persona i contribuir a evitar-la, tractar-la o a frenar l'impacte negatiu que aquesta malaltia exerceix sobre la societat", afirma Serra."La combinació de la càrrega genètica amb l'ambient clarament 'obesogènic' que ha sorgit en els últims anys amb les societats industrialitzades segurament explica el fet que la malaltia s'expressi de forma més evident en els fills que en els pares", analitza Pérez Jurado. L'obesitat no només comporta problemes per a la salut de l'infant, sinó que, a més, implica el risc de patir aquesta malaltia i altres de derivades en l'edat adulta.






