L'oposició planta JxSí i la CUP en la presentació de la llei que ha de donar cobertura legal al referèndum
El cens i el funcionament de la Sindicatura Electoral són alguns dels principals interrogants que queden per resoldre
ACN Barcelona.-JxSí i la CUP presenten aquest dimarts a les 12.30h la llei que ha de donar cobertura legal al referèndum, en un acte obert als 135 diputats del Parlament. Però només està previst que hi assisteixin els diputats dels dos grups independentistes; el diputat no adscrit Germà Gordó; els diputats de Podem i el diputat d'EUiA Joan Josep Nuet; tots ells integrats a CSQP. El grup parlamentari presidit per Lluís Rabell, però, no hi anirà. Aquest dimarts es coneixeran els detalls de la llei del referèndum però es deixa per més endavant l'explicació de la llei de transitorietat jurídica, que preveu tota la casuística postreferèndum en cas que guanyi el sí. Algunes de les incògnites que queden per saber és com serà el cens i el funcionament de la Sindicatura Electoral. Unes preguntes que també es respondran en l'acte del vespre sota el títol 'Garanties per a la democràcia: Per un referèndum legal, efectiu i vinculant' amb la participació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del vicepresident, Oriol Junqueras.
Tal i com han confirmat a l'ACN fonts de CSQP, sí que assistiran a l'acte els diputats Albano Dante Fachin, Joan Giner i Àngels Martínez, tots tres membres de Podem, així com el coordinador general d'EUiA i secretari tercer de la Mesa del Parlament, Joan Josep Nuet. Segons les mateixes fonts, CSQP ha constatat en una reunió aquest dilluns que no hi havia consens per anar a l'acte, de manera que no han pogut prendre una decisió com a grup parlamentari. D'altra banda, fonts d'EUiA han explicat que Nuet també anirà a l'acte d'aquest dimarts al migdia "amb la voluntat de representar els Comuns", ja que el coordinador general d'EUiA també és secretari i membre de l'executiva de Catalunya en Comú.La llei del referèndum es presenta coincidint amb la polèmica per les declaracions del conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, en què ha demanat que no es "bandegi" el 9-N perquè es podria acabar fent una cosa semblant. Els detalls del referèndum també es faran públics després que el procés d'homologació d'empreses per a la compra de les 8.000 urnes necessàries hagi quedat desert i el Govern hagi manifestat que l'1-O hi haurà urnes però sense aclarir quin procediment administratiu s'utilitzarà. Invocar el dret internacional com a única legalitatSegons ha transcendit aquest dilluns, el preàmbul i els primers articles de la llei invoquen el dret internacional per justificar la via unilateral del referèndum. L'argumentació és que les resolucions de les Nacions Unides, com la que reconeix el dret dels pobles a l'autodeterminació, formen part de l'ordenament jurídic de l'estat espanyol i la llei cita l'article 96 de la Carta Magna. "Només hi ha una legalitat i és la que deriva del dret internacional", ha dit el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras."Règim jurídic excepcional" al marge de la llei de transitorietatLa mateixa llei del referèndum diu que la llei estableix un "règim jurídic excepcional" per garantir el referèndum i que, per aquest motiu, "preval jeràrquicament sobre totes aquelles normes que hi puguin entrar en conflicte". Així doncs, finalment, la llei del referèndum es tramitarà de manera separada a la llei de transitorietat jurídica, el contingut de la qual no es coneixerà fins a les properes setmanes. En cas que el 'no' guanyés el referèndum, el Govern ja s'ha compromès a convocar eleccions autonòmiques. Pel que fa a la tramitació de la llei del referèndum, està previst que comenci abans de setembre. Fonts del Govern defensen que la llei del referèndum dibuixa una convocatòria amb el mateix funcionament que qualsevol de les eleccions o referèndums dels darrers 30 anys, amb només dos canvis: Es crea una sindicatura electoral pròpia que substitueix la Junta Electoral i es crea una comissió internacional de garanties, formada per prestigiosos juristes i politòlegs d'arreu del món, que tindrà com a objectiu validar la qualitat democràtica del procés i fer el seguiment de la jornada. Falta saber encara, però, de quina manera funcionarà la nova sindicatura electoral i com es definirà el cens. El Govern assegura que té les dades del cens espanyol i que en la llei del referèndum s'establirà de quina manera es poden utilitzar aquestes dades tenint en compte que el cens és titularitat de l'Estat.4.500 agents voluntaris i pla B per als col·legis electoralsLa llei del referèndum també estableix que s'obrirà una borsa de voluntaris per formar més de 4.500 agents electorals, tal com va avançar el mateix president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a mitjans de juny. Es tracta del personal que en qualsevol procés electoral vetlla pel funcionament de la votació i té diverses tasques com garantir que s'obrin els col·legis, rebre trucades d'incidències o exercir de coordinadors electorals. La llei preveu un pla B per substituir el paper dels ajuntaments en els casos que no vulguin col·laborar amb el referèndum. Des de fa setmanes el Govern treballa per identificar els locals de titularitat de la Generalitat més propers dels llocs habituals de votació en els municipis que ja han manifestat que no cediran els locals municipals.Un dels temes més polèmics de les últimes setmanes ha estat el paper dels funcionaris. La llei del referèndum estableix sobre aquesta qüestió que "totes aquelles autoritats, persones i empreses que participin ja sigui directament o indirectament en la preparació, celebració i\/o implementació del resultat del referèndum, queden emparades per aquesta llei atès que desenvolupa l'exercici del dret a l'autodeterminació que forma part de l'ordenament jurídic vigent".A partir d'aquest dimarts s'engega la campanya 'Garanties.cat' amb l'objectiu d'explicar tots els detalls organitzatius del referèndum, resoldre dubtes i recollir propostes de millora. Està previst que es facin uns 200 actes arreu del territori.






