El món de De Chirico arriba al CaixaForum amb una àmplia exposició retrospectiva

L’artista italià del segle XX és considerat el pare de la pintura metafísica i viatja de l’art clàssic al contemporani

ACN Barcelona.-El CaixaForum de Barcelona acull des d'aquest dilluns una exposició retrospectiva de l’artista italià Giorgio De Chirico, que inclou un ampli recull de les seves pintures, escultures, dibuixos, aquarel·les i litografies. En concret, la mostra ‘El món de Giorgio de Chirico. Somni o realitat’ reuneix 142 peces de l’autor, datades entre 1913 i 1976. La majoria provenen de la Fondazione Giorgio e Isa de Chirico, col·laboradora en l’organització, i una desena de la Galleria Nazionale d’Arte Moderna de Roma. Giorgio De Chirico (1888-1978) és conegut per ser un dels inspiradors del surrealisme a través de l’estètica metafísica, que a l’exposició es pot veure sobretot en forma de pintures. El que defineix la seva obra és que no es limita a un sol estil, i s’endinsa tant en l’art clàssic com en el modern.

En la roda de premsa de presentació de l’exposició, Elisa Durán, directora adjunta de la Fundació Bancària La Caixa, ha posat de relleu la transcendència de l’artista. “Una situació és dantesca, un somni és dalinià i un paisatge és un De Chirico”, ha il·lustrat. Durán també ha afirmat que “el públic moltes vegades desconeix la seva obra, o la reconeix però no l’emmarca en un estil concret”, i que l’objectiu és donar-lo a conèixer en tota la seva trajectòria.La mostra s’estructura en sis parts, dividides per temàtiques i de forma cronològica, en què es poden veure tots els contrastos artístics de l’artista. Des dels retrats fins als interiors metafísics, De Chirico viatja d’una època a l’altra. A ulls del públic, fins i tot pot semblar que està veient obres d’artistes diferents. Entre els seus elements més distintius, hi ha les places d’Itàlia, símbol de l’art de metafísic, o els maniquins. Es tracta d’un joc entre la realitat i la ficció, en què els personatges es converteixen en objectes i es perd el sentit de la perspectiva.Paolo Picozza, president de la Fundació Giorgio e Isa d Chricio, ha explicat que l’autor deia que per entendre els quadres calia “entrar per darrere i anar cap a l’escena, començar pel fons i anar cap endavant”. Picozza va conèixer l’artista en persona i ha confessat que “la gent deia que podia fer el que volia”. També ha comparat la seva figura amb de Picasso com dos dels màxims exponents de l’art modern.Altres obres destacades són les escultures dels arqueòlegs, amb qui De Chirico s’identificava com a “col·leccionistes del món”, o els quadres enigmàtics dels banys misteriosos. El recorregut acaba amb un retorn al passat en forma de cavallers barrocs i gladiadors clàssics. Ara bé, en tot moment juga amb el temps, i així s'hi troba un quadre amb temples clàssics barrejats amb castells renaixentistes. En definitiva, demostra “una capacitat de representació de la història de la humanitat”.Segons el president de la fundació, l’obra de De Chirico té més de 4.000 exemplars, dels quals encara hi ha uns 500 quadres i dibuixos sense autentificar. A la fundació tenen un fons de 600 peces. D’altra banda, Picozza també ha mostrat la seva satisfacció perquè aquesta és la mostra més àmplia de l’artista que s’ha exposat mai a l’Estat espanyol. La darrera va ser el 2008 a la ciutat de València. Després de passar per Barcelona, l’exposició anirà a Madrid, Saragossa i Palma de Mallorca.

Enviar