El Govern presenta el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes

La proposta, concertada amb el sector, inicia el tràmit final per a l'aprovació i entrada en vigor

ACN Barcelona.-La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, han presentat avui al sector el text final del Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, després de mesos de concertació. La proposta de Decret presentada avui pel Govern inicia el tràmit final per a la seva aprovació i entrada en vigor. Aquest decret està signat pels Departaments d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació; Territori i Sostenibilitat, i Salut. L'objectiu de la nova normativa és assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.

Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d'actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d'excel·lència, i el control i seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments. Es tracta d'un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l'exportació dels excedents de nutrients. Existeix també un règim sancionador en cas que no es faci una correcta gestió, que acompanya el Decret. L'aplicació pràctica del nou model de gestió En origen, l'objectiu és reduir el volum del nitrogen generat a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l'alimentació del bestiar; millorar els sistemes d'emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament. En destí, per garantir una fertilització ajustada als sòls agrícoles, la nova normativa preveu prohibir les aplicacions de purins amb vano o ventall, buscant incrementar l'eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d'aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d'un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d'un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s'ha establer un període transitori per tal que el sector s'hi pugui adaptar. A més, els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tan orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir la seva traçabilitat. D'altra banda, per garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de deu quilòmetres (a cinc, dos anys després de la publicació del Decret), o bé si es tracta d'una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS). L'ús del GPS suposa major traçabilitat de les aplicacions de dejeccions ramaderes a llarga distància i una minimització d'inputs i recursos. Limitacions a l'increment de bestiar en zones vulnerables La normativa estableix una moratòria, fins a l'1 de gener del 2020, per a ampliacions de bestiar en granges situades en municipis que tinguin un índex de càrrega ramadera (ICR) superior a l'1,2. També s'estableix una major restricció pel que fa l'increment de bestiar en Zones Vulnerables (ZV), que variarà en funció de l'Índex de Càrrega Ramadera (ICR) que tinguin.

Enviar