L’Arts Santa Mònica acull l’exposició ‘Les maletes de Walter Benjamin. Dispositius migratoris’, que connecta el pensament i l’exili del filòsof amb l’Europa actual

Es tracta d’un projecte que neix de la col·laboració entre escoles de belles arts de Berlin, Bordeus, Madrid i Barcelona

ACN Barcelona.-El Centre d’Arts Santa Mònica ha inaugurat aquest dijous l’exposició itinerant ‘Les maletes de Walter Benjamin. Dispositius migratoris’. Aquest projecte s’emmarca dins el 125è aniversari del naixement de Walter Benjamin (Berlin, 1892 – Portbou 1940) i pretén connectar l’exili del filòsof i assagista i la seva teoria sobre el concepte d’història amb la situació actual d’Europa i la crisi de persones refugiades. Es tracta d’un projecte col·lectiu que ja ha passat per Portbou i que ha comptat amb la participació de l’École de Beaux-Arts de Bordeus, la Weissensee Kunsthochschule de Berlin, la Casa Velázquez de Madrid i l’Escola Llotja d’Arts i Disseny de Barcelona. A partir de la lectura de la darrera obra de Benjamin, ‘Tesis de la Filosofia de la Història’ (1940), escrita el mateix any del seu suïcidi a Portbou, els estudiants han expressat els seus propis interrogants. El resultat és una mostra entre el document i la ficció, en què les maletes imaginàries destaquen tant la història de Walter Benjamin con la concepció del seu pensament.

Per a aquesta exposició, s’ha partit del concepte d’història que va desenvolupar Benjamin i, en concret, de dues idees presents a la seva teoria. D’una banda, el fet que la història no és construïda pels herois o els vencedors (tot i que solen narrar-la ells), sinó els éssers anònims. D’altra banda, el filòsof va posar en dubte que el progrés tecnològic fos garantia d’un benestar infinit. Segons ell, també deixa un rastre de destrucció. Més enllà d’aquesta base teòrica, cada escola ha centrat la seva proposta en un tema. En el cas de L’Escola Llotja de Barcelona, s’ha posat el focus en els conceptes de memòria i exili. N’és un exemple l’obra de Neus Masdeu, titulada ‘Ell, jo i tu’. Es tracta d’una maleta de fusta acompanyada de les sabates velles i desgastades d’un adult i d’un nen. Mentre per una banda l’espectador pot veure el contingut de la maleta a través d’un vidre transparent (roba i objectes personals), de l’altra, un mirall reflecteix els peus de qui mira i el fa sentir al costat del suposat exiliat. Segons l’artista, la maleta pretén “fer sentir al públic vulnerable a la vegada que còmplice de l’exili”. Pel que fa a la Weissensee Kunsthochschule de Berlin, especialitzada en mitjans digitals, els seus alumnes han treballat al voltant del símbol de ‘l’Angelus Novus’, que Benjamin fa servir com a metàfora del progrés: un àngel que mira cap al futur i sembla molt prometedor però deixa enrere tot un seguit de runes, en forma de guerres i tragèdies humanes. Per la seva banda, l’École des Beaux Arts de Burdeus aprofundeix en el darrer text de Benjamin. Segons el filòsof “no hi ha document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie”. A partir d’aquí, els estudiants de l’escola francesa s’han interrogat sobre el significat dels béns culturals i la capacitat de l’art per a incidir en la societat que l’envolta. Finalment, dos artistes residents de la Casa de Velázquez de Madrid han creat relats propis. La fotògrafa Maria-do-Mar ha mirat cap als seus orígens i parla de la frontera hispano-portuguesa. El videoartista Vir Andrés Hera, per la seva banda, ha reflexionat sobre la història com a acumulació de béns a través d’una maleta-relicari. El projecte va començar a gestar-se l’any passat. Després d’uns mesos treballant la seva proposta, els alumnes de diferents nacionalitats van trobar-se a la primera Escola d’estiu Walter Benjamin, a Portbou, on van poder posar en comú les seves conclusions i propostes. A més d’assistir a diverses ponències sobre el filòsof, van tenir l’oportunitat de recórrer la ruta que va fer Benjamin de Bunyuls (França) a Portbou. Segons Pilar Parcerisas, la comissària de l’exposició, les escoles que hi han participat formen part de la “geografia benjaminiana”: el filòsof va nèixer a Berlin, França va ser el seu país d’acollida durant els anys d’exili i Portbou la frontera amb Catalunya o l’Estat Espanyol que no va poder creuar. L’exposició ja ha passat per la Sala d’aduanes de Portbou, on abans es feia el control d’equipatge, i per la Casa Velázquez però ara compta amb una novetat: la presentació del curtmetratge de ficció “Constel·lacions: una història de Walter Benjamin”, de Mateo Ramírez Louit. L’acte ha comptat amb la presència d’Antoni Sánchez, primer tinent d’alcalde de Portbou, i Jan Calens, professor de l’École de Beaux Arts de Bordeus que hi va impulsar el projecte.

Enviar