Vallbona dibuixa un "fresc del segle XX" a través de cinc generacions d'una família de la Cerdanya

El periodista va guanyar el 37è Premi BBVA Sant Joan per la novel·la 'La casa de la frontera'

ACN Barcelona.-L'escriptor i periodista Rafael Vallbona (Barcelona, 1960) va guanyar el 37è Premi BBVA Sant Joan per la novel·la 'La casa de la frontera' (Edicions 62), que aquest dimecres arriba a les llibreries. Vallbona ha creat un "fresc del segle XX" que narra els fets més rellevants que han transformat la Cerdanya i Catalunya des de la Setmana Tràgica, passant per la Guerra Civil i arribant fins a l'auge del turisme i la perforació de túnel del Cadí, a través de cinc generacions de la família Grau. La trama s'inicia el dia de la jubilació de la mare de la família Grau, que tanca per última vegada l'establiment de queviures que regentava a la duana de Puigcerdà. "Els relats sempre s'acaben construint des del centre, des de la classe mitjana, la capital i la ciutat, al segle XX també s'ha viscut des de la perifèria i no han estat menys protagonistes que els que l'hem viscut des del centre", ha assenyalat.

El dia de la jubilació de la Carme, ella va recordant la història d'aquesta casa fronterera. Va ser el 1882 quan dos cerdans la van comprar per instal·lar-hi un hostal. De fet, 'La casa de la frontera' és un relat de no ficció que, segons Vallbona, compta amb "realitat construïda" i que l'autor ha treballat durant nou anys. "Vaig conèixer la família Grau un dia que se'm va espatllar la bicicleta i vaig portar-la a arreglar a la seva botiga. L'avi de la família em va reconèixer perquè s'havia llegit un llibre meu i aquí va començar tot", va explicar l'escriptor el passat mes de juny. El periodista ha ressaltat que 'La casa de la frontera' és "un fresc del segle XX" des d'una nissaga amb la història de cinc generacions de la família Grau des de 1892 quan compren una fonda fins la darrera generació quan la Carme es jubila i els seus fills converteixen la fonda amb un establiment de bicicletes i d'esquís. El periodista ha assenyalat que totes les generacions anteriors de la nissaga o han hagut de marxar a Barcelona per tornar després o s'han quedat allà per "imperatiu categòric". Mentre, la nova generació, dels fills Josep i Miquel, és la primera que "ha pogut construir el seu projecte vital sense haver de marxar del seu país petit". Autor de més de 50 llibres, Vallbona ha construït el temps de la novel·la a base de flashbacks i flashforwards, de 1892 fins a l'actualitat. De fet, Vallbona ha recalcat que "el segle XX va passar per les portes d'aquesta casa. La van comprar un cop van passar les darreres carlinades, van viure el canvi de segle, la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial, els refugiats i els fugitius..."També ha apuntat que el tema del territori és fonamental en aquesta història. Ha apuntat que els relats sempre s'acaben construint "des del centre, des de la classe mitjana, la capital i la ciutat, però el segle XX també s'ha viscut des de la perifèria i no han estat menys protagonistes que els que l'hem viscut des del centre".Relat Ha assenyalat que construeix aquesta idea com un relat: "Sempre tinc la idea que una història no és res, una història està allà quieta, però aquesta té sentit i pren una dimensió literària quan la convertim en un relat". També ha recalcat la importància de la frontera. "És un no lloc, no està tampoc massa documentat, no està molt clar i on hi pul·lula molta gent bastant estranya, gent que ha anat a parar allí i moltes eren client del lloc". Així mateix, Vallbona ha apuntat que "la frontera és un territori i és un espai en la ment, que defuig del pensament oficial, dels llocs escrits i queda allà com perdut".

Enviar