L'aeroport del Barcelona arriba al 87% de capacitat sense cap gran inversió planificada per ampliar la infraestructura

Un informe del Govern critica que El Prat aporta el 55% del benefici d’Aena i només rep el 7% de la inversió aeroportuària de l’Estat

ACN Barcelona.-L’aeroport de Barcelona tancarà el 2017 al 87% de la seva capacitat sense cap inversió planificada per part de l'Estat, més enllà de l’ampliació del dic Sud de la T1, segons un informe que ha presentat aquest dimarts el Govern després de la reunió del Consell Executiu. L'estudi denuncia que El Prat aporta el 55% del benefici d’Aena i només rep el 7% de la inversió aeroportuària de l’Estat, mentre que Madrid rep el 20% de la inversió i aporta el 4% dels beneficis. En una roda de premsa aquest migdia, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha criticat que Aena "és un fre molt considerable a la capacitat d'expansió de l'aeroport de Barcelona" i que el sistema aeroportuari centralitzat de l'Estat "està orientat a afavorir una xarxa amb un únic aeroport de referència, que és Barajas.

L’executiu català estima que l'aeroport de Barcelona tancarà l’exercici 2017 amb gairebé 48 milions de passatgers anuals, sobre una capacitat total de 55 milions de passatgers anuals. Per contra, les projeccions de trànsit que ha fet l’Estat estimen que l’aeroport de Barcelona registrarà un trànsit de 47,2 milions de passatgers l’any 2021. En aquest sentit, el Govern denuncia “la manca o errada” de previsió d'Aena respecte a aquesta "infraestructura estratègica de país".“Ens trobem, doncs, davant d’un greu problema de planificació aeroportuària, considerant que la pràctica habitual és començar a planificar ampliacions i alternatives quan l’aeroport està al voltant del 65%-70% de la seva capacitat”, ha retret el conseller de Territori i Sostenibilitat.El document fa una comparativa dels aeroports de Barcelona i Madrid i destaca que El Prat és el més rendible de la xarxa d’Aena, on hi aporta el 55% del benefici (339,28 milions), però només rep el 7% de la inversió aeroportuària de l’Estat. Aquestes xifres contrasten amb l’aeroport de Madrid, que aporta el 4% dels beneficis (27,5 milions) però que en canvi rep el 20% de la inversió.Aquesta diferència s’explica, tal i com ha detallat Rull, perquè la gestió de tot el sistema aeroportuari estatal està en mans d’un únic operador. “El monopoli d’Aena està orientat a afavorir una xarxa amb un únic 'hub' a Madrid complementada per altres aeroports secundaris que només interessen pels beneficis, on destaca per sobre de tots Barcelona”, ha explicat.La planificació estratègica actual que apareix al Document de Regulació Aeroportuària (Dora) per al període 2017-2021 mostra que es preveu una inversió per a Madrid de 445 milions i per a Barcelona de 157,1 milions. La inversió a Madrid és principalment per a una ampliació de plataforma d’estacionament remot i per a inversions en seguretat. En el cas de Barcelona, els diners previstos es limiten a l’ampliació del dic Sud i inversions en seguretat.Rull critica la gestió d'Aena sobre els conflictes al PratL’informe també analitza la gestió que ha fet Aena dels conflictes operatius d’aquest estiu, tant pel que fa a les cues en el control de passaports com la crisi amb el personal de seguretat. Segons el conseller, els problemes s'han agreujat per la “poca predisposició a assumir cap responsabilitat ni compromís a nivell de servei” per part d'Aena.Rull ha reclamat la gestió individualitzada de l’aeroport de Barcelona, però també que la Generalitat passi a exercir el "lideratge" en les diferents qüestions que tinguin a veure amb els aeroports comercials situats a Catalunya. En aquest sentit, el Govern ja treballa en la redacció del Pla Estratègic de l’Aviació a Catalunya 2030, que preveu les accions que cal dur a terme per garantir un desenvolupament adequat de les infraestructures aeroportuàries catalanes. En aquest sentit, l'executiu català prepara un pla d'acció amb propostes com individualitzar la gestió dels aeroports de Girona i Reus, amb polítiques tarifàries independents i comercials per tal que puguin ser competitius respecte altres aeroports complementaris europeus.

Enviar