El govern de Colau defensa la gestió del 17-A i diu que va prendre les mesures recomanades per la lluita antiterrorista

Davant els interrogants plantejats per Cs i PPC, Recasens recorda que el principal responsable d'aquesta qüestió és l'Estat

ACN Barcelona.-El govern de Barcelona ha defensat aquest dimecres la gestió que va fer l'Ajuntament de l'atemptat de La Rambla del passat 17 d'agost, i alhora ha subratllat que també va prendre totes les mesures preventives recomanades per la lluita antiterrorista. En una compareixença sol·licitada pel mateix executiu, el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, ha subratllat que el principal responsable d'aquesta qüestió és l'Estat, i que ha estat l'Ajuntament qui més ha insistit en la necessitat de coordinar tots els cossos i forces de seguretat. "Vaig trigar mesos a ser rebut per la delegació el govern, del que encara espero resposta", s'ha queixat Recasens en resposta als interrogants plantejats per Cs i PPC durant la comissió.

La comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació i Seguretat i Prevenció de l'Ajuntament s'ha reunit de forma extraordinària a petició del govern municipal per donar compte de la gestió que es va fer de l'atemptat del 17 d'agost. Han comparegut el comissionat de Seguretat i la tinenta d'alcaldia de Drets Socials. El primer, Amadeu Recasens, ha defensat que la resposta municipal va ser ràpida. Ha explicat que hi havia uns 20 agents de la Guàrdia Urbana a la part alta de la Rambla en el moment de l'atac i que van reaccionar de manera immediata, buidant la via del màxim nombre de persones i perseguint la furgoneta que es va aturar 41 segons després de l'inici de l'acció. La resta d'agents que pujaven per la Rambla per intentar aturar el vehicle van arribar al lloc dels fets en menys de 20 segons. Es va acordonar la zona i es va establir un perímetre de seguretat, iniciant la recerca de l'autor, evacuant totes les persones que van poder i realitzant maniobres d'estabilització i reanimació de les víctimes més greus.Recasens ha explicat que es van incorporar 300 efectius de forma immediata i que es van reforçar els llocs emblemàtics de la ciutat davant la incertesa dels primers moments. Pel que fa als bombers, es van desplegar en una primera fase 36 efectius i 12 vehicles. "Es va reaccionar ràpidament i d'acord amb els protocols que s'havien dissenyat prèviament", ha resumit el comissionat, que de tota manera ha apuntat que ja s'estan analitzant per valorar "qualsevol marge de millora possible".En aquest sentit, ha indicat que després dels atemptats de París del novembre del 2015, l'Àrea de Seguretat i Prevenció va constituir un grup de treball per actualitzar el Pla Bàsic d'Emergències Municipal per incidents amb múltiples víctimes, preparant la resposta a una possible gran emergència. Aquest grup ha comptat amb l'assessorament d'experts del SAMUR de Madrid o de la brigada de bombers de París. S'havia treballat en un protocol que preveiés escenaris de vulnerabilitat i itineraris d'evacuació hospitalària. D'altra banda, els darrers dos anys s'ha reforçat la formació de Guàrdia Urbana i bombers en matèria d'incidents amb múltiples víctimes, millorant la coordinació amb els Mossos d'Esquadra. S'han realitzat diversos simulacres en aquest sentit.Ha aprofitat per anunciar la compra d'un nou vehicle de Comandament Mòbil per a intervencions de nivell superior que permeti la coordinació in situ de les grans emergències, amb una inversió prevista d'uns 200.000 euros.Pel que fa a les mesures antiterroristes preventives, Recasens ha subratllat que la Junta Local de Seguretat ha tractat la qüestió a petició del consistori, que "ha adoptat sempre aquelles mesures concretes sol·licitades pels responsables de la lluita antiterrorista". "I el principal responsable de la lluita antiterrorista és l'Estat", ha afegit, tot recriminant a la delegació del govern espanyol a Catalunya que trigués mesos a rebre'l i que després de la reunió, que va tenir lloc mesos abans de l'atemptat, no hi hagués retorn.Per la seva part, la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha explicat que el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) ha atès des de l'atemptat més 725 persones, també uns 80 professionals de tot tipus que van atendre les víctimes. Hi ha hagut unes 200 intervencions de suport psicològic que van incrementant-se. De fet, Ortiz ha explicat que els experts han avisat que els propers quatre mesos seran claus en aquest terreny. De fet, dijous es reunirà la Taula de Salut Mental per avaluar el reforç dels serveis en aquesta matèria.Grup Demòcrata i ERC avalen la resposta municipal però Cs i PPC plantegen dubtesDesprés de la intervenció del govern, el Grup Demòcrata i ERC han donat suport a l'actuació municipal, mentre que PPC i Cs han plantejat alguns interrogants. Jaume Ciurana, portaveu del PDeCAT, ha apuntat que els serveis de l'Ajuntament van respondre bé, el que demostra que Barcelona és una ciutat ben preparada per atendre una emergència d'aquest tipus. Ara bé, ha cridat a estar amatents, "perquè el crim sempre busca noves formes d'actuar, és mutable". També ha demanat recuperar la complicitat amb les forces de seguretat. Des d'ERC, Jordi Coronas ha opinat que la resposta va ser "impecable". "Es va notar que s'havia estudiat prèviament", ha dit. Ara bé, ha demanat més efectius de la Guàrdia Urbana i també lluitar contra el discurs de l'odi, "vingui d'on vingui". "Si cal tancar un centre, de culte o no, es tanca sense complexos, com es tanca la llibreria Europa", ha remarcat.En canvi, Cs i PPC han demostrat tenir més dubtes. Carina Mejías, líder de la formació taronja, ha recordat que després dels atemptats de París del 2015, el seu grup va presentar una iniciativa demanant que s'actualitzessin els protocols, que hi hagués més policia de proximitat i més coordinació entre cossos de seguretat. "Se'ns va dir de tot, alarmistes, imprudents, irresponsables. Doncs s'ha vist que la iniciativa era oportuna i ha acabat passant a Barcelona", ha apuntat. Mejías ha preguntat si es van fer anàlisis de riscos i si es va valorar la instal·lació de barreres o pilones.També el popular Alberto Fernández Díaz ha preguntat sobre aquesta matèria, i ha remarcat que la furgoneta va entrar per un accés de 15 metres sense cap barrera. "No hi ha hagut cap auditoria de seguretat, cap reflexió al respecte?", ha qüestionat. Fernández Díaz ha fet una sèrie de preguntes sobre els efectius desplegats, la coordinació amb altres forces de seguretat i sobre la instal·lació de pilones i la circular del Ministeri per Nadal.Finalment, la regidora de la CUP s'ha centrat més en les causes geopolítiques de l'atemptat, la venda d'armes del govern espanyol i les polítiques i accions de la OTAN. Al seu parer, parlar ara de seguretat és una excusa per "controlar més els ciutadans" i legitima la policia a "imposar violència i els valors capitalistes".Els grups de Cs i PPC s'han queixat que no s'hagi permès allargar el temps perquè Recasens hagués pogut respondre les preguntes que han formulat, una possibilitat que el primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, ha descartat.

Enviar