Arrenca al Tribunal Constitucional el ple sobre el recurs contra la Llei de transitorietat

En l'ordre del dia també s'inclou el debat sobre la impugnació del Codi Tributari de Catalunya

ACN Madrid.-Els magistrats del Tribunal Constitucional ja estan reunits en un ple extraordinari per estudiar el recurs interposat pel govern espanyol contra la Llei de transitorietat. La norma, aprovada el dijous passat al Parlament, regula els passos entre el règim autonòmic i la república catalana i entraria en vigor en cas que el 'sí' guanyés al referèndum. El govern espanyol va aprovar el recurs en el passat Consell de Ministres, juntament amb un altre contra el Codi Tributari de Catalunya que també s'ha inclòs a l'ordre del dia del ple d'aquest dimarts. Si els magistrats admeten a tràmit els recursos, això suposarà la suspensió cautelar de les lleis durant cinc mesos, a l'espera del dictamen definitiu de l'alt tribunal. Això és el que va passar la setmana passada amb la Llei del referèndum i el decret de convocatòria de l'1-O.

El govern espanyol va anunciar que impugnava la Llei de transitorietat i el Codi Tributari de Catalunya durant el Consell de Ministres de divendres passat. Els dos recursos van arribar al registre de l'alt tribunal dilluns a primera hora de la tarda i els magistrats s'han reunit amb caràcter extraordinari aquest dimarts per estudiar les dues impugnacions. La Llei de transitorietat, aprovada aquest dijous al Parlament, està concebuda per entrar en vigor en cas que el 'sí' guanyi en el referèndum de l'1-O. La norma estableix les bases de la transició des de l'etapa autonòmica espanyola fins a la república catalana independent, i fixa un termini de sis mesos entre el referèndum de l'1-O o les eleccions constituents, en cas de victòria del 'sí'. En el cas de la Llei del Codi Tributari de Catalunya –que es va aprovar al juliol- també es tracta d'una de les denominades "lleis de desconnexió" i fixa l'estructura de la Hisenda Catalana. Els arguments del recursEn el cas del recurs contra la Llei de transitorietat, el govern espanyol demana al TC que suspengui cautelarment la norma per considerar que "és una vulneració completa de la Constitució i trenca amb els valors que la integren". A més, qualifiquen la llei de "d'aberració jurídica" i creuen que és "arbitrària". En l'escrit remès al TC, a més, afirmen que el Parlament s'atribueix "decisions antidemocràtiques" i "s'apropia de competències estatals". L'executiu de Mariano Rajoy, a través de l'advocat de l'Estat, no escatima en qualificatius i adjectius per criticar la llei. Afirmen que el contingut és "propi d'un règim autocràtic" perquè creuen que no existeix "una mínima separació de poders". "Constitueix la major amenaça de destrucció de les normes de convivència de la societat espanyola", recull el recurs. Així mateix, el govern estatal considera que és una llei "jurídicament inexistent per ser d'impossible contingut i d'impossible compliment". En aquest cas, el govern espanyol demana que es notifiqui la resolució i també s'adverteixi que no poden col·laborar amb el referèndum tant el Govern en la seva totalitat, la presidenta del Parlament, els membres de la Mesa i els integrants de la Sindicatura Electoral, entre d'altres. En aquest cas, però, no demana que es doni trasllat a la Fiscalia per tal que investigui si existeixen responsabilitats penals. Tampoc opta per demanar la suspensió de cap càrrec. Decisió sobre el recurs de ForcadellEl ple també avaluarà el recurs de súplica presentat per l'advocat de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui van desestimar la petició de recusació dels dotze magistrats del ple. L'alt tribunal haurà de pronunciar-se i decidir si atén els arguments de Forcadell o si, per contra, manté la decisió de no tramitar ni debatre la recusació, tal i com va decidir el ple del TC la setmana passada. Suspensions en cadenaEl govern espanyol ja va recórrer al TC la setmana passada després que la mesa del Parlament admetés a tràmit tant la Llei del referèndum com també la de transitorietat. També ho va fer quan les lleis es van aprovar. De fet, l'alt tribunal ha tombat fins ara tots els passos fets des de dimecres passat al Parlament per posar les urnes l'1-O: la Llei del referèndum, els decret de convocatòria de l'1-O i de normes complementàries per a la realització del referèndum i també la resolució del Parlament que designa els cinc membres de la Sindicatura Electoral.En aquestes resolucions, els magistrats advertien el president Puigdemont, els membres del seu Govern i els membres sobiranistes de la mesa –a més d'altres càrrecs del Parlament i el Govern- que han "d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió". Si ho fan, s'enfronten a "eventuals conseqüències penals", tal i com se'ls notifica personalment. En canvi, no traslladaven a la Fiscalia les actuacions, tal i com li havia demanat el govern espanyol. Tanmateix, la Fiscalia ja ha actuat de mutu propi i ha presentat dues querelles contra els membres del Govern i contra la Mesa. De moment, ni el govern ni el TC han demanant la suspensió de cap càrrec. Una atribució que tenen des de la reforma de l'alt tribunal, aprovada el 2015.

Enviar