Una exposició del Memorial Democràtic revela com entre 1936 i 1939 alguns països van creure en una Catalunya independent
Amb la visió de diplomàtics i periodistes, mostra que la geopolítica sobre la “qüestió catalana” era diferent a la posició de la Generalitat
ACN Barcelona.-‘Une Catalogne Indépendante? Geopolítica i Guerra Civil (1936-1939)’ és el títol de l’exposició del Memorial Democràtic que explica com, durant la Guerra Civil, alguns països europeus van tenir sobre la taula la possibilitat que Catalunya proclamés la independència. A partir de retalls de premsa i cartes entre la diplomàcia de l’època, es pot veure com alguns estats, com França, van apostar per un hipotètic estat català moguts per interessos geopolítics. Tot i això, l’historiador Arnau Gonzàlez, comissari de la mostra, matisa que aquesta percepció no es corresponia amb el context intern de Catalunya, on els partidaris d’una secessió eren una minoria. “L’exposició no està pensada en clau de present ni per donar legitimitats històriques”, ha aclarit el comissari, que porta més de vuit anys estudiant el tema.
L’exposició, que es podrà visitar fins el 2 de març, se centra en la geopolítica europea posterior a la Primera Guerra Mundial, coincidint amb període convuls de sorgiment de nous estats i auge de totalitarismes. En aquest context, l’inici de la Guerra Civil espanyola va posar en joc els interessos de les potències europees, i la situació geogràfica de Catalunya va donar-li un pes molt destacat.Arnau Gonzàlez remarca la “importància geopolítica” que tenia per França, davant l’amenaça que Franco guanyés la guerra i el territori francès quedés envoltat pel feixisme. “França va especular durant tota la guerra sobre una intervenció militar a Catalunya, però no es van atrevir”, ha apuntat l’historiador. Aquestes possibilitats es van refredar amb el suport de la URSS al bàndol republicà, que va ser vist amb temor per França i el Regne Unit i va despertar una “preocupació real” a Hitler i Mussolini.L’exposició mostra un ampli recull de la correspondència entre ambaixadors i consols establerts a Catalunya, que consideraven com un territori autònom i en donaven una imatge de modernitat. Això es complementa amb diferents materials fotogràfics i audiovisuals, juntament amb premsa internacional del ‘The New York Times’ o ‘Le Figaro’, entre d’altres.Finalment, però, la resposta a per què no es va produir la independència de Catalunya la trobem en la complexitat interna de la Guerra Civil. Tot i que el 1936 el territori tenia una “independència de facto” sota control anarquista, la Generalitat encapçalada per Lluís Companys no va voler anar més enllà. Entre els sectors catalanistes predominava una idea federal d’Espanya i la secessió era una opció minoritària.En definitiva, es tracta d’una mirada a uns fets que no es van produir, com demostra una nota diplomàtica que no es va enviar sobre un possible cop d’estat de la Generalitat contra el govern de la República. Segons González, “la història són els fets consumats, però també totes les seves alternatives”.Amb aquesta exposició, el Memorial Democràtic pretén “ampliar el focus” i afegir una mirada externa sobre l’anomenada “qüestió catalana”. La visita es tanca amb una cita d’un periodista polonès que l’estiu del 1936 afirmava: “la qüestió catalana ja no existeix, perquè a la nova classe obrera li és aliena”. I la mostra acaba dient: “el futur dirà”.






