L'exconseller Gordó diu que les reunions amb constructors eren per obres en presons i jutjats
El diputat no adscrit ha declarat al TSJC que Andreu Viloca portava els ingressos a CDC i només tenia Artur Mas com a superior jeràrquic
ACN Barcelona.-L'exconseller de Justícia i diputat no adscrit al Parlament, Germà Gordó, ha declarat aquest dijous al migdia davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que les reunions que va tenir amb constructors mentre era el responsable de Justícia, del 2013 al 2016, eren per obres que s'havien de fer en presons i seus judicials. D'aquesta manera, ha volgut justificar les nombroses reunions que va tenir amb empresaris. Sobre les reunions en l'època de secretari de Govern, del 2010 al 2012, ha dit que s'havia de reunir amb tothom perquè era membre del consell d'administració de GISA, l'actual Infraestructures.cat. En tot cas, ha negat haver cobrat comissions irregulars i ha assegurat que ell no es feia càrrec dels ingressos econòmics a CDC.
Segons han explicat fonts jurídiques, Gordó ha respost al magistrat, a la fiscalia, a l'acusació popular, exercida per la CUP, i al seu advocat defensor, Cristobal Martell. L'exconseller ha negat les acusacions que li fa el magistrat instructor, basant-se en els informes de la Guàrdia Civil, la fiscalia i el jutge del Vendrell que porta la resta del 'cas 3%'. El TSJC investiga Gordó pels delictes de tràfic d'influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics. El llarg interrogatori, gairebé de quatre hores, s'ha centrat sobretot en les seves reunions amb empresaris del sector de la construcció. Gordó les ha justificat com a part de la seva feina tant de secretari de Govern i directiu de GISA, com de conseller. A més, ha rebatut algunes de les afirmacions dels informes i escrits de la Guàrdia Civil, la fiscalia i el jutge del Vendrell, que contindrien "errors" en dates o noms. En tot cas, de les reunions que ha admès, ha dit que com a conseller havia de parlar amb constructors per obres de rehabilitació a la presó Model o a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, així com en altres centres penitenciaris i edificis judicials. No obstant, ha assegurat que sempre acabava derivant els constructors al Departament de Territori i Sostenibilitat.Ha negat rotundament que cobrés comissions irregulars i, com a gerent de CDC del 2004 al 2011, ha assegurat que ell només feia tasques i gestions de gerència, i no es feia càrrec de la part econòmica del partit ni dels seus ingressos, cosa que pertocava a Andreu Viloca, tresorer o "director financer", com l'ha anomenat. Preguntat pel seu superior jeràrquic, ha dit que era Artur Mas, aleshores secretari general, i ha assegurat que ningú més que Viloca manejava els diners del partit. També ha explicat que Viloca només havia de respondre davant de Mas.Preguntat pel sobrenom de 'Gregorio' o 'Gerardo', com asseguren alguns empresaris que l'anomenaven per no aixecar sospites, Gordó ha dit que desconeixia aquest fet.Sobre les seves agendes, aquest dijous s'ha sabut que la Guàrdia Civil va lliurar aquest dimecres a totes les parts un informe amb els resultats dels requeriments que va fer el 20 de juliol al Parlament, la Generalitat i el Departament de Justícia sobre aquesta matèria. Els informes encara no s'han fet públics.En finalitzar la declaració, la fiscalia ha demanat que se li retiri el passaport i no surti del territori de l'estat. També ha demanat que Gordó entregués els seus dos telèfons mòbils per poder fer un buidatge de les agendes i calendaris, per poder veure les cites i reunions entre el 2010 i el 2016, quan va ser membre del Govern. Gordó ha lliurat voluntàriament el seu mòbil oficial, entregat pel Parlament i que probablement només té informació des del 2016, però s'ha quedat el personal. L'acusació popular, exercida per la CUP, s'ha adherit a les peticions de la fiscalia. El magistrat instructor ha tornat a citar totes les parts aquest divendres al matí per comunicar-los la seva decisió sobre el passaport i l'entrega del mòbil personal.Gordó estava citat a les 12 del migdia a la seu del TSJC, però ha arribat cap a les 9.30 hores del matí per tal d'intentar esquivar la premsa. En sortir ha fet una brevíssima declaració als mitjans i ha marxat.Abans d'ell ha declarat la seva cap de gabinet com a secretari de Govern i com a conseller, i que des del 1991 el coneixia perquè havia estat secretària a CDC. Preguntada per les agendes de Gordó, ha dit que ella només controlava la part més protocol·lària, oficial i pública de l'exconseller.L'acusació el veu "peça clau" de l'engranatge financer de CDCA principis de juny, el TSJC es va declarar competent per investigar Gordó. En una "valoració molt provisional", el tribunal va veure indicis de delicte contra l'exconseller, recordant que entre 2011 i 2013 va ser gerent de CDC, amb responsabilitats organitzatives i econòmiques, membre del Consell d'Administració de GISA, l'empresa d'obres públiques de la Generalitat, secretari de Govern i conseller de Justícia. Així, segons l'exposició raonada que el jutge del Vendrell va fer arribar al TSJC i que l'alt tribunal va assumir, Gordó i "altres persones" haurien portat a terme una "sèrie d'actuacions" per "requerir a certes empreses quantioses donacions a dues fundacions estretament vinculades a CDC, CatDem i Fòrum Barcelona" a canvi de "fer de mitjancer directa o indirectament davant de les autoritats responsables" de l'adjudicació de concursos públics.56,2 milions en adjudicacions, 250.000 euros en donacions i regalsPer aquesta via, Gordó hauria aconseguit que Copisa donés 100.000 euros a les dues fundacions entre abril i juny del 2012 a canvi del contracte d'obres de manteniment de diverses escoles públiques municipals dels districtes d'Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí de Barcelona, contractes valorats en 4,7 milions d'euros sense IVA i adjudicats el juny d'aquell any. Les escoles depenien del Consorci d'Educació, format per la Generalitat i l'Ajuntament, que en aquells moments estaven governades totes dues per CiU.També hauria aconseguit que el Port de Barcelona, on la Generalitat hi està representada, adjudiqués a una UTE de la qual Copisa formava part les obres de reforç del talús del mantell principal del dic Est del port, així com el reforç de dos trams més del talús, contracte valorat en 39,6 milions. L'adjudicació es va publicar al BOE el maig del 2012. Totes dues adjudicacions, segons el TSJC, s'haurien fet després que l'exconseller delegat de Copisa Francesc Xavier Tauler negociés personalment els imports de les licitacions i de les donacions, i les dates de les adjudicacions i dels lliuraments dels diners.Així mateix, Gordó hauria aconseguit que la constructora berguedana Pasquina, a través d'altres empreses vinculades, donés almenys 147.000 euros entre 2014 i 2015 a les dues fundacions de CDC, a canvi de l'adjudicació de les obres de millora de la carretera C-55 a Manresa per 2,1 milions, i un altre contracte de conservació, senyalització i seguretat en carreteres de Berga per valor de 7,2 milions. Totes dues adjudicacions es van fer entre juliol i desembre del 2014, després que Fèlix Pasquina, amo de l'empresa, negociés els imports i les dates de les licitacions, adjudicacions i comissions irregulars.Per últim, el TSJC apuntava que Gordó hauria obtingut diversos "regals personals" de la constructora Oproler per fer de mitjancer en l'adjudicació a aquesta empresa d'unes obres de millora a un institut de Manresa valorades en 2,6 milions d'euros l'octubre del 2012. El responsable d'Oproler a Catalunya era Josep Manel Bassols, exalcalde d'Anglès (Selva) amb CiU i excap de campanya de Carles Puigdemont com alcalde de Girona. Per això, el tribunal apunta que Gordó hauria obtingut els regals "aprofitant les seves relacions personals i polítiques" amb Bassols.Agendes dels empresarisEn la seva interlocutòria de principis de juny, el tribunal explicava que tots aquests indicis s'han trobat en els diversos registres efectuats per la Guàrdia Civil durant la instrucció de la causa del 3% a les seus de CDC, empreses adjudicatàries i domicilis particulars. Es basen principalment en agendes i llibretes amb anotacions manuscrites, així com també en les declaracions prestades pels investigats i els testimonis davant de la Guàrdia Civil o el jutge.El TSJC va desestimar al gener una primera exposició raonada del jutge del Vendrell, en considerar que no estaven prou concretades les dates de les donacions a CDC i les adjudicacions a les empreses, així com tampoc es veia clarament la "relació causal" entre unes i altres. D'aquesta manera, el magistrat ponent d'aleshores justificava la primera negativa assegurant que encara no "s'havia exhaurit l'activitat investigadora" sobre Gordó, sobretot pel que fa a la mínima comprovació de la realitat de les anotacions en llibretes i agendes dels empresaris sobre reunions, si les trobades eren amb Gordó o amb els organismes adjudicataris, o si els contractes presentaven irregularitats. També demanava aleshores que es fessin comprovacions amb les agendes oficials de Gordó com a secretari de Govern i conseller de Justícia. Fins i tot, instava el jutge del Vendrell a preguntar a Gordó si estava disposat a aportar voluntàriament al jutjat "elements de descàrrec" davant les acusacions de la fiscalia.Així, el magistrat del TSJC va rebutjar aleshores fer registres domiciliaris perquè el jutge no concretava "quins elements s'esperaven localitzar i recollir" o quines sospites fonamentades tenien els investigadors sobre la seva rellevància en la investigació o sobre el seu ocultament.Per això, la nova exposició raonada descartava els registres domiciliaris a Gordó i es va fer després d'aixecar-se parcialment el secret de sumari. El jutge del Vendrell també afegia que els propietaris de les anotacions en llibretes i agendes es referien a Gordó en algunes d'aquestes anotacions, "en alguns casos utilitzant nom suposat". També es va fer constar la resposta de la Secretaria del Govern de la Generalitat assegurant que "no consta l'agenda oficial" de Gordó a l'arxiu ni tampoc s'ha pogut recuperar en format electrònic, ja que es desconeix a quina bústia de correu corresponia i s'ha eliminat la bústia del servidor departamental a causa d'una migració de dades.Igualment, el magistrat del TSJC recollia les declaracions de dos testimonis protegits que apunten a conductes similars a les investigades però en una època anterior, del 2004 al 2009, quan CiU era a l'oposició del Govern.






