Un estudi internacional apunta que Catalunya té "tota la legitimitat" per celebrar un referèndum

Un grup d'experts d'un institut de recerca del Quebec defensa que el dret a decidir de Catalunya "està basat" en el dret internacional

ACN Brussel·les .-L'Institut per la Recerca sobre l'autodeterminació dels pobles i la independència nacional (IRAI) ha publicat aquest dijous un informe que afirma que Catalunya té "tots els motius i la legitimitat legal per recordar que diversos estats han optat per respectar la voluntat democràtica dels seus pobles". Citen com a exemples els referèndums celebrats a Escòcia i al Quebec i asseguren que, "al liderar la batalla" sobre la qüestió del dret a decidir, Catalunya "inspira" molts altres pobles de la comunitat internacional. En el text afirmen també que el dret a decidir de Catalunya està "basat" en el dret internacional i en la Convenció Internacional dels Drets Humans i que el dret europeu no podria ser "un obstacle" perquè Catalunya accedís a la independència. A més, assenyalen que "una tradició constitucional comuna" podria impulsar la Unió Europea i els seus organismes a reconèixer la votació de l'1-O. Sobre la llei del referèndum, l'informe diu que respecta, "en essència", els estàndards internacionals.

L'informe, que aborda diferents aspectes relatius al referèndum proposat a Catalunya, l'han elaborat quatre acadèmics experts en els processos d'independència: els catedràtics Daniel Turp (Universitat de Mont-real), Nina Caspersen (U. de York), Matt Qvortrup (U. de Coventry) i la doctora Yanina Welp (U. de Zuric).El professor i president de l'IRAI, Daniel Turp, analitza i avalua la legalitat del referèndum proposat tenint en compte la legislació internacional. En aquest sentit, afirma que el referèndum català "està basat en la llei internacional" i diu que el Conveni Internacional dels Drets Humans recull que "totes les persones poden determinar lliurement el seu estatus polític i desenvolupament econòmic, cultural i social". Assegura que el poble de Catalunya hi està inclòs i fa menció a Quebec i a Escòcia com a dos "exemples on ha prevalgut el principi de democràcia".La professora Yanina Welp, que analitza des de la perspectiva política i sociològica l'evolució del suport o l'oposició a la independència per part del poble català, explica en el primer bloc de l'informe que mentre que el dret a decidir "té molt suport" entre la majoria dels catalans, no passa el mateix quan es tracta d'una via unilateral. En aquest darrer cas, apunta, "les xifres varien de forma substancial". L'acadèmica no creu que "el problema" sigui resolt a l'octubre i adverteix que el que passi llavors o bé "pavimentarà el camí cap a una solució democràtica (negociada)" o bé ho farà "per a una escalada del conflicte".Per la seva banda, Matt Qvortrup estudia quan i en quines condicions se celebren els referèndums i què en determina el resultat. En el seu capítol, recorda que la majoria de referèndums celebrats fins ara s'han produït en països amb unes "institucions democràtiques relativament dèbils". En previsió a quin serà el resultat del referèndum català, l'expert avisa que "en els pocs referèndums d'independència que s'han celebrat en països democràtics, els governs han acostumat a guanyar si han pres càrrec de manera recent i només si hi ha un ampli suport popular a la independència abans de la campanya".La professora Nina Caspersen, que exposa una visió de conjunt comparativa i històrica del context polític, creu que un cop feta la declaració d'independència, el futur de Catalunya dependria de la reacció del govern espanyol. "Si acceptés la secessió, la comunitat internacional probablement reconeixeria a Catalunya en poc temps" afirma a l'informe. En cas contrari, diu Caspersen, "ens trobaríem en aigües desconegudes" al tractar-se d'una "secessió unilateral en una democràcia consolidada".Sobre la llei del referèndum, l'informe apunta que "compleix els estàndards internacionals". Amb tot, apunta que ho fa "amb algunes reserves" i valora positivament la formulació de la pregunta, que considera que "és exemplar" perquè és "breu, succinta i clara" i no dona cabuda a ambigüitats. També assenyala que el llindar de participació -tant dels que votaran 'sí' com dels que votaran 'no'-serà un element "decisiu" perquè afectarà la legitimitat del resultat i "influenciarà" la reacció de Madrid i de la comunitat internacional.

Enviar