Forcadell demana portar a la justícia europea la causa contra la Mesa per la Llei del referèndum si el TSJC no l'arxiva
Demana una qüestió prejudicial si el TSJC no admet el seu recurs i sol·licita la recusació de cinc magistrats de l'alt tribunal català
ACN Barcelona.-La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que plantegi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, una qüestió prejudicial sobre l'admissió a tràmit de la querella de la fiscalia contra ella i quatre membres més de la Mesa de la cambra catalana per l'admissió a tràmit de la llei del referèndum. Forcadell demana el pronunciament del TJUE si el TSJC no admet el seu recurs directe contra aquesta admissió a tràmit. A més, paral·lelament, ha sol·licitat la recusació de cinc membres de la Sala Civil i Penal del TSJC pel seu "interès directe o indirecte" en la causa.
En un escrit de 35 pàgines, l'advocat de Forcadell i de la secretària primera de la Mesa, Anna Simó, afirma que "el TC està deslegimitat a nivell internacional i la seva independència i transparència qüestionada", i si el TSJC "no ho creu així és una simple estratègia de salvaguarda de la seva pròpia activitat a l’hora de donar compliment indirecte a les ordres del TC".Forcadell i Simó demanen l'arxivament de la causa contra elles i defensen que com a membres de la Mesa es van limitar a tramitar i permetre el debat i votació de les iniciatives parlamentàries, sense entrar en el seu contingut polític, cosa que no pot fer la Mesa. Així, asseguren que el TC no pot violentar les normes de funcionament intern de la cambra ni decidir què s'hi vota.Però l'escrit insisteix en el principi d'inviolabilitat parlamentària de les dues diputades, qüestió ja plantejada davant del TC i el mateix TSJC sense que mai hagi estat resolta de fons. De fet, "la inviolabilitat parlamentària és una garantia que es lesiona cada dia en que es manté un procediment obert contra un diputat" en l'exercici de les seves funcions. Per això, cita nombroses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Luxemburg, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg, i del TC espanyol, a banda de diversos juristes, que vinculen la inviolabilitat parlamentària amb la garantia de la llibertat d'expressió i del bon funcionament de les institucions democràtiques i de la separació de poders.El lletrat desvincula el cas Forcadell del cas Atutxa, ja que el primer és sobre el permís per debatre i votar una determinada posició política i el segon, que el TEDH va culpar-ne l'estat espanyol, era sobre l'organització interna de la cambra basca, per la il·legalització d'un grup parlamentari.El dret comunitari preval sobre l'espanyolEn la segona meitat del seu escrit, l'advocat de Forcadell i Simó es refereix al dret a l'autodeterminació dels pobles, que només considera per sota del dret a la integritat i dignitat de les persones, i que ja fa temps que no es vincula només a les situacions colonials. "El dret evoluciona, i el dret d'autodeterminació també", assegura, i recorda casos com el referèndum pel Brexit, i els d'independència d'Escòcia, Kosovo i Montenegro.Per això, recorda que l'estat espanyol ha signat diversos tractats i legislacions internacionals que reconeixen el dret a la lliure autodeterminació dels pobles, i que la mateixa legislació europea i les seves sentències també obliguen a respectar-lo. Per això, l'advocat diu que el TSJC "podria, com el Tribunal Suprem de Canadà respecte del Quebec, retornar la responsabilitat en la gestió del procés d’independència català al poder polític, però el que no pot fer és ignorar dret internacional vinculant que impregna i es troba insert en el Dret de la Unió Europea i, per tant, en el dret nacional".En el mateix sentit, recorda que l'entrada d'Espanya a la Unió Europea va suposar "una de les majors cessions de sobirania de l'estat" i que una de les competències que regula el dret comunitari és la "cohesió territorial", que és una competència compartida, "cosa que significa que el Dret de la Unió les pot regular de forma excloent respecte del dret nacional". De fet, el dret comunitari preval per sobre del dret dels estats membres, d'acord amb la jurisprudència del TJUE i "la invocació per un estat membre de les disposicions del dret nacional, tot i que siguin de rang constitucional, no pot afectar l'eficàcia del Dret de la Unió en el territori d'aquell estat". A més, el dret de la Unió reconeix tots els drets i principis reconeguts en la comunitat internacional, fent-los propis, com passa amb el dret d'autodeterminació, segons l'advocat.Per això, "qualsevol ciutadà europeu pot demanar la inaplicació d'una norma nacional contrària al dret europeu, independentment del rang de la norma". Així, recorda que la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i la Convenció Europea de Drets Humans tenen el mateix valor jurídic i força vinculant que els tractats.Per tot això, l'advocat diu que l'únic tribunal que pot interpretar l'ordenament jurídic europeu és el TJUE i, per tant, la qüestió prejudicial al TJUE "passarà a ser, en un futur no gaire llunyà, la nova última instància en tots els sistemes nacionals". En la qüestió prejudicial, Forcadell pregunta si és compatible amb el Tractat de la Unió Europea i la Carta de Drets Fonamentals de la UE la prohibició del TC d'impedir la tramitació, el debat i la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, les resolucions del debat de política general sobre el referèndum i la llei del referèndum. També pregunta si és compatible la legislació europea i la inviolabilitat parlamentària amb la persecució penal contra ella i els membres sobiranistes de la Mesa per haver permès la votació d'aquestes i altres iniciatives parlamentàries relatives al dret a l'autodeterminació de Catalunya.RecusacióD'altra banda, en un segon escrit, l'advocat de Forcadell demana la recusació de cinc magistrats de la Sala Civil i Penal del TSJC pel seu interès directe o indirecte en la causa per haver participat en la instrucció o judici de la causa en una instància anterior. En concret, es tracta dels magistrats Jesús María Barrientos, president del TSJC, Carlos Ramos, Mercedes Armas, que instrueix la causa contra el Govern, i Maria Eugènia Alegret, instructora de la causa contra Forcadell. L'advocat es fa seus els arguments esgrimits pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de Presidència, Jordi Turull, per demanar també la recusació de magistrats del TSJC, a causa del seu sistema d'elecció, la poca independència judicial espanyola denunciada per organismes internacionals i les manifestacions públiques d'alguns magistrats contra el procés sobiranista català.L'escrit assegura que els jutges, a banda de professionals, són persones, i per tant no impermeables a les ideologies polítiques. A més, els considera "víctimes instrumentalitzades per la política", a la qual cosa afegeix que "la víctima mai és imparcial".Així, alguns dels magistrats recusats han intervingut prèviament en decisions que afecten la causa o en fets anàlegs als presents. Especialment, l'escrit del lletrat fa referència a una interlocutòria del passat 16 de març on Barrientos i Ramos, que formaven part de la Sala d'Admissions, van admetre a tràmit la querella contra bona part de la Mesa del Parlament per permetre la votació de resolucions a favor del referèndum en el debat de política general del 2016. En aquella resolució, segons l'advocat de Forcadell, es resolien totes les controvèrsies fàctiques i jurídiques del plet, abans fins i tot de l'inici de la instrucció penal i van "abandonar qualsevol ambigüitat".També s'invoca com a motiu de recusació, l'acord de la Sala de Govern del TSJC del passat divendres en el qual es prepara un dispositiu especial pel proper 1 d'octubre per tal de donar suport als jutges de guàrdia d'aquell dia. "Lluny d'analitzar fets ocorreguts, s'aventura en dictaminar la il·legalitat i a intercedir personalment en el desmantellament de la votació popular anunciada que no constitueix cap delicte segons la legislació penal vigent, i, a més, abans que la interlocutòria d'admissió de querella sigui ferma", critica l'escrit. En el mateix sentit, recorda que aquest acord és "producte de la visita del president del CGPJ", Carlos Lesmes, i que en aquella reunió es va discutir no només de processos judicials oberts sinó de la "planificació d'estratègies" per evitar la votació de l'1 d'octubre.Sobre la magistrada instructora de la causa, Maria Eugènia Alegret, l'advocat diu que "la direcció dels interrogatoris resulta esbiaixada en favor de les tesis de l'acusació pública" i "busquen repetidament la confirmació d'idees preconcebudes que són, a més, les de la tesi d'acusació". També li recrimina la "demora en la resolució de la sol·licitud d'aplicació de la garantia d'inviolabilitat parlamentària". "Els elements de descàrrec són rellevats del debat per a prioritzar els elements de càrrec", lamenta.Contra Alegret també al·lega que en la seva providència de dijous passat va acordar nombroses diligències d'instrucció sense que la resolució d'admissió a tràmit sigui ferma. En la mateixa providència se senyalaven les declaracions de testimonis demanats per l'acusació quan encara queden pendents testimonis demanats per la defensa.






