directe ! a La República. N. 4126. Dimecres, 18 de novembre de 2026 03:16 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dimarts, 19 de setembre de 2017 14:38 h

El TSJC rebutja la petició de Puigdemont i Turull de recusar quatre magistrats en la causa contra el Govern per l'1-O

L'alt tribunal català considera la petició un "intent groller" i una "instrumentalització sense fonament" per tal de dilatar la instrucció de la querella de la fiscalia

ACN Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat aquest dimarts la petició del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del conseller de Presidència, Jordi Turull, de recusar quatre magistrats de l'alt tribunal que han intervingut en la causa contra el Govern per signar el decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. Segons els magistrats, la petició de Puigdemont i Turull és un "intent groller", una "instrumentalització tosca amb absoluta falta de fonament" i un "abús de dret i frau processal" per tal de dilatar la tramitació de la querella de la fiscalia. No obstant això, els magistrats deixen la porta oberta al fet que el tribunal que pugui acabar resolent el cas sí que pugui admetre que hi ha causa de recusació.

En una dura interlocutòria de deu pàgines, els tres magistrats que la resolen, que eren els tres recusats, utilitzen diversos arguments per denegar les pretensions dels dos membres del Govern. Així, consideren que el TSJC i la seva Sala Civil i Penal és totalment independent, ja que no poden ser moguts del càrrec i no poden ser pressionats. A més, al·leguen que tots els jutges ho són i que en el cas dels magistrats de l'alt tribunal català són elegits segons el mètode establert legalment, que preveu molt poca discrecionalitat. Igualment, recorden que al final del recurs de Puigdemont i Turull, s'ampliava la recusació contra tots els membres de la Sala Civil i Penal, cosa que suposaria impedir que el TSJC jutgés la querella de la fiscalia. "És un intent groller de burlar el dret al tribunal natural predeterminat per llei" i per tal "d'evitar que pugui donar-se la resposta urgent que demana la fiscalia", assegura.És una "tosca instrumentalització amb absoluta falta de fonament que integra un veritable supòsit d'abús de dret i frau processal", continua l'escrit del TSJC. Segons els magistrats, el propòsit de Turull i Puigdemont era "dilatar injustificadament la tramitació de la querella i intentar impedir l'efecte executiu immediat de la interlocutòria d'admissió", contra la qual aquest dilluns bona part del Govern va recórrer. Així, el tribunal considera que la voluntat no és recusar només els magistrats de la sala d'admissions i la magistrada instructora, sinó tota la Sala Civil i Penal. En aquest sentit, recorda que la resta de magistrats de les altres sales del TSJC tenen els mateixos motius de recusació perquè són elegits pel Consell General del Poder Judicial i han de complir requisits similars.De fet, el TSJC també basa part de les seves argumentacions en el rebuig a la petició de recusació que va fer la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, contra tots els membres del Tribunal Constitucional.En el seu escrit, Puigdemont i Turull recordaven que els magistrats han estat escollits pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que, alhora, és escollit pel Congrés de Diputats i el Senat. Per això, consideren que "els tribunals espanyols no són imparcials per jutjar causes que porten origen en un conflicte polític".L'incident de recusació és contra els tres membres de la sala d'admissions que va admetre a tràmit la querella, és a dir el president del TSJC, Jesús María Barrientos, i els magistrats Carlos Ramos i José Francisco Valls Gombau. Però també es demana la recusació de la magistrada instructora de la causa, Mercedes Armas. La recusació, però, s'hauria de fer extensible a la resta de membres de la Sala Civil i Penal del TSJC, perquè han estat escollits de la mateixa manera, i això s'hauria de tenir en compte, diuen Puigdemont i Turull, per tal de nomenar l'instructor d'aquest incident de recusació.En un escrit de 22 pàgines, l'advocat de Puigdemont i Turull, l'exdegà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Jaume Alonso-Cuevillas, argumenta que el sistema d'elecció de les cúpules judicials a l'estat està polititzat i que fins i tot el Grup d'Estats contra la Corrupció (GRECO) ho va denunciar en dos informes del 2013 i 2016, en els quals recomanava establir per llei "criteris objectius i requisits d'avaluació" pel nomenament dels rangs més alts del poder judicial, com és el TSJC, per "garantir que els nomenaments no posin en qüestió la independència, imparcialitat i transparència" del procés de selecció.En aquest sentit, el lletrat recorda que tots els membres de la Sala Civil i Penal del TSJC són nomenats pel CGPJ, un terç després de la proposta d'una terna per part del Parlament, i la resta directament proposats pel CGPJ. Alhora, recorden que els membres del CGPJ són nomenats pel Congrés de Diputats i el Senat, atenent a les seves majories.Per això, l'escrit explica que en el conflicte polític entre la Generalitat i el govern espanyol, el català està en inferioritat de condicions davant de la justícia. En aquest sentit, recorda que el govern espanyol no ha autoritzat un referèndum d'autodeterminació de Catalunya. El mateix govern espanyol, les Corts i el CGPJ nomena els membres del Tribunal Constitucional que declaren il·legal aquest referèndum. Les Corts nomenen els membres del CGPJ, i el govern nomena el fiscal general de l'estat. El CGPJ nomena els membres del TSJC i l'alt tribunal català és el que hauria de jutjar els membres del Govern.De fet, l'escrit que demana la recusació recull diversos articles periodístics que explicaven que Barrientos havia exposat la seva oposició al procés sobiranista durant el procés d'elecció com a president del TSJC. També s'esmenta el discurs de Barrientos davant del CGPJ on deia que els magistrats de l'alt tribunal català nomenats a proposta del Parlament no haurien d'intervenir en els casos que afectessin polítics catalans per tal de no semblar parcials. En altres articles es tractava el fet que la magistrada Àngels Vivas no fos elegida presidenta de l'Audiència de Barcelona perquè havia signat un manifest en favor del dret a decidir.Amb tot això, l'advocat vol demostrar que "els integrants del TSJC no compleixen els requisits d'independència i imparcialitat per garantir als querellats un procés amb totes les garanties". Per últim, l'escrit recorda que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha fet una interpretació extensiva dels possibles motius de recusació dels jutges.En l'escrit també s'al·lega que el Tribunal Constitucional és un "òrgan de naturalesa política" i que les seves resolucions no tenen caràcter judicial, i per tant Puigdemont i Turull no poden ser jutjats per desobediència a una resolució judicial.L'escrit acaba admetent que els recusants són "conscients" que és molt possible que la seva petició sigui desestimada, però la mantenen per invocar-la en posteriors recursos davant de tribunals internacionals, cosa que el TSJC ha admès implícitament.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.