Andreu Carranza fa un viatge íntim a través de l'Ebre que "ja no és" a 'Ciutat de llops'

L'escriptor qualifica la novel·la com la seva "obra capital", escrita durant tretze anys per fer "les paus" amb el seu passat

ACN Barcelona.-L' escriptor Andreu Carranza (Ascó, 1957) proposa en la seva última novel·la 'Ciutat de llops' (Columna) un viatge ínim per un paisatge i una memòria perduda a través de l'Ebre que ja "no és". L'autor de la novel·la, que deambula entre el costumisme, el gènere negre i el misteri sota una espessa boira, la qualifica com la seva "obra capital" escrita durant tretze anys, que li ha permès "fer les paus" amb el seu passat i "tancar portes que tenia obertes". 'Ciutat de llops' és una novel·la "al·legòrica" que condueix el lector en un llagut amb sis tripulants a través de les aigües del riu a la recerca de respostes, fets fantàstics, llegendes i éssers mítics. "És el tancament d'una època, m'he quedat tranquil i suposo que a partir d'ara escriuré d'una altra manera", ha precisat.

El relat està protagonitzat per l'oncle Passarius, el propietari del llagut amb el que creua l'Ebre -una terra que, des del principi, es qualifica "de molta sang"- acompanyat de l'Eban, l'Abiner, la Baikar, l'Ager i l'Aranko. Envoltats de boira, se submergiran en les històries que envolten un riu ple de misteri, fins i tot pels mateixos habitants de la zona.L'obra, però, està molt influïda per la vida del mateix escriptor, que treballa com a conserge d'un institut de Flix i que es va fer amb el Premi Josep Pla l'any 2015. Segons ha explicat, es tracta d'una obra "molt al·legòrica" amb un significat "molt personal". El lector, afegeix, no hi trobarà la seva història ni la del seu pare, però sí que ha aprofitat tots els elements de la novel·la per anar a buscar el seu passat.Precisament un dels protagonistes, l'Eban, va a la recerca del seu pare pel riu, una referència amb vinculacions personals. Així, el pare de Carranza va ser el primer alcalde democràtic d'Ascó, que va prometre deixar la població i endur-se la família a Girona si es construïa una central nuclear. La lluita antinuclear i l'exili del seu poble va tenir, per un Carranza llavors molt jove, un impacte "molt fort". Així, va haver de deixar els amics i abandonar un espai conegut, una circumstància que "literàriament" l'ha "arrossegat" més de 25 anys. "Ara m'he alliberat de tot allò", ha reblat. El riu es configura com el fil conductor de l'argument, un Ebre que no només està contaminat sinó també transformat. "Les especies del riu ja no son les que jo coneixia quan era petit, el silur, el musclo zebra... hi ha una contaminació absoluta, s’ha transformat", ha precisat. En aquest sentit, busca donar "la veu" als lectors. En aquest sentit, una lectora li va donar la raó afirmant que és la novel·la que "li feia falta a l’Ebre". Barreja de múltiples elementsLa novel·la combina diversos gèneres, entre ells, el bèl·lic. L’aura bel·ligerant és present a l’obra de l’Andreu Carranza a través de la Batalla del Ebre i d'un dels personatges, que "viu la guerra”. Les pors dels personatges es reflecteixen a la novel·la, especialment, la por al conflicte armat, ja que “l’Ebre és una terra de molta sang”. A més a més també s’incorporen elements de literatura fantàstica. Carranza explica que moltes de les llegendes que hi ha a la novel·la son inventades per ell però d'altres també s’han inspirat en les que es presenten al llibre de Sebastian Juan Arbó, ‘Terres de l’Ebre’. També ha intentat recollir en ‘Ciutat de llops’ llegendes orals, modificant-les lleugerament abans d’incorporar-les. En paraules del propi escriptor “hi ha monstres antics i monstres actuals, com el silur, que té un sentit metafòric”. Els llops, un element pròpiament ebrencEls llops, com ha explicat el Carranza, son un símbol propi per a la cultura de les terres del Ebre. L’escriptor ha indicat que es tracta d'uns animals fantàstics i històrics, ja que formen part de les tribus ibers a les comarques ebrenques. Per a l’Andreu, el llop és també la gosseta que acompanya a l’Eban i que forma part d’aquesta família que navega en el llagut. L’animal és un element molt important per a Carranza ja que es l’element que homenatja la seva infantesa i que vertebra la novel·la amb la natura. Un futur per explorarPer a l'escriptor, amb ‘Ciutat de llops’ finalitza una etapa, una circumstància que no implica que deixi d’escriure sobre la seva terra. “Tinc algunes idees, però encara no se ben bé de què escriuré”, ha precisat.

Enviar