La pregonera de la Mercè recorda els detinguts per l'1-O i crida a donar una "resposta col·lectiva contundent"

Marina Garcés: "No es tracta només de poder votar, es tracta de dir-nos-ho tot"

ACN Barcelona.-La convocatòria de l'1-O i la detenció d'una quinzena de persones amb motiu de la seva organització han marcat el pregó la Mercè. La filòsofa Marina Garcés, encarregada enguany de donar el tret de sortida a la festa major de Barcelona, ha volgut recordar els detinguts i imputats, els estudiants, estibadors i gent que segueix concentrada a hores d'ara al carrer. Garcés ha cridat a donar una "resposta col·lectiva contundent que transformi d'arrel i sense complexes" un Estat que "converteix una pregunta legítima en una acció il·legal". "No es tracta, només, de poder votar. Es tracta de poder dir-nos-ho tot, per poder qüestionar radicalment les bases i les condicions de la nostra convivència, no només nacional, sinó també política i social", ha argumentat.

Garcés no ha obviat el que està passant a Catalunya en el pla polític i ha començat el seu pregó reconeixent que ara mateix els catalans viuen una "situació d'excepcionalitat institucional i política" com a conseqüència de la prohibició de l'1-O. "El que ens trobem ara és que e prohibeix, es reprimeix i es criminalitza l'expressió pública de la paraula", ha lamentat, tot constatant que en aquests dies, prendre la paraula "no és fàcil". Tot i assegurar que té "al·lèrgia a qualsevol nacionalisme" i recordant que ella mateixa treballa entre setmana com a professora universitària a Saragossa, ha opinat que davant d'un Estat "que converteix una pregunta legítima en una acció il·legal, ara mateix només queda espai per a una resposta col·lectiva contundent que transformi aquest Estat". Així, ha fet una especial menció als detinguts i imputats, als estibadors que no han volgut proveir la policia i la Guàrdia Civil que s'allotja en dos vaixells al Port, i també als ciutadans que segueixen concentrats al carrer. Garcés ha apuntat que ja no es tracta només de poder votar, sinó de poder parlar de tot. "La Barcelona que m’agrada és la que no té por dels grans canvis i que per això mateix tampoc no accepta plans ja escrits per fer-los", ha conclòs la pregonera, que s'ha imaginat una Barcelona com a capital d'una "república juntament amb el conjunt de les repúbliques ibèriques, lliures d'estat". Barcelona reacciona als "abusos de poder"I és que la filòsofa ha subratllat que als barcelonins, en generals, no els agrada que els manin, i tenen tendència a "reaccionar amb contundència als abusos de poder" com els de la darrera setmana. Ha recordat el moviment contra la guerra d'Iraq o la manifestació per acollir refugiats, però també, a nivell més local, la resistència a l'especulació immobiliària i el moviment contra la massificació turística. En aquest punt, ha negat que a la ciutat hi hagi "turismofòbia", sinó "resistència al capitalisme salvatge i als seus efectes devastadors". Garcés s'ha mostrat orgullosa d'aquestes "resistències" davant dels "intents de culpabilització i de criminalització". És més, ha carregat contra l'anomenada "marca Barcelona", perquè "converteix la ciutat en un espai per a la circulació de béns, capitals i persones on cada cop es fa més difícil i més car poder-hi arribar, arrelar i construir una vida". "Barcelona no és la seva marca, ni ens fa millors ni ens representa", ha reivindicat.També ha defensat una Barcelona fora dels partits polítics, autoorganitzada, que actua en molts àmbits de la vida social, als barris, als ateneus, a les cooperatives, que "sembla que no hi sigui però que hi és". Garcés també ha fet referència a les absències que es notaran en aquesta festa major, que tindrà un "regust dolç i amarg" que no se sentia des de feia anys. Ha fet referència a les víctimes de l'atemptat del 17 d'agost a La Rambla, a la Diagonal i a Cambrils, però també ha recordat "uns joves de Ripoll que tampoc no hi seran i sobre els quals sempre tindrem el dubte de si realment volien morir matant, com van fer".

Enviar