"Tots els camins passaran per Berlín"

Les eleccions alemanyes de diumenge són una "peça clau" en el futur de la construcció europea, segons els experts

ACN Brussel·les.-Si no hi ha cap sorpresa que allunyi molt el resultat final dels darrers sondejos, Angela Merkel repetirà quatre anys més com a cancellera de la primera economia d'Europa, Alemanya. Després de dotze anys al capdavant de la cancelleria, els últims sondejos publicats per Pollytix tornen a situar el partit de Merkel, la CDU, com el més votat en les eleccions federals que se celebraran aquest diumenge. Els 61,5 milions d'electors que seran cridats a votar determinaran si l'endemà dels comicis Alemanya pot formar un govern estable "clau" també per al futur de la Unió Europea segons apunten diversos experts. Claire Demesmay, del Consell Alemany de Relacions Internacionals, afirma a l'ACN que "la victòria de Merkel i del seu partit confirmarien el lideratge d'Alemanya en l'escena europea" i assenyala que l'experiència acumulada de Merkel a Brussel·les ha convertit la cancellera alemanya en una "personalitat influent". En aquest sentit, assegura l'acadèmica, "a partir d'ara tots els camins passaran per Berlín".

El partit de Merkel, la Unió Demòcrata Cristiana (CDU) seria segons els sondejos el guanyador que ocuparà més escons al parlament alemany o 'Bundestag'. Aquests atorguen a la CDU prop del 36% dels vots i el 22% al Partit Socialdemòcrata mentre que la resta de partits es mouen en una forquilla d'entre el 7 i el 10%, en una disputa pel tercer partit més votat. Si es confirmen els sondejos, la líder alemanya treuria 14 punts d'avantatge al seu principal rival, Martin Schulz, expresident del Parlament Europeu i candidat de l'SPD. Maria Demertzis, directora adjunta del ‘think tank’ europeu Bruegel, valora a l'ACN que una reelecció de Merkel "seria tot un resultat" tenint en compte que ja fa dotze anys que és líder d’Alemanya.Per la seva banda, Judy Dempsey, del també centre de pensament Carnegie, analitza en un article que si bé Schulz va estar "de bon veure" durant la campanya electoral, "ha estat incapaç de centrar-se en cap tema que tingués una tracció real" i critica que "un dia feia campanya per la justícia socal i un altre per millorar l'educació". "Els socialdemòcrates han estat incapaços d'explicar als votants per què haurien de votar per Schulz i no per Merkel", conclou. Dempsey afegeix també que si el partit de Schulz obté un resultat similar al que apuntaven els sondejos fa uns dies, prop del 20% dels vots, "seria el pitjor resultat del partit en unes eleccions federals".Ara bé, si bé la victòria de la CDU està més assegurada, el que no està tan clar és com quedarà el govern un cop es formi ni si es repetirà la coalició actual amb l'SPD, formada el 2013. Dempsey diu que "el que està en joc és la composició del pròxim govern" però dona per fet que serà una coalició.Un altre fet destacable en aquests comicis, si es confirmen les enquestes, és que el partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) entraria per primera vegada al Parlament, amb prop del 10% dels vots, i podria fins i tot posicionar-se com el tercer partit més votat al país, per sota de la CDU i l'SPD. L'ascensió de l'extrema dreta -a les eleccions de 2013, l’any de fundació del partit, no van arribar al 5% dels vots- ha coincidit, apunten els experts, amb la caiguda de vots dels socialdemòcrates.Aval a la gestió de Merkel de la crisi dels refugiatsLa gestió de Merkel en la crisi dels refugiats ha estat un dels arguments als quals s'ha agafat l'extrema dreta per fer campanya. Tot i que la gestió de Merkel també va "esperonar les opcions electorals de l'extrema dreta antiimmigració", la candidata s'ha tornat a postular com a l'opció que assegura "l'estabilitat i l'eficàcia en temps difícils", apunten des del CIDOB.El ‘think tank’ amb seu a Barcelona afirma en un article que tot i que la decisió d'obrir les fronteres a més d'un milió de refugiats l'estiu del 2015 "no va ser entesa pels més conservadors del seu propi bàndol i va enfurismar a diversos països de trànsit del flanc sud", Merkel ha reafirmat la seva postura "oberturista" com a "correcte" i ha tornat a posicionar-se com a "estadista de confiança".De fet, el lideratge de Merkel en l'àmbit europeu ha tingut un paper destacat, segons els experts, en la crisi dels refugiats, ja que Alemanya és un dels estats membres que es va comprometre a reubicar més sol·licitants d'asil. "La cancellera i el seu govern han estat molt actius en diversos problemes d'àmbit europeu i la crisi dels refugiats n'és un molt bon exemple", menciona Maria Demertzis. També apunta a l'ACN que si tornés a ser reelegida, Merkel continuaria sent "molt activaen aquesta línia".A més a més, Demertzis suggereix que en aquest aspecte les eleccions de diumenge no són "tan crítiques" com ho van ser les darreres eleccions a França, als Països Baixos o al Regne Unit pel fet que l'extrema dreta a Alemanya no té possibilitats de ser el partit que se situï al govern, si bé sí que entraria al parlament.Conseqüències en el si de la Unió EuropeaDes de la primera cancelleria, el govern de Merkel ha estat marcat per la seva "tenacitat" i pel seu "enfocament europeu" explica Roberto Ortiz de Zárate, membre del CIDOB, en la biografia de la cancellera. Per la seva banda, les expertes en política europea Claire Demesmay i Jana Puglierin, del Consell Alemany en Relacions Internacionals, asseguren que, en cas de ser reelegida, la líder alemanya continuaria sent una "peça clau en el procés de consolidació i desenvolupament de la Unió Europea".En un informe, Demesmay i Puglieron assenyalen que "tot i les crítiques pel seu lideratge, el govern alemany s'ha convertit en un actor indispensable des de l'inici de la crisi financera i té, per tant, una sòlida xarxa de treball en tots els nivells del procés de presa de decisions".Ara bé, el pròxim canceller alemany, apunten, també haurà de fer front a dues grans dificultats en clau europea. "D'una banda, les divergents economies i polítiques d'exterior combinades amb diferents idees sobre el grau desitjat d'integració de la UE", comenten les acadèmiques. De l'altra, diuen, Berlín està sovint subjecte a "expectacions incompatibles" i citen com a exemple que mentre Grècia i Itàlia van donar la benvinguda a la participació d'Alemanya en la crisi dels refugiats, els països de l'Europa Central i Oriental van respondre-hi amb un "rebuig vehement".En declaracions a l'ACN, Demesmay afirma que "la victòria d'Angela Merkel i del seu partit confirmarien el lideratge d'Alemanya en l'escena europea". També explica que durant 12 anys la cancellera ha anat "acumulant experiència" en les negociacions europees i això la fa una "personalitat influent" amb un domini "perfecte" dels processos europeus de presa de decisions. L'acadèmica creu que a partir d'ara "tots els camins passaran per Berlín" i que la cancellera continuarà sent una "figura clau per a decidir el futur de la Unió Europea".Per la seva banda, Maria Demertzis opina que és important que hi hagi "estabilitat" i una "certa continuïtat" política als estats membres i valora positivament, en aquest sentit, una reelecció de Merkel. "Només així, i amb una forta majoria, es pot assumir un lideratge a escala europea", diu. Amb tot, l'acadèmica puntualitza que la relació que pugui establir amb el president francès Emmanuel Macron també tindrà un paper en el context europeu que reafirmarà o no el lideratge de l'eix francoalemany a la UE. "M'agradaria veure una "forta relació entre Alemanya i França que prengui la iniciativa en completar l'arquitectura europea", diu.Judy Dempsey, de 'Carnegie', apunta que una certesa de les eleccions a Alemanya és el que el pròxim govern "necessita una idea clara sobre la direcció d'Europa". Afers com una reforma de l'Eurozona, la migració, les polítiques d'asil o seguretat i defensa "han de ser urgentment debatuts". En aquest sentit, explica en un article d'anàlisi que els debats van posposar-se, en primer lloc, fins després de les eleccions presidencials a França, i en segon, fins a les federals a Alemanya. "Això permetrà a París i Berlín treballar junts per veure en quins aspectes d'integració europea estan d'acord i en quins no", diu l'acadèmica. Igual que Maria Demertzis, també apunta a la necessitat que Alemanya "tingui una coalició estable per poder tractar aquestes qüestions, independentment de qui surti elegit canceller".Sobre el futur de la UE i la crida del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, durant el discurs de l'Estat de la Unió a una "UE més forta", Demertzis reflexiona: "No crec que hi hagi un complet acord sobre què es necessita fer a Europa però si hi ha una relació de confiança, penso que també podrem veure un progrés".Sobre la crida de Juncker a més estats a adoptar l'euro com a moneda única, l'acadèmica de Bruegel opina "que ara no és el moment". "Els que ja són estats membres de la UE i no tenen l'euro no hi estan interessats, primer hem d'arreglar l'arquitectura de l'euro", assegura.Merkel: d'operària de laboratori a cancelleraNascuda a Hamburg l'any 1954, Angela Merkel va créixer dins la República Democràtica Alemanya (RDA). Amb l'estat encara dividit en dues repúbliques, va estudiar Física a la Universitat de Leipzig, i va iniciar la seva carrera política el 1989, després de la caiguda del mur de Berlín. Fins llavors i durant l'etapa de joventut, Merkel havia exercit com operària de laboratori.El seu ingrés a la CDU es va produir l'any 1990, amb l'absorció per part d'aquest del partit on militava i del qual n'era portaveu: Despertar Democràtic. A les primeres eleccions democràtiques dins la RDA va ser nomenada viceportaveu del govern de Lothar de Maizière. Després dels primers comicis de l'Alemanya reunificada, el 1991 va ser designada ministra de Dona i Joventut pel canceller Helmut Kohl; qui posteriorment li donaria el càrrec de ministra de Medi Ambient i Seguretat Nuclear al 1994.L'any 2000 va ser escollida com a presidenta del CDU i l'any 2005 va ocupar per primera vegada el lloc de cancellera, càrrec que si es confirmen les enquestes, tornarà a ocupar guanyades les eleccions d'aquest diumenge.Schulz: de bibliotecari a president del Parlament EuropeuMartin Schulz, el seu principal rival, va néixer el 1955 a Renània del Nord-Westfalia. Antic bibliotecari de professió i sense formació universitària, tal com recull la seva biografia elaborada pel CIDOB, va ser durant dos decennis un dels membres més coneguts del Parlament Europeu, on va debutar el 1994. El 2012 va ser investit president de l'Eurocambra, càrrec pel qual va tornar a ser escollit el 2014 per un segon mandat en el marc d'un pacte de legislatura entre el seu grup, l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D), i el Partit Popular Europeu (PPE).

Enviar