Ribó diu que el fiscal "s'extralimita" en investigar causes ja judicialitzades i designar un coordinador policial
El Síndic de Greuges veu "desproporcionat" tancar webs, citar a declarar alcaldes o perseguir penalment algú per organitzar un referèndum quan no és delicte
ACN Barcelona.-El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha considerat aquest dimarts al migdia que la fiscalia "s'extralimita en les seves funcions" en seguir investigant un cas com el del referèndum de diumenge que ve tot i que ja estigui en mans de jutges. També considera poc adequat a la llei que sigui el ministeri públic qui designi un càrrec polític com a coordinador de tots els cossos policials. Segons Ribó, hi ha hagut certa "desproporció" en perseguir per la via penal la convocatòria del referèndum, que des del 2005 no és delicte, així com el tancament de pàgines web o la persecució de cartells penjats per particulars.
El Síndic ha fet una roda de premsa per explicar un informe jurídic elaborat per experts en dret processal i constitucional, que qüestiona el paper de la fiscalia els últims dies. Així, considera que el ministeri públic està exercint unes funcions que no li corresponen i que van més enllà de les seves competències. En aquest mateix sentit, segons el Síndic, la instrucció del fiscal pretén exercir una funció de “coordinació”. “Coordinar” i “dirigir”, però, no són funcions equivalents, com ha establert una "amplíssima doctrina" del mateix Tribunal Constitucional, diu l'informe.I, en cap cas, estaria justificat que les tasques de manteniment de la seguretat i l’ordre públic haguessin de quedar a les ordres del Ministeri de l’Interior per decisió d’un fiscal, ja que l'Estatut d'Autonomia del 2006 atribueix el comandament màxim dels Mossos a la Generalitat i que l'òrgan de coordinació és la Junta de Seguretat. Per això, l'informe assegura que la instrucció del fiscal "suposa materialment una intervenció dels Mossos, sense atenir-se als procediments constitucionalment previstos per dur-la a terme, i per tant, sense base legal ni constitucional", tot i que Rafael Ribó no ha estat tant rotund en les seves declaracions.Finalment, ha posat en dubte l’ús de la via penal per part de la fiscalia per castigar conductes que no són delictives des del 2005. Ribó ha llegit el preàmbul de la llei que va derogar els articles que penaven la convocatòria de referèndums, on s'assegura que és una conducta que "no té prou entitat per merèixer el retret penal, i encara menys si és pena de presó", així com que "hi ha altres formes de control de la legalitat diferents de la via penal", recordant que el dret penal es regeix pels principis d'intervenció mínima i proporcionalitat. A més, ha assegurat que només els càrrecs públics apercebuts poden cometre delicte de desobediència, que no comporta presó, no pas els particulars.Igualment, ha criticat que la fiscalia no cessi en les seves instruccions quan el cas ja està judicialitzat, tant per un jutjat de Barcelona com pel TSJC. Per tot això, considera que les Corts espanyoles haurien d'analitzar si el ministeri públic ha "desbordat" el marc legal.Segons Ribó, altres actuacions policials i de la fiscalia també podrien estar fora de la legalitat i vulnerar drets fonamentals, com la llibertat d'expressió o de premsa, com és el tancament massiu de pàgines web, la citació de més de 700 alcaldes o la retirada de cartells, "un fet insòlit en democràcia".-------------El Síndic ha destacat que tothom que tingui queixes o consultes relacionades amb els esdeveniments polítics dels últims dies pot presentar-les via web a www.sindic.cat, per telèfon o presencialment a la seu de la institució, al passeig de Lluís Companys, 7, de Barcelona. De moment, no ha rebut cap queixa, tot i que sí algunes consultes, i en tot cas ha dit que portarà les actuacions a instàncies europees.Rafael Ribó ha recordat que, d’acord amb l’article 78 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, està exercint les seves funcions de garantir els drets i les llibertats a Catalunya. En aquest sentit, ha concretat que atendrà també totes les queixes procedents de càrrecs públics que considerin que les directrius que reben, també per part de càrrecs públics, puguin comportar una mala administració.






