L'AN admet a tràmit la denúncia de la Fiscalia per sedició contra els responsables de les concentracions de Barcelona

Defensa que és competent per investigar els fets i demana un atestat a la Guàrdia Civil amb el detall de les actuacions

ACN Madrid.-El jutjat central d'instrucció 3 de l'Audiència Nacional ha admès la denúncia de la Fiscalia per sedició per identificar els responsables de les concentracions de Barcelona el passat 20 i 21 de setembre. A la resolució, la jutgessa Carmen Lamela argumenta que existeixen indicis per creure que els fets són constitutius d'un delicte de sedició i també defensa que l'Audiència Nacional és competent per investigar-los perquè és un delicte contra la forma de govern. "El delicte de sedició que tracta d'investigar el ministeri fiscal en aquest cas pot atemptar també contra la forma de govern, al tractar de canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional", recull la resolució. La jutgessa també demana a la Guàrdia Civil que elabori un atestat amb totes les actuacions que es van produir "per impedir l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'estat en l'exercici de les seves funcions".

L'Audiència Nacional investigarà si durant les manifestacions del passat 20 i 21 de setembre a Barcelona va existir sedició. El jutjat central d'instrucció 3 de l'Audiència Nacional ha admès la denúncia de la Fiscalia després dels concentracions ocorregudes a Barcelona durant els registres i les detencions ordenades pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona. El ministeri públic va presentar la denúncia divendres i, ara, l'Audiència Nacional confirma que obre una investigació perquè "existeixen indicis" per creure que els fets són constitutius d'un delicte de sedició. La jutgessa considera que va existir una "multitud de persones" entre els edificis que s'estaven registrant i que "de manera desordenada i violenta" tractaven d'impedir que els funcionaris de l'administració de justícia i de la forces i cossos de seguretat poguessin desenvolupar les seves funcions. En concret, i segons els exemples que recull la jutgessa, es van produir desperfectes a cotxes oficials (amb rodes punxades incloses), l'atac a la seu del PSC i "agressions a militants socialistes" o les accions per impedir que els agents poguessin sortir dels locals registrats. A la denúncia, el fiscal ja apuntava alguns dels esdeveniments a investigar. Per exemple, descrivia els fets davant la Conselleria d'Economia, també les accions a les portes de la impremta de Bigues i Riells on es van comissar 10 milions de paperetes i també els fets a la seu de la CUP. El fiscal no dirigia la denúncia contra ningú en concret però ja apuntava cap als responsables de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, de qui recull diverses declaracions púbiques durant aquelles hores que instaven a la mobilització. El fiscal també apuntava que una portaveu de la CUP, que no identifica, va assegurar a la policia: "Si volen entrar hauran de passar per damunt dels nostres cossos". Tal i com també sol·licitava el fiscal, la jutgessa Carmen Lamela demana a la Guàrdia Civil que elabori un atestat on es detallin totes les actuacions que es van produir "per impedir l'actuació dels cossos i forces de seguretat de l'estat en l'exercici de les seves funcions". L'Audiència Nacional, "competent" per investigar els fetsLa jutgessa reconeix que la sedició no sempre és competència de l'Audiència Nacional però que, en aquest cas concret, sí li pertoca perquè la sedició pot atemptar contra la forma de govern (que és competència de l'Audiència Nacional). Segons argumenta, s'entén que dins d'aquest tipus de delicte hi tenen cabuda "els actes encaminats o dirigits a trencar l'organització territorial de l'Estat". La jutgessa considera que, tal i com es van produir els fets, és competència d'aquest tribunal investigar-los "en tant que a més d'atemptar contra els béns jurídicament protegits que li són propis, poden suposar al mateix temps una ofensa contra la forma de govern". A més, argumenta que en aquest cas es va "atemptar contra la forma de govern" perquè es va "tractar de canviar il·legalment l'organització territorial de l'Estat i declarar la independència d'una part del territori nacional", recull la resolució. A més, afegeix que "la finalitat última" dels fets era "aconseguir la celebració del referèndum, tot i que els manifestants "eren conscients que desenvolupaven una actuació al marge de les vies legals impedint l'aplicació de l'ordenament jurídic en el seu conjunt". La jutgessa considera que la conducta dels manifestants "anava encaminada o dirigida a trencar l'organització territorial de l'Estat".Per tot plegat, decideix iniciar unes diligències d'investigació per "esbrinar les circumstàncies" en les que es van produir els fets com també "la identificació de les persones que hi van intervenir i d'aquelles que han resultat afectades pel que va passar. Lamela reconeix que, si no la investigació no permet confirmar els fets delictius, el cas es pot arxivar.Penes de presó de 4 a 15 anysSegons l'article 544 del Codi Penal, el delicte de sedició persegueix aquells que s'alcen "pública i tumultuàriament" per impedir l'aplicació de les lleis o l'actuació de qualsevol autoritat, "ja sigui per la força o fora de les vies legals".El Codi Penal preveu penes de presó de 4 a 15 anys per a aquest delicte. Concretament, especifica que les persones que hagin estat els principals autors o hagin "dirigit o sostingut" la sedició, s'enfrontaran a penes d'entre 8 i 10 anys. En cas de ser una autoritat, les penes s'endureixen i passen de 10 a 15 anys. Per a la resta de casos, la pena és de 4 a 8 anys. Es contempla també la inhabilitació especial per ocupar un càrrec públic durant el temps de la condemna.

Enviar