Altafaj reconeix "l'instint polític" de Tusk però lamenta "l'actitud" de la UE fins ara
El representant del Govern davant la UE recorda al Comitè de les Regions que Catalunya "fa anys que demana diàleg" i avisa que per a molts catalans "la desconnexió d'una Espanya que no escolta ja s'ha consumat"
ACN Brussel·les.-El representant del Govern davant la UE, Amadeu Altafaj, ha reivindicat aquest dimarts en un debat celebrat pel Comitè de les Regions que Catalunya "és una nació europea i proeuropea" i ha negat que es tracti d'un "afer intern" d'Espanya. En un breu discurs ha reconegut "l'instint polític" del president del Consell Europeu, Donald Tusk, però ha lamentat també l'"actitud de la UE fins ara". Altafaj ha recordat que "fa anys que el govern català demana diàleg" i ha criticat que el govern espanyol hagi "delegat" la gestió de la situació als tribunals. Altafaj ha afirmat també que hi haurà un abans i un després de l'1-O i ha afegit que per a la majoria de catalans la "desconnexió" ja s'ha "consumat". "Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui", ha dit. El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha advertit que "qualsevol decisió que es prengui avui [a Catalunya] no serà vàlida si surt d'una llei que és fora de la legalitat". Puig ha assenyalat que el referèndum de l'1-O "no era legal ni comptava amb les mínimes garanties" i ha fet una crida al diàleg però també al respecte a l'estat de dret. "Espanya té problemes, tensions i dificultats que amb intel·ligència política tenen solució", ha dit.
El president del Comitè de les Regions, Karl-Heinz Lambertz, ha donat pas al debat sobre Catalunya recordant que Europa és un espai "de llibertat i de justícia" i ha reivindicat "no quedar-se de braços plegats" i "obrir espais de diàleg". "Mai hem d'oblidar que també som europeus i condemnem totes les violències", ha afegit. Ha finalitzat amb el missatge que "les tragèdies han d'evitar-se a tota costa".Durant la seva intervenció, Altafaj ha estat crític amb la Unió Europea, de qui ha dit que "es mostra "essencialment tal com és, un club privat d'estats en hores baixes i incertes". També ha destacat que les tres institucions europees estan presidides "per la mateixa família política" que Rajoy, referint-se al Partit Popular Europeu. "El més preocupant és que a Madrid alguns han interpretat aquesta timidesa de la Unió Europea com un xec en blanc per la resposta repressiva i, eventualment, la suspensió de l'autonomia i de les institucions catalanes", ha afegit. "La UE es juga avui la seva credibilitat", ha avisat recordant que a Catalunya "s'estan vulnerant drets fonamentals".En declaracions als periodistes després del debat, Altafaj ha indicat que hagués "preferit" que Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea (CE), hagués pres la "posició central" en el diàleg que ha ocupat Tusk. "La CE és la institució que no només vetlla pels tractats sinó també per l'interès general dels ciutadans europeus. El president del Consell Europeu parla, al cap i a la fi, pels estats", ha reflexionat. Tot i això, Altajaf ha valorat la "preocupació expressada" i la "crida al diàleg" feta per Tusk. De fet, segons ell, tant la intervenció de Karl-Heinz Lambertz, president del Comitè de les Regions, com de Donald Tusk ratifiquen que hi ha una "preocupació europea". Davant del "silenci" de la CE cap a la situació a Catalunya, el representant català ha recordat que la Comissió està passant per moments "difícils" i és "forta" quan els seus estats membres ho són i la "recolzen" en les seves iniciatives.Ximo Puig ha advertit, per la seva banda, durant el debat "que ningú dubti que Espanya és un Estat de dret" i que "no hi ha democràcia sense respecte de la llei". "La convivència és fonamental", ha recordat Puig, que ha afirmat que "la violència mai soluciona problemes polítics". "Hem de tornar a significar que a través de la llei, del diàleg, volem continuar vivint junts i avançar en una democràcia que ens ha fet arribar més lluny del que mai vam somniar", ha conclòs el president de la Generalitat valenciana.Per la seva banda, el president de Múrcia, Fernando López Miras, ha assegurat: "Espanya és i serà el que els espanyols vulguem que sigui". "Ningú a Europa reconeixerà un règim totalitari", ha dit. López Miras ha reivindicat la llei com a base de l'Estat de dret i ha afirmat que demòcrates de tota Europa viuen "amb una immensa preocupació". El president de Múrcia ha conclòs la seva intervenció al crit de "Viva España y viva el rey". El president d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha reconegut que la constitució espanyola "es pot canviar". "Pot haver-hi una reforma que permeti que hi hagi consultes? Sí, però ajustant-se a les lleis", ha dit. Amb tot ha criticat que la constitució espanyola "s'ha volgut canviar des d'un parlament regional" i ha apuntat que la situació "es resoldrà apel·lant a la sobirania del poble espanyol".Jesús Gamallo Amer, director general per les relacions externes amb la UE de Galícia, ha indicat que el "procés de secessió a Catalunya és il·legal" i ha dit que la constitució no reconeix el dret a l'autodeterminació de les comunitats autònomes". Per la seva banda, María Ángeles Elorza, secretària general per l'Acció Exterior del govern basc ha dit que "és necessari reconèixer l'existència d'un conflicte" i "establir mecanismes perquè les societats puguin expressar-se sobre el seu futur de manera legal i pactada".D'altra banda, Bart Somers, membre del parlament flamenc, ha iniciat la seva intervenció denunciant els actes de violència i condemnant les amenaces a polítics a causa dels seus ideals. A més, ha afirmat que la tensió entre Espanya i Catalunya "s'ha d'acabar". "L'única manera de fer-ho és tornant al marc jurídic i a la llei", ha indicat. Tot i això, ha fet una crida al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per fer-li veure que "existeix un problema polític" que s'ha de solucionar amb "política". Somers també ha dirigit unes paraules a Carles Puigdemont, president de la Generalitat, a qui ha recordat que "vivim en una època en la qual el món i Europa necessiten ponts; no murs".Joe Cooney, líder del Consell de Pendle, ha destacat la importància dels drets fonamentals de la Unió Europea i ha afirmat que aquests van ser "conculcats" a Catalunya. Cooney ha afirmat que no s'ha de "permetre" que es fereixi als ciutadans i ha demanat a la UE que defensi la democràcia amb "ungles i dents". Karl Vanlouwe, membre del parlament flamenc, també ha indicat que quan parlem de democràcia no es poden utilitzar forces policials i ha subratllat que fer ús de la "violència" contra ciutadans pacífics resulta "inadmissible". "Espanya no ha estat a l'altura de la democràcia", ha sentenciat.La diputada escocesa Mairi Gougeon ha indicat que no es pot "dictar" el futur del poble català i ha condemnat la "violència i la brutalitat" del que es va viure a Catalunya durant l'1-O. "La resposta de la UE ha estat decebedora", ha lamentat. En la mateixa línia, el polític belga Luc Van den Brande, ha reiterat que tot i que és un dret fonamental que les persones puguin "expressar" la seva opinió, quan es tracta de referèndums s'ha "d'acceptar i complir" les prescripcions constitucionals. "Hem de fer una crida perquè cessin les hostilitats i s'estableixi el diàleg", ha conclòs.






