El Govern potencia els projectes personalitzats per als menors estrangers no acompanyats

160 joves podran treballar un itinerari vital amb el suport de professionals mentre se'ls garanteix l'habitatge

ACN Barcelona.-L'arribada massiva de menors estrangers no acompanyats ha portat al límit la capacitat de centres d'acollida i centres d'acollida d'acció educativa (CRAE) que depenen de la Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) que crearà 400 places noves als centres per poder donar-hi resposta. A més, el Departament de Treball, d'Afers Socials i Famílies duplica enguany les places d'un projecte per crear itineraris personalitzats per als joves estrangers que han arribat al país. Així ho ha explicat en una entrevista a l'ACN Georgina Oliva, directora de la DGAIA, que preveu que, així, es potenciï la inserció social d'aquests joves i ajudi a ''esponjar'' la pressió als CRAE.

Oliva explica que molts d'aquests menors no acompanyats tenen més de 16 anys i per la situació de desemparament encara estan dins el sistema de protecció, però que per circumstàncies personals i per qüestions culturals i d'edat, són ''refractaris'' als centres tradicionals d'acollida on no s'hi senten ''còmodes''. Per aquest motiu, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha posat en marxa aquest any 80 places per atendre aquests joves de manera personalitzada, i abans del mes de novembre se n'engegaran 80 més. És un projecte de nova creació que ofereix un lloc per dormir als joves a canvi d'un acompanyament durant el dia amb suport educatiu, per a que un professional i l'adolescent tracin un projecte vital. Des de la DGAIA s'assegura que el projecte, nascut de l'anàlisi de la situació d'aquests adolescents, els ofereix potenciar el coneixement de la llengua, donar suport per a cercar feina o per formar-se, és a dir, ajudar-los a fer ''el trànsit cap a la vida adulta''. La iniciativa està oberta a tots els adolescents però està més encarat cap als menors no acompanyats, un col·lectiu que s'ha multiplicat els darrers anys i només aquest 2017, fins al juliol, n'havíem arribat tants com tot el 2016. De fet, aquest estiu els mesos de juliol i agost se n'han comptabilitzat 147 i 146 respectivament, mentre que fa sis mesos n'arribaven 80 i fa un any 35, de mitjana. La mitjana actual se situa als 150 al mes.Oliva qualifica de ''procés migratori'' aquest fenomen i reconeix que tot i que Catalunya fa temps que en rep, igual que Andalusia, Ceuta i Melilla, cada vegada afecta a més comunitats autònomes, cosa que requereix un abordatge transversal. De fet, a Catalunya, s'està treballant en un acord de Govern per crear una taula de treball i abordar de forma ''integral'' el fenomen. Centres més petits i acollidorsDes de la DGAIA es reconeix que actualment, tots els centres d'acollida (que inclou centres d'acollida, centres residencials d'acció educativa, centres residencials d'educació intensiva) estan al límit de la seva capacitat i per aquest motiu, es treballa per repensar el models dels centres. Tot i que per Oliva, la situació del moment no ho permet, i encara menys als centres d'acollida, aposta per fer-los més petits i acollidor i sobretot per escurçar els temps d'avaluació i d'anàlisi. En aquest sentit, reconeix que la campanya de la DGAIA per a augmentar les famílies d'acollida, sobretot en infants petits, ha fet créixer en 50 aquestes famílies, però alerta que en falten per arribar als cents infants. Actualment, la DGAIA tutela 6.962 infants, mentre que el 2016 van ser 6.873, i el 2015 6.794. Als centres d'acollida, el setembre de 2017, n'hi ha 2.805, una xifra que ha anat creixent els darrers anys. El 2016, es va tancar l'any amb 2.589 menors als centres, mentre que el 2015 aquesta xifra era de 2.518 i el 2014, de 2.430. Nou protocol per a les agressions als centresLa saturació dels centres i la tipologia de menors tutelats ha condicionat que els darrers anys, els sindicats hagin reclamat un nou protocol per a fer front a les agressions als treballadors d'aquests centres, un text que s'acaba d'aprovar i que posa més èmfasi en la ''victimització secundària'', és a dir, en l'impacte que té una agressió d'aquest tipus en la resta de joves que viuen al centre. Entre el gener i el setembre de 2017, els serveis jurídics de la DGAIA ha rebut 13 expedients de responsabilitat civil referents a agressions a educadors. Actualment, els centres estan fent formació sobre el protocol i cada centre, en funció de les seves característiques, ho haurà de consensuar amb l'equip. Entre les mesures per prevenir o revertir aquesta situació hi ha la de fer grups més reduïts, atenció més individualitzada, que està comprovat que ajuden a contenir els joves. Pel que fa als escapolits, un fenomen també recurrent en aquests centres, Oliva considera que no es pot fer un major control perquè es limitarien ''drets bàsics'' i recorda que els joves no estan detinguts, sinó que tenen una situació familiar complicada. Els centres de protecció ''no són centres tancats'', diu Oliva, i per això, recorda que també es donen actes vandàlics entre adolescents que no estan dins el sistema de protecció. Oliva destaca que quan s'escapoleixen, la majoria de joves tornen a casa amb la família o amb amics.

Enviar