L'Ajuntament insta Colau a fer un acte de reconeixement a mestres i veïns que van mantenir oberts els centres l'1-O
No ha prosperat una iniciativa de Cs per garantir la "neutralitat ideològica" a les escoles
ACN Barcelona.-La comissió de Drets Socials, Cultura i Esports de l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dilluns una proposició del Grup Demòcrata que insta el govern municipal a realitzar un acte al Saló de Cent i presidit per l'alcaldessa, Ada Colau, per reconèixer associacions de mares i pares d'alumnes, docents, veïns i col·lectius que es van implicar en la realització d'activitats per tal de mantenir oberts els centres educatius el passat 1 d'octubre, de forma que es pogués votar. La iniciativa ha obtingut el suport d'ERC, mentre que BComú i el PSC s'hi han abstingut. Cs i PPC hi han votat en contra. En canvi, no ha prosperat un text de la formació liderada per Carina Mejías a l'Ajuntament que reclamava garantir la "neutralitat ideològica" a les escoles.
La iniciativa del Grup Demòcrata també reclama un informe dels danys materials i patrimonials i demanar el rescabalament corresponent a l'Estat. La regidora Irma Rognoni ha opinat que és "de justícia" reconèixer la tasca que van fer persones anònimes per mantenir les escoles obertes de forma pacífica. També la republicana Montse Benedí ha volgut fer un agraïment "infinit" a aquelles persones que es van mobilitzar organitzant activitats cíviques que "van fer de llavor de resistència davant un estat violent i opressor". En canvi, la regidora de Cs Marilén Barceló ha rebutjat homenatjar persones que van ser "còmplices" d'una il·legalitat i que no van respectar les resolucions judicials. Tot i que ha assegurat que es van veure escenes que no li van agradar, ha opinat que "els primers que van posar en risc les instal·lacions van ser els promotors de la seva obertura". "Haurien de demanar responsabilitats a la Generalitat i a l'Ajuntament", ha dit.Des del PPC, Àngels Esteller ha defensat que quan algú no respecta un auto judicial està desobeint, i si ho fa ha d'assumir les conseqüències. "Cadascú que faci el que vulgui, i si vol desobeir que ho faci, però assumeixin les conseqüències. I totes aquestes activitats tenien l'objectiu de desobeir. I van utilitzar famílies i nens d'escuts humans. Ara l'Ajuntament ha de fer apologia de la desobediència?", s'ha queixat.Des de BComú, la tinenta d'alcaldia de Drets Socials i vicepresidenta del Consorci d'Educació de Barcelona, Laia Ortiz, ha lamentat que no s'hagi pogut transaccionar aquesta proposta i ha opinat que "el que no necessita la comunitat educativa ara és el reconeixement a unes escoles i no a unes altres", motiu pel qual ha anunciat la seva abstenció. Igualment, la socialista Carmen Andrés ha condemnat els actes de "violència indiscriminada" de les forces policials l'1-O i ha recordat que el consell escolar es va pronunciar de la mateixa manera, sense afegir res més. Ha apuntat que el PSC s'abstindrà en aquesta proposta si no hi ha una manifestació de la comunitat educativa que reclami fer aquest reconeixement explícit.Durant la comissió s'ha debatut també una segona proposta que no ha prosperat, presentada per Cs, i que reclamava mantenir la "neutralitat ideològica" a les aules. El PPC li ha donat el seu vot a favor, però la resta de grups l'han rebutjada. "Politització" a les aules, segons CsBarceló, de la formació taronja, ha constatat que a les escoles de Barcelona s'està veient "politització", i ha posat alguns exemples concrets, com per exemple que es faci aixecar els nens els pares dels quals no van votar l'1 d'octubre o van participar en la manifestació en contra de la independència del 8 d'octubre. També ha al·ludit a una obra de teatre de menors de set anys on el final consistia a matar el rei i als policies dolents, i a una noia de 15 anys a qui se li preguntava si estava contenta amb el que havia fet el seu pare, que és guàrdia civil. En la mateixa línia, la popular Àngels Esteller ha opinat que el que ha passat els últims dies a les escoles de Barcelona és "d'una gravetat extrema". "A nens petits se'ls ha adoctrinat en l'odi perquè vagin en contra dels que no volen el referèndum. Se'ls ha dit que la república és el millor, se'ls ha inculcat per anar en contra de la monarquia i s'ha parlat de bons i dolents", ha assegurat.En canvi, Rognoni, del Grup Demòcrata, ha negat que s'estigui adoctrinant a les escoles. La republicana Montse Benedí ha defensat que als centres es pugui parlar del que passa a la societat per poder reflexionar al respecte, perquè "l'escola no és un bolet que no està enlloc". La socialista Carmen Andrés ha recordat que els inspectors han negat adoctrinament i ha rebutjat posar en dubte la professionalitat de l'escola catalana malgrat es puguin posar de manifest fets puntuals. Laia Ortiz ha trobat la proposta "ofensiva" i ha recordat que Cs va néixer precisament "de fer un conflicte educatiu amb la llengua".






