La comissió de mediació liderada per l'ICAB demana una "treva" als governs abans d'iniciar el diàleg

L'exdirector general de la Unesco Federico Mayor Zaragoza i altres experts proposen eleccions i un estat confederal per "recomposar el trencament" de la societat catalana en un acte a la UB

ACN Barcelona.-El Paranimf de la Universitat de Barcelona s'ha omplert aquest dilluns al migdia per escoltar les propostes de diversos experts sobre el conflicte entre els governs català i espanyol. En l'acte, organitzat per la comissió de mediació liderada pel Col·legi de l'Advocacia de Barcelona, s'ha demanat als dos executius una "treva" per no tirar endavant cap mesura unilateral i deixar passar un temps abans de posar-se a dialogar. Entre les diverses propostes, alguns dels intervinents han proposat convocar eleccions a Catalunya i fer una reforma de la Constitució per convertir l'estat en un país confederal. Això, segons ells, permetria "recomposar el trencament" que actualment existeix a la societat catalana i espanyola.

El rector de la UB, Joan Elías, ha obert l'acte admetent que estem vivint "moments d'extrema gravetat, una confrontació sense precedents des del 1978, en un espiral d'accions i reaccions que sembla que ningú pugui parar". Per això, ha afirmat que cal una "solució política" per al conflicte entre els governs català i espanyol. Segons ell, la universitat és un àmbit on la diversitat ideològica mai ha estat un problema, i per això ha demanat un "esforç" als polítics, ja que "el diàleg encara és possible".Elías ha llegit un manifest de la comissió que demana "pau social" i reclama el diàleg com a via per trobar l'entesa, una "solució pacífica i consensuada", solució que només serà possible si els interlocutors accepten el diàleg. Com a possibles sortides al conflicte ha apuntat unes eleccions o un canvi constitucional del model territorial.L'acte bàsicament ha consistit en un debat moderat per la professora de dret constitucional de la UB Argèlia Queralt on han participat l'exdirector general de la Unesco Federico Mayor Zaragoza, la catedràtica de dret Esther Giménez-Salinas, el professor de mediació Francesc Xavier Moreno i la periodista Milagros Pérez Oliva. Mayor Zaragoza ha manifestat que "encara és temps" pel diàleg i més avui que s'està commemorant el retorn del president Josep Tarradellas. "Hi ha impossibles que es poden tornar en possibles", ha afegit. "Estem encara amb possibilitats d'arribar a una entesa", ha indicat. Segons Mayor Zaragoza, s'ha d'aconseguir la forma que "hi hagi una continuïtat del Govern actual, però acceptant també unes altres condicions per poder establir aquest diàleg, sense apriorismes, que podria ser determinant per una nova etapa a la història no només de Catalunya, sinó d'Espanya".Giménez-Salinas ha recalcat que "el diàleg és sempre a través de la raó, ja que la raó no la té ningú". Giménez-Salinas ha assegurat que el diàleg és sobretot un valor, "el més important que tenim", i s'ha de fer amb "confidencialitat". També ha remarcat que una de les parts pot dialogar encara que l'altra no vulgui inicialment: "Es pot perdonar encara que l'altre no ho demani, el diàleg també". Això sí, ha demanat que no hi hagi actes de "repressió".Moreno creu que encara hi ha possibilitats pel diàleg i que "és una qüestió de voluntat" i "serà la única via" que doni una resposta. En aquest punt, la periodista Milagros Pérez Oliva ha alertat que quan més es trigui a dialogar més alts seran els costos, i ha reclamat que les dues bandes abandonin "les paraules agressives i de guerra" i es reconeguin com a interlocutors. En tot cas, ha dit que cal partir del "principi de realitat" que suposa que cada part té les seves pròpies raons legítimes i no té prou força per demogràfica per imposar-les a l'altra. De fet, creu que potser cal mediació abans d'iniciar el diàleg polític real. No obstant, ha dit que el rei Felip VI no pot ser mediador en el conflicte perquè s'ha posicionat massa clarament.Entre algunes de les propostes que s'han escoltat, Mayor Zaragoza creu que el Parlament podria implicar-se en la reforma del títol vuitè de la Constitució per una configuració federal o confederal. També ha considerat que s'evitaria l'aplicació del 155 convocant les eleccions "respectant totes les maneres de pensar i una informació molt clara". També ha proposat que el diàleg es faci sense intermediaris.Francesc Xavier Moreno ha dit que si el procés avancés i s'arribes a un moment on hi hagués bona voluntat de diàleg vindria una part "senzilla" amb un marc el més neutral possible i amb "uns interlocutors no condicionats emocionalment, amb voluntat de trobar solucions efectives". "Caldria un diàleg sense premisses prèvies des del punt zero", ha reclamat.També s'han pogut escoltar propostes perquè sigui la societat civil o els parlaments els que iniciïn el diàleg, que hi hagi renúncies i beneficis per les dues bandes, que el diàleg sigui el "punt de trobada" inicial i que es preservi el bé comú i la convivència. En tot cas, "s'ha de poder parlar de tot, sempre que no hi hagi violència", ha dit Queralt.En acabar l'acte, la degana de l'ICAB, Maria Eugènia Gay, filla de l'exvicepresident del TC Eugeni Gay, ha demanat als governs que "reflexionin de forma serena" sobre les possibles decisions "immediates i unilaterals", ja que no serien "solucions de futur". Segons ella, cal "tornar a la legalitat i la convivència, la pau social, restablir l'ordre en una societat trencada". En tot cas, ha dit que l'aplicació de l'article 155 no resoldrà res a llarg termini i que caldrà dialogar més tard. Per això, diu que les dues parts haurien de designar com a mediadors experts jurídics respectats socialment que indiquin el "camí de sortida", com unes eleccions o la modificació de la Constitució. "Els partits volen arribar a acords, però la situació compromesa ho dificulta", ha dit.Al Paranimf de la UB hi han acudit polítics com el conseller de Presidència, Jordi Turull, les diputades Assumpta Escarp (PSC) i Marta Ribas (CSQP), el tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Collboni (PSC), el diputat al Congrés Carles Campuzano (PDCat), l'excoordinador general d'ICV Joan Herrera, l'exsecretari general de CCOO Joan Carles Gallego i l'hoteler Joan Gaspart, entre altres. La comissió estava inicialment formada pels col·legis d'advocats catalans, els sindicats UGT i CCOO, la UB, la UAB, la patronal PIMEC, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Col·legi d'Economistes i l'Associació per a les Nacions Unides, però ara ja compta amb l'adhesió de 150 col·lectius com col·legis i gremis professionals, entitats culturals i més de 500 persones a títol individual.

Enviar