El Govern declara els tocs de campana com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional
Amb la mecanització, la tipologia de tocs en les darreres dècades s'ha anat reduint
ACN Barcelona.-El Govern ha aprovat declarar els tocs de campana com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional i n’ha acordat, per tant, la seva inscripció al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Per l'Executiu, la conservació de les campanes i campanars i la transmissió a les futures generacions també passa per la utilització i la recuperació dels tocs manuals per tal de reafirmar una identitat i una tradició mil·lenàries. En les darreres dècades, la tipologia de tocs han anat perdent presència. Amb la mecanització de les campanes, els tocs s’han reduït al toc de missa, de festa i de difunts, a banda del de les hores. Els monestirs encara conserven els tocs de les hores canòniques i, a moltes poblacions, els tocs d’ús ritual (ritus de pas: bateig, casament, difunts) són encara vigents.
En el cas del toc de difunts, hi havia tocs diferenciats depenent del sexe, de la classe social i de la categoria. D’entre els tocs que s’han anant perdent, si bé encara s’executen puntualment en algunes poblacions, n’hi ha d’ús social (foc, consell, sometent, etc.), d’oració (maitines, angelus, etc.), d’especials per motius extraordinaris (nomenament d’un nou Papa, arquebisbe, coronació d’un nou rei, final de segle, esdeveniments religiosos, civils i militars singulars).No obstant, des de finals del segle XX, han anat creixent les accions i activitats de revalorització del món campaner. Així ho demostra la trobada de campaners de Catalunya, a Os de Balaguer, instaurada l’any 1988 com un espai de trobada i de reivindicació. A la jornada anual té lloc una mostra de tocs de diverses localitats catalanes i altres activitats, com ara la fosa de campanes, xerrades divulgatives, presentacions, etc. El 1993 es va crear la Confraria de Campaners de Catalunya, mentre que el 1998 veia la llum el primer número de la revista El Batall, publicació que edita la pròpia confraria. El 2004, a Os de Balaguer, el municipi de referència del món campaner, obria el Museu de Campanes. També, en les darreres dècades, s’han fet diversos inventaris de campanes i de campanars de diferents comarques.






