La Generalitat recorda al govern espanyol que pot accedir de diverses maneres a fons europeus d'R+D

La secretària d'estat diu que els estats associats poden participar en els programes però no rebre'n fons

ACN Barcelona.-La Secretaria d'Universitats i Recerca de la Generalitat ha recordat aquest dimecres al govern espanyol que "hi ha molts formats per accedir als fons europeus de recerca i innovació" i ha explicat que les ajudes europees que es fan en el marc de l’Espai Europeu de Recerca (ERA) inclouen membres de la Unió Europea, de l’EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç) com Noruega, i estats associats com Suïssa i Israel. El Govern respon així a les declaracions de la secretària d’estat de R+D+I, Carmen Vela, en les que ha assegurat que en cas que Catalunya s’independitzés d’Espanya deixaria de rebre finançament europeu en recerca i innovació.

Fonts del Govern asseguren que no tenen "cap dubte que ja sigui perquè Catalunya serà estat membre de la UE o a través d’acords bilaterals o com estat associat, el sistema de recerca català continuarà present en els programes i les infraestructures europees". Així mateix, fonts de la Secretaria d’Universitats i Recerca han recordat que investigadors catalans reben finançament, per exemple, del National Institutes of Health (NIH) dels Estats Units per la via de captació de fons competitius. El mateix document de regulació del programa 'Horitzó 2020', en el que s’emmarca el finançament dels investigadors i les seves activitats científiques, diu que s'ha de "promoure la cooperació amb tercers països d’acord amb els interessos comuns i els beneficis mutus. Cal perseguir la cooperació internacional en ciència, tecnologia i innovació per tal d’assolir els objectius d’Europa 2020". La Secretaria d’Universitats i Recerca assegura que "els fons que s’atorguen a través dels diferents programes europeus no segueixen un criteri territorial o estatal, sinó que són en base a la competitivitat i excel·lència dels projectes presentats pels investigadors i les institucions on desenvolupen la seva recerca". Fonts de la Secretaria també han fet referència a les estadístiques que el president del Consell Europeu de Recerca, Jean-Pierre Bourguignon, ha ofert en el mateix acte en el que ha intervingut la secretària d’Estat. En els últims deu anys, l'estat ha rebut ajudes de 416 projectes, per darrere dels 1.600 del Regne Unit, 1.150 d'Alemanya, 967 de França, 647 d'Holanda i 419 d'Itàlia. Les ajudes són nominals per a investigadors d'excel·lència i cadascuna té una ajuda una mica per sobre dels 2 milions d'euros.Catalunya suma en el període 2007-2017 un total de 261 ajuts, més de la meitat dels que ha rebut la resta de territoris de l’estat, que han sumat en el mateix període 237. Així, Catalunya ha rebut el 52,41% del total estatal, el que significa uns 400 milions d’euros d’aquests fons competitius europeus.Després de Catalunya, Madrid va ser la segona comunitat amb més ajudes, 102, seguides a distància per Andalusia, 24, Euskadi, 22, Galícia, 13, Aragó, Navarra, Canàries, Astúries, Múrcia, Cantàbria i Castella i Lleó.Segons Vela, els països associats poden participar en els programes, però no pas rebre fons. Segons la Secretaria d'Estat d'R+D, entre el 2014 i el 2016, els centres de recerca catalans van participar en 1.047 activitats del programa H2020, 443 d'elles com a líders de projectes, i el seu retorn va ser de 552,16 milions. Per últim, segons les balances fiscals del Ministeri d'Hisenda Catalunya va aportar a Brussel·les 1.699 milions més dels que va rebre el 2014, el doble que el 2012. El mateix 2014, primer any del l’H2020, Catalunya va rebre 56,5 milions d'euros.

Enviar