PERFIL: Vila, el conseller que va prendre el relleu a Baiget assegurant que seguiria Puigdemont "fins al final"

El fins ara titular d'Empresa i Coneixement també va estar al capdavant dels departaments de Cultura i Territori i Sostenibilitat

ACN Barcelona.-El fins ara conseller d'Empresa i Coneixement, Santi Vila, va agafar les regnes del Departament al juliol en substitució de Jordi Baiget, cessat per Puigdemont després de mostrar les seves preocupacions sobre el referèndum en una entrevista a 'El Punt Avui'. En aquell moment, Vila assegurava que seguiria el president de la Generalitat "fins al final". Anteriorment havia estat conseller de Cultura (gener 2016 – juliol 2017) i de Territori i Sostenibilitat (desembre 2012 –gener 2016). Proper al president Carles Puigdemont, Vila va començar a militar a CDC el 2000, va ser escollit diputat al Parlament a les eleccions de 2006, 2010 i 2012 i va exercir d’alcalde de Figueres entre 2007 i 2013.

En una entrevista a Rac 1 hores abans de prendre possessió com a conseller d'Empresa a principis de juliol, Vila va assegurar que seguiria el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, "fins al final". En aquella mateixa entrevista, el ja exconseller va afirmar que no temia pel seu patrimoni –com sí que va dir el conseller Baiget- i que només abandonaria el Govern per "raons ideològiques". Vila també va reiterar que "només podem estar a les ordres del president i atendre les responsabilitats que se'ns encomani tan bé com puguem". També va manifestar que compartia la "inquietud" de Baiget de no formar part del nucli dur de les decisions del Govern sobre el referèndum.En una altra entrevista al diari 'Ara' just després de substituir Baiget, va afirmar que la polèmica per l'anterior conseller d'Empresa era un "fet molt puntual" i va confiar: "Vull pensar que no hi haurà més rèpliques" en el si del govern. Vila també va constatar que cal ser "molt respectuós" perquè "és diferent sortir a una manifestació un diumenge i reivindicar això i allò altre, que encarnar la presa de decisions".Diferències amb la CUP sobre el model turísticAquest passat estiu, la CUP va dir que volia un govern sense Santi Vila després de l'1-O, després de la polèmica per les actuacions d'Arran contra el model turístic. I és que la conselleria d'empresa va personar-se als jutjats contra la causa oberta per l'atac a un bus turístic. Vila havia assegurat que la CUP s'equivocava si no reprovava les accions d'Arran, i la condemna del cupaires no va arribar. Durant els quatre mesos que ha estat al capdavant del Departament d'Empresa, Vila ha aprovat un decret llei que permetrà celebrar eleccions a les cambres de comerç catalanes i ha tancat alguns serrells sobre la regulació en matèria de l'economia col•laborativa, entre altres. Defensa de les obres de Sixena com a conseller de CulturaVila va ser conseller de Cultura entre el gener del 2016 i el juliol del 2017, època en què es va mostrar ferm en no traslladar les pintures de Sixena, fet que hagués estat una "temeritat" i un “atemptat cultural”, segons el conseller. De fet, justament aquest dijous ha transcendit que la Fiscalia veu indicis de desobediència en el fet que tant ell com el seu successor, Lluís Puig, s'hagin negat a portar les obres a la localitat d'Osca tot i les resolucions judicials que així ho indiquen. Amb tot, Vila era partidari de traslladar a l’Aragó les peces de Sixena emmagatzemades al MNAC a canvi de relentitzar el conflicte per la via judicial i així ho va acordar amb el govern aragonès. L’acord de col•laboració, però, no es va arribar a signar perquè ERC i el PDeCAT de Lleida van frenar a última hora. Les peces es van traslladar finalment a Sixena mesos més tard en compliment de l’execució provisional de la sentència.Com a conseller de Cultura tampoc va estar exempt de polèmica. A tall d'exemple, l'octubre del 2016 va afirmar en una entrevista a 'El País' que "la cultura catalana sempre serà espanyolíssima", declaracions que la CUP va criticar obertament.Diàleg amb Ana Pastor per desencallar projectes del departament de Territori Abans d'assumir la cartera de Cultura, va ocupar la de Territori i Sostenibilitat en l'anterior legislatura. Al capdavant de Territori i Sostenibilitat, Vila va destacar per la seva capacitat de diàleg amb la ministra de Foment del govern espanyol, Ana Pastor. Com a resultat d’aquesta entesa amb Pastor, el conseller va aconseguir desviar el pas de vehicles pesants per l’N-II a les comarques gironines o desbloquejar les obres dels accessos viaris al Port de Barcelona.Entre el seus actius com a conseller responsable d’obres públiques, Vila va deixar a punt la inauguració del tram de la línia 9 entre la Zona Universitària i l’aeroport del Prat. Una de les fites de Vila al capdavant de Territori va ser el compromís signat el febrer de 2015 entre la Generalitat i l’Estat per portar a terme un macropaquet d’inversions a Catalunya. L’acord incloïa el tren llançadora a l’aeroport del Prat, la construcció dels trams pendents del Quart Cinturó, el desdoblament de l’R3 de Rodalies entre Vic i Montcada, l’aplicació del ‘model Girona’ a determinats trams de l’N-340 a Tarragona i de l’N-240 a Lleida i l’execució del tercer fil ferroviari al llarg del corredor mediterrani.Altres punts rellevants del mandat de Vila al front del Departament de Territori van ser la taxa als pisos buits propietat de les entitats financeres per incentivar el seu ús com a habitatge social o l’impuls a la política d’espais naturals protegits amb l’ampliació del parc de la Serralada Litoral i l’anunci de declaració del nou parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Per contra, el conseller no va aconseguir desbloquejar la licitació per part de Foment dels accessos ferroviaris definitius al Port de Barcelona ni que l’Estat resolgui el mal funcionament generalitzat de la xarxa de Rodalies a l’àrea metropolitana de Barcelona, tot i que va denunciar reiteradament la deixadesa del govern espanyol en aquests afers.Un perfil moderat en l’eix sobiranista i de caràcter liberal"Com qualsevol altra persona, sóc un home polifacètic. Des del punt de vista ideològic alguns m’han titllat fins i tot de 'personatge frontera': catalanista però ciutadà del món; liberal, però sensible a la sort dels més febles; modern, però alhora conservacionista", es defineix si mateix a la seva pàgina web. Vila representa certament un perfil liberal en matèria socioeconòmica i moderat en l’eix sobiranista dins del PDeCAT i no ha tingut inconvenient en marcar perfil polític propi, com quan l'estiu del 2014 va dir que el TC havia de fer “d’àrbitre” per saber si es podia celebrar la consulta del 9-N i va advertir que no respectar la llei podia generar "inseguretat i incertesa". De fet, el febrer del 2015 es va autodefinir com un "independentista instrumental" i no tan identitari, argumentant que pot tenir "moltes complicitats i afinitats fins i tot sentimentals amb la idea d'Espanya", si bé els catalans com a comunitat es podrien "autogovernar molt millor".Vila és llicenciat en Lletres per la Universitat de Girona i ha fet cursos de doctorat a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la mateixa UdG. Com a docent, ha impartit classes a les facultats de Lletres i de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UdG, on va ensenyar història contemporània. Ha publicat diversos articles científics i de divulgació sobre l’integrisme catòlic a Catalunya i, en especial, sobre la figura de Fèlix Sardà i Salvany. És autor d’obres sobre la memòria històrica, amb treballs com ‘Elogi de la memòria’, que va obtenir el reconeixement dels Premis Octubre de 2004, guanyant el premi Joan Fuster d’assaig.

Enviar