directe ! a La República. N. 4126. Dimarts, 17 de novembre de 2026 22:40 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


doble fletxa Dimarts, 31 d'octubre de 2017 15:42 h

El jutge d'Instrucció 13 va permetre a Audiència Nacional i TSJC accedir a les investigacions contra càrrecs del Govern

El sumari judicial revela tensions entre Govern i empreses informàtiques i denúncies anònimes per una base de dades d'Afers Socials que podia servir per al cens electoral

ACN Barcelona.-El magistrat del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, va autoritzar en diverses interlocutòries de finals de setembre i principis d'octubre que l'Audiència Nacional espanyola i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) accedissin a bona part de la informació obtinguda durant la seva investigació, arran sobretot de seguiments, trucades telefòniques intervingudes, interrogatoris i els escorcolls del 20 de setembre. L'autorització va arribar després que tant la fiscalia com la Guàrdia Civil veiessin, en la informació obtinguda durant la investigació, diversos indicis contra els membres del Govern investigats pel TSJC així com contra els presidents d'Òmnium i l'ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, i el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, investigats a l'Audiència Nacional.

Segons el sumari judicial d'Instrucció 13, de 18 volums, i al qual ha tingut accés l'ACN després d'aixecar-se'n el secret, la investigació es va iniciar per les declaracions de principis d'any de l'exmagistrat i exsenador d'ERC Santi Vidal en les que deia que el Govern havia obtingut dades del cens electoral de forma irregular, però ràpidament es va estendre a diversos alts càrrecs i a tots els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre.Així, per exemple, es van interrogar com a testimonis diversos empresaris informàtics que tenien contractes amb la Generalitat. Dos d'ells van assistir el 16 d'agost a una reunió al Palau de Pedralbes on hi havia el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras, el conseller Mundó, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i una quinzena de persones més no identificades. En aquella reunió els empresaris van ser preguntats per si el sistema electrònic per vot a l'estranger es podia aplicar als votants residents a Catalunya. Un d'ells va dir que sí, però poc després va decidir no desenvolupar el projecte perquè sospitava que era "il·legal". L'altre va rebre una proposta de pressupost de 500.000 euros però també hi va renunciar perquè els terminis eren massa ajustats.També hi va haver tensions entre el Govern i la multinacional informàtica T-Systems, un dels principals proveïdors de la Generalitat. En diverses trucades interceptades a principis de juliol, un dels directius del CTTI va discutir amb una directiva de l'empresa informàtica, tots dos arrestats el 20 de setembre. Josuè Sallent explicava a Rosa Maria Rodríguez Curto que des de la Conselleria d'Exteriors i Transparència se sospitava que T-Systems podia estar "boicotejant" la Generalitat, ja que diversos programes i aplicacions informàtiques encarregades no avançaven prou ràpid. Per això, Sallent advertia Rodríguez Curto que l'empresa s'exposava a problemes amb el Govern si no complia allò pactat.Hores més tard, l'empresària va voler tranquil·litzar Sallent i va justificar certs retards per problemes de seguretat informàtica, estabilitat dels programes i canvis d'última hora, però es compromet a seguir endavant amb els projectes.D'altra banda, en el que la Guàrdia Civil va anomenar 'operació EXICAT', es va fer un seguiment d'un dinar entre senadors d'ERC en un restaurant del Passeig de Gràcia de Barcelona. L'exjutge i exsenador Santi Vidal, que tenia el telèfon punxat, va reservar una taula discreta. La Guàrdia Civil va anar a la porta i a l'interior i va descobrir que la desena de comensals eren senadors republicans. En el seu informe, els agents van destacar que Vidal s'havia presentat al restaurant com a senador i jutge, quan ja no ho era.Un cop obtinguda tota la informació procedent d'escoltes telefòniques, seguiments, requeriments, escorcolls, interrogatoris i investigacions informàtiques, el 26 de setembre el magistrat va acordar lliurar-la al Jutjat Central d'Instrucció número 3, dirigit per la magistrada Carmen Lamela, que va admetre la querella de la fiscalia contra Cuixart, Sànchez, Trapero i la intendent Teresa Laplana, l'endemà, dia 27, tot i que va rebre la providència del magistrat de Barcelona el 29 de setembre.Igualment, el 4 d'octubre, el magistrat va acordar permetre a la Guàrdia Civil remetre al TSJC i a l'Audiència Nacional part de la informació intervinguda al secretari general d'Economia, Josep Maria Jové, en l'escorcoll de casa seva el 20 de setembre. L'endemà un comandant de la Guàrdia Civil va demanar per escrit al magistrat que l'autoritzés a aportar a l'Audiència Nacional les trucades relacionades amb un possible delicte de sedició. El mateix dia, el magistrat va autoritzar la petició.Denúncies anònimesD'altra banda, una de les poques intervencions de la policia espanyola en tota la investigació va ser en un atestat del 26 de setembre remès al jutge, on un comandament de la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona explicava que havien rebut dues comunicacions anònimes referides a suposats sistemes informàtics encarregats per la Conselleria de Treball i Afers Socials a empreses externes per gestionar una gran base de dades de ciutadans, i que se sospitava que podia funcionar com un cens electoral.El primer escrit anònim, en llengua catalana, és del 21 de juliol. Ocupa una pàgina i comença dient que "és de tots conegut que la Generalitat pretén aconseguir la independència per tots els mitjans possibles, inclosos els que no respecten les lleis vigents". A continuació relata que el CTTI treballa amb la multinacional IBM per desenvolupar l'Agència Tributària de Catalunya, però hi ha un projecte que s'ha assignat a l'empresa DXC, creada a partir de HP i CSC. DXC ja gestionava 500 servidors per al CTTI per allotjar-hi sistemes dels departaments de Presidència i Educació, per exemple.Aquesta empresa proporciona solucions de núvols virtuals i "recentment" el CTTI li havia encarregat més de 100 nous servidors per a un projecte anomenat 'Taulat', que coincideix amb el nom del passeig de Barcelona on Afers Socials té la seu central. Aquest projecte tenia unes "peculiaritats", segons el remitent, que feien "sospitar" que formava part de les anomenades estructures d'estat. Així, per exemple, relata que el projecte ha estat considerat pel CTTI com "d'alt secret", secretisme que mai s'havia demanat a cap altre projecte assignat a DXC o HP. També es va dir que el projecte era el més "prioritari" de tots els assignats a DXC. Igualment, la data d'implantació també feia sospitar, ja que era a principis de setembre, abans de la "data màgica" de l'1 d'octubre. Per últim, el remitent assegura que els requeriments tecnològics de l'encàrrec són molt grans, perquè abastarà més de 4 milions de persones i 700.000 institucions com a usuaris potencials.El segon escrit, molt més breu, es va rebre a la policia a través de l'aplicació d'informació ciutadana anònima. L'escrit és del 16 de setembre i assegura que s'està "realitzant 'software'" sobre el referèndum al Departament de Treball i Afers Socials, en concret a l'Agència de Protecció Social, que té la seu central al passeig Taulat. Segons el remitent, el programari era "sobre el número de ciutadans que votaran", i per encarregar-lo s'utilitzava pressupost "d'altres despeses i prestacions per contractar personal".



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.