Bèlgica "té l'obligació" de rebutjar l'extradició de Puigdemont si "no hi ha garanties pels seus drets fonamentals"
L'advocat penalista belga Denis Bosquet diu que a Espanya "hi ha un clima" que fa pensar "en un esperit de revenja i no de justícia"
ACN Brussel·les.-L'advocat penalista belga Denis Bosquet, un dels més prestigiosos a Brussel·les, ha assegurat en una entrevista amb l'ACN que Bèlgica té "l'obligació" de rebutjar l'extradició del president Carles Puigdemont i els consellers cessats si no té "garanties del respecte dels seus drets fonamentals". "Hi ha un clima que pot fer pensar que hi ha potser un esperit de revenja, darrere d'aquest procés, i no pas un esperit de justícia, i Bèlgica hauria d'estar molt atenta a això", ha assegurat aquest advocat. Segons ell, els drets fonamentals que cal garantir a Puigdemont és el d'un judici just i "l'absència de discriminació" per motius "de llengua, cultura o opinió política".
En una conversa amb l'ACN, Bosquet, diu que amb una ordre d'arrest europea, Puigdemont i els consellers acabarien davant del jutge, que hauria de decidir si els envia a Espanya o els permet quedar-se a Bèlgica. Segons l'advocat penalista, a més d'apel·lar a un possible risc pels seus drets fonamentals, Puigdemont també podria justificar la seva defensa en base a què els crims de sedició o rebel·lió no són iguals en els dos països. En aquest sentit, Bosquet diu que el jutge, llavors, podria pensar que hi ha una "desproporció" en la pena de presó reclamada per Puigdemont i els consellers. A Bèlgica, recorda, la sedició té una condemna màxima de 6 mesos de presó, mentre que a Espanya es poden demanar 15 anys. Bosquet considera "important" advertir que una petició d'extradició no ha de ser acceptada "automàticament" per Bèlgica. "No serà automàtic, hi ha garanties, i una de les garanties és el respecte pels drets fonamentals d'aquest home", diu, en referència a Puigdemont. "No perquè estiguem a Europa les autoritats espanyoles poden dir-nos 'doneu-nos Puigdemont' i que sigui així, automàtic", avisa. "No dic que funcioni, sinó que la llei permet aquesta possibilitat", remarca. Així mateix, l'advocat recorda que a Catalunya "no hi ha hagut actes de violència" i que això també hauria de tenir-se en compte.






