El càncer de pulmó supera el de mama com a principal causa de mort prematura entre les dones de Barcelona
Disminueixen les diferències de l'esperança de vida segons la renda
ACN Barcelona.-El càncer de pulmó supera per primer cop el de mama com a principal causa de mort prematura entre les dones de Barcelona, segons dades del 2015. Aquesta és una de les principals conclusions de l'últim informe de salut de la ciutat elaborat per l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que dona dades majoritàriament del 2016, tot i que algunes són de fa dos anys. Les campanyes informatives han permès una major detecció precoç del càncer de mama i això ha fet que la mortalitat hagi disminuït. En canvi, pel que fa al pulmó, s'estan desenvolupant ara els càncers de les dones que van començar a fumar fa vint anys. Amb tot, les principals causes de mortalitat prematura baixen o es mantenen estables. També disminueixen les diferències de l'esperança de vida segona la renda. Un altre indicador que va cap avall és el d'embarassos adolescents. L'Ajuntament posa l'alarma en l'exposició a gasos i partícules contaminants, que afecta la majoria de la població.
Les principals causes de mortalitat prematura (abans dels 70 anys) mostren una tendència decreixent o estable tant en homes com en dones, amb l'excepció de les lesions de trànsit en homes i el càncer de pulmó i ovari en dones.I és que el tumor pulmonar és la principal causa de mort femenina, superant per primer cop el de mama, que se situava en primera posició com a mínim des del 2006. El primer puja perquè ara es desenvolupen els càncers d'aquelles dones que van començar a fumar fa 20 anys, però això no vol dir que el consum de tabac no estigui disminuint, segons ha apuntat la gerent de l'Agència de Salut Pública, Carme Borrell. La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, per la seva part, ha explicat la disminució de la mortalitat per tumor de mama per l'augment de la detecció precoç i la tasca informativa que s'ha fet a aquest efecte.La tercera causa de mort en les dones és el suïcidi, i la quarta és el tumor de budell gros. Ambdues es mantenen estables. El cinquè motiu és el càncer d'ovari, que creix entre el 2014 i el 2015.Pel que fa als homes, segueix en primera posició el tumor de tràquea, bronquis i pulmó, però disminueix respecte al 2014. La segona posició són les malalties isquèmiques del cor, i en tercer lloc se situen els suïcidis. Les lesions de trànsit, quart motiu, pugen, però baixen les morts prematures per cirrosi i altres malalties de fetge.També amb dades del 2015, l'esperança de vida se situa en 80,8 anys en els homes i en 86,6 en les dones, xifres similars al 2014. Ara bé, sí que es detecta com a mínim un fre en les diferències que hi ha en aquesta qüestió per renda, tot i que des de l'Ajuntament encara no el veuen estadísticament significatiu. Així, si es calcula la diferència pels barris situats als extrems, entre el 2009 i el 2013 la diferència era d'11,3 anys, mentre que entre el 2011 i el 2015 ha baixat a 10,4. El consistori ha començat a aplicar una nova metodologia en aquest càlcul introduint com a factor corrector la renda i no només un barri de cada extrem. Amb aquest nou mètode, la diferència en el període 2010-2012 és de 4,6 anys, mentre que en la franja 2013-2015 seria de 3,6. Alerta per contaminacióL'any 2016 es van superar els valors de referència de l'Organització Mundial de la Salut pels contaminants NO2, partícules, benzè, ozó i benzo(a)pirè. La UE és menys estricta que l'OMS. En tot cas, el 68% de la població de Barcelona està exposada a nivells superiors als establerts per a òxids de nitrogen NO2 (tant pel que fa als valors límits de la UE com als de referència de l'OMS). En el cas de material particulat, el 97% de la població es troba potencialment exposada a nivells superiors als de referència marcats per l'organització mundial.Pel que fa a la contaminació acústica, la ciutat compta amb un mapa de percepció del soroll fet a partir d’enquestes a la població, ja que es tracta d’un factor que incideix en la salut de les persones. Les dades de 2016 mostren que a Ciutat Vella i a l’Eixample, 7 de cada 10 veïns i veïnes declaren que al seu barri hi ha molt de soroll. En general, el 47,8% de la població de Barcelona declara que hi ha molt soroll al seu barri.Disminució d'embarassos adolescentsLa taxa d'embarassos de joves entre 15 i 19 anys és de 19,1 per cada 1.000, segons dades del 2015. L'any anterior es va situar en 21,5 per cada 1.000. Nou Barris és el districte amb una taxa més elevada (29,2), seguit de Ciutat Vella (26,3). Tot i així, aquestes xifres han baixat moltíssim en aquests dos districtes respecte al 2008, i a tots en general excepte a un, a Gràcia. També ha baixat el nombre d'avortaments.Sobre malalties de transmissió sexual, el 2016 es van detectar 310 casos de VIH (376 l’any 2015) i 35 casos de SIDA (68 l’any 2015). En altres infeccions s’observa una tendència creixent de la sífilis i la gonocòccia, mentre que és manté en limfogranuloma veneri. En total es van detectar 890 casos de sífilis, 996 de gonocòccia i 100 casos de limfogranuloma veneri. La major part dels afectats han estat homes joves que fan sexe amb homes. L’augment d’aquests indicadors s’atribueix en part a millores en el diagnòstic i també a l'obligatorietat des de fa poc de comunicar els casos detectats des dels laboratoris de microbiologia.D'altra banda, l'any 2016 van augmentar les lesions mortals en l'àmbit laboral (de 25 a 31) i també les greus (de 203 a 259). En aquest últim cas, s'havia produït un descens durant deu anys. Condicions de vida i cobertura sanitàriaEl 9% de les llars viuen en una situació de pobresa material severa. Segons la classe social, la pobresa es concentra en les llars de classe no qualificada, on és del 27,4%, mentre que és de l’1,2% en les classes més benestants. Igualment, un 10,6% de les llars de Barcelona pateix pobresa energètica (un 23,4% entre les classes socials més desfavorides respecte a un 4,8% en les més benestants).Quan es pregunta a la ciutadania per la seva salut percebuda, el 15,5% dels homes i el 22,6% de les dones declara una salut regular o dolenta. En les classes socials més desafavorides aquests percentatges arriben al 24,7% i al 41,7%, respectivament.El 64,3% de la població barcelonina té cobertura sanitària exclusivament pública, però aquest percentatge és molt diferent entre els districtes, sent els dos més extrems Sarrià-Sant Gervasi (25,9%) i Nou Barris (83,4%).






