Iceta aposta pel "catalanisme pragmàtic" i diu als crítics amb l'aliança amb Units que no entenen d'acordar amb d'altres
El primer secretari assegura que vol ser president de Catalunya per "superar la divisió entre catalans"
ACN Barcelona.-El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha apostat pel "catalanisme pragmàtic" i ha dit a aquells que han criticat l'aliança amb Units per Avançar pel 21-D que no entenen d'acordar amb els altres "a menys que comparteixin al 100% les seves idees". Iceta ho ha dit en una conferència al Col·legi d'Advocats de Barcelona davant de membres del partit, líders sindicals, representants de la cultura i del món polític, com l'exlíder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida i el que serà el seu número tres per Barcelona Ramón Espadaler. Precisament, ha afirmat que entén les crítiques del seus "adversaris" a l'aliança amb Units per Avançar perquè "hi ha qui no vol acordar, sinó que vol imposar" i ha reivindicat que Catalunya "necessita més acords i menys divisions". D'altra banda ha assegurat que vol ser el proper president de la Generalitat de Catalunya per "superar la divisió entre catalans".
El primer secretari ha defensat l'aliança que es va anunciar aquest dimecres amb Units per Avançar de cara als comicis del 21-D, que ha definit com una "resposta generosa i intel·ligent a una situació excepcional" per tal d'enfortir el catalanisme no independentista. Ha reivindicat que Catalunya "necessita més acords i menys divisions" i per això ha retret a aquells que han criticat aquesta aliança que no entenen "l'acord entre diferents, des del respecte, des de la recerca apassionada del que uneix". El socialista ha presentat el 21-D com una possibilitat de "canviar de rumb" i en aquest context ha ofert un rumb d'"estabilitat, de seny, de prosperitat, de justícia social i de sostenibilitat". En la seva oferta, ha dit que es vol recuperar el respecte per totes les idees, deixar enrere "actituds sectàries", abandonar projectes que "divideixen entre bons i mals catalans" i, en definitiva, a "retrobar el catalanisme pragmàtic que va fer gran Catalunya i assegurava respecte a Espanya i Europa". En aquest sentit, ha tornat a reivindicat la necessitat d'acords, d'abandonar la política "de trinxeres" i aconseguir que Catalunya "no sigui el camp de batalla entre bons i dolents". El socialista ha assegurat que el que cal en aquests moments són "molts acords estratègics que sumin esforços" per tal d'articular un nou contracte social. Entre aquests pactes ha inclòs aquells necessaris per fer avançar l'economia, una agenda d'igualtat i una altra de regeneració institucional i democràtica, entre d'altres. D'altra banda, ha dit que mentre que fa dos mesos hagués dit que volia ser president de Catalunya per aconseguir un clima de diàleg i acord amb la resta de l'Estat i utilitzar el potencial del país al servei del progrés econòmic i la lluita contra les desigualtats, ara el principal objectiu és superar per evitar la divisió entre catalans i la "política de fronts". "Si sóc elegit president ho sacrificaré tot al servei d'aquest objectiu", ha manifestat. Proposta "catalanista"Iceta ha explicat que la seva proposta, és lluny del que diuen "alguns hiperventilats", una proposta "catalanista", a més de "democràtica i reformista" i que fa una defensa "aferrissada" de les institucions d'autogovern de Catalunya. Així, ha assegurat que catalanisme "és federalisme", per la qual cosa proposa implicar-se "a fons" en la reforma d'Espanya i d'Europa i ha afirmat que mirarà cap a les dues bandes, sent "tan exigent com dialogant" amb el govern espanyol que hi hagi, sigui del color que sigui. Ha afegit que no vol "limitar-se a defensar la legalitat" ni a assenyalar els riscos de la independència sinó que ha proposat un projecte "factible i engrescador". El socialista ha apuntat que la seva oferta "interpel·la als catalans que volen ordre i progrés" i ha assegurat a aquells que mai havien pensat en donar un suport catalanista que no els decebrà. En el transcurs de la seva conferència, Iceta ha recuperat la idea d'establir un "pacte d'estat" per solucionar la qüestió catalana, que ha dit que és no un sinó "el problema d'Espanya". Com ja va explicar a Madrid, aquest pacte ha d'incloure la negociació dels 46 punts que el president Carles Puigdemont va demanar a Mariano Rajoy, recuperar l'Estatut aprovat pels catalans, abordar el finançament autonòmic, impulsar un pla ambiciós d'inversions i infraestructures i el reconeixement de les aspiracions nacionals de Catalunya, entre d'altres. Entre els assistents hi havia l'expresident de la Generalitat José Montilla; l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín; el líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni; el cantant Joan Manuel Serrat; el secretari general de la UGT, Camil Ros; l'economista Antón Costas, l'exministra socialista Ágeles Sinde; l'exvicepresident del Tribunal Constitucional (TC) Eugeni Gay i el president d'Units per Avançar, Ramón Molins, entre d'altres.






