El Constitucional anul·la la Llei que permetia revocar senadors designats per les Corts Valencianes

La sentència considera que els preceptes impugnats excedeixen les competències

ACN València .-El ple del Tribunal Constitucional (TC) per unanimitat ha declarat inconstitucionals i nuls diversos preceptes de la Llei 10\/2016, de designació de senadors en representació del País Valencià, que estableix la compareixença obligatòria a les Corts Valencianes dels senadors designats per aquesta cambra autonòmica i fixava els supòsits pels quals se'ls podia revocat. Segons que ha informat el TC aquest dilluns, la sentència considera que els preceptes impugnats excedeixen les competències autonòmiques i vulneren l'article 67.2 de la Constitució que garanteix el lliure mandat polític per als membres de les Corts Generals. La norma va ser impugnada pel grup parlamentari del PP al Senat.

La sentència analitza els preceptes impugnats i estableix que les compareixences dels senadors de designació autonòmica que la llei preveu que puguin ser sol•licitades pels grups parlamentaris de les Corts Valencianes i que tenen caràcter obligatori són "innòcues" des del punt de vista de la constitucionalitat sempre que "es limitin a contemplar meres iniciatives parlamentàries amb efectes jurídics acotats a la vida interna de les cambres i sense abast vinculant per al senador".Així mateix, remarca que les normes autonòmiques "no poden imposar deure de cap tipus sobre aquells senadors ", que són membres "d'un òrgan constitucional de l'Estat sostret a les competències de les comunitats autònomes".Al respecte incideix que el caràcter obligatori de les compareixences informatives previstes en "no té suport en cap competència autonòmica, és contrari a l'Estatut valencià i, per tant, inconstitucional". El TC assenyala que els senadors de designació autonòmica queden sotmesos a l'ordenament jurídic estatutari només en allò que respecta a condicions i modalitats de la seva designació i que, així mateix, també seria inconstitucional preveure una compareixença anual obligatòria dels senadors davant les Corts Valencianes. La llei "vulnera de forma explícita la Constitució, ja que col·loca els senadorsen una inequívoca situació de subordinació" a les Corts Valencianes, "o de dependència política de la mateixa". En concret, explica el TC que vulnera l'article 67.2 de la Constitució segons el qual, " els membres de les Corts Generals 'no estaran lligats per mandat imperatiu'", i també vulnera la " naturalesa constitucional de la representació política de tot el poble espanyol". El Constitucional conclou que aquest precepte tan sols el podria haver establert la Constitució espanyola i "no cap altra font ni estatal ni autonòmica a ella subordinada". El ple declara també inconstitucional i nul, tant per raons de caràcter competencial com substantiu, el precepte que preveu la revocació per les Corts Valencianes del nomenament del senador per "pèrdua de confiança". La sentència reitera que una norma autonòmica no pot ni imposar "deures o controls sobre els membres d'òrgans constitucionals de l'Estat" ni tampoc pot "completar el règim jurídic del 'cessament' d'aquests senadors".En relació a la pèrdua de confiança la sentència argumenta que introdueix una genuïna responsabilitat política, que resulta incompatible amb la Constitució i que, per tant, tampoc podria ser susceptible de regulació" ja que la no subjecció a mandat imperatiu de diputats i senadors "comporta la garantia constitucional que cap d'ells podrà quedar, en l'exercici del càrrec, sotmès a voluntats alienes". La sentència explica que la Constitució preveu dos mecanismes d'elecció del senadors, la directa pels cossos electorals i la designació per les assemblees legislatives de les comunitats autònomes i que, aquests últims, tenen una "posició constitucional idèntica a la dels altres membres de les Corts Generals". Al respecte, tan sols remarca que l'única diferència és que el seu mandat conclou una vegada que finalitza la legislatura en què varen ser designats. Així mateix, assenyala que els senadors territorials gaudeixen de la mateixa llibertat de mandat o que la resta de membres de les Corts Generals "enfront de l'Estat (en el més ampli sentit), en virtut del qual l'ordenament no pot prestar la seva sanció o força d'obligar cap acte que pretengui predeterminar l'exercici per el diputat o senador de les seves funcions".

Enviar