L'advocat de Puigdemont i quatre consellers destituïts veu bé que el cas passi de l'Audiència Nacional al Suprem

Jaume Alonso-Cuevillas creu que la causa l'hauria de portar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però admet que el TS és millor que l'AN pels seus clients

ACN Barcelona.-L'advocat del president destituït de la Generalitat, Carles Puigdemont, i dels consellers també destituïts Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí i Lluís Puig veu bé que el cas que s'instrueix contra tot el Govern a l'Audiència Nacional espanyola passi al Tribunal Suprem. Tot i considerar que qui l'hauria de portar és "clarament" el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, veu "millor" pels seus clients que el porti el Suprem abans que l'Audiència Nacional. La resta d'advocats de moment no s'han pronunciat sobre la qüestió.

Aquest dimarts el magistrat del Suprem Pablo Llanera ha fet el primer pas per decidir si es queda les causes que s’instrueixen a l’Audiència Nacional espanyola contra els membres del govern de Carles Puigdemont i els presidents de l’ANC i Òmnium Cultural –acusats de rebel·lió i sedició- i les acumula a la que ja tramita contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres sobiranistes de la Mesa. En una interlocutòria que ha fet pública aquest dimarts, Llanera demana a la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela que li remeti en cinc dies un informe sobre “els aspectes fàctics, processals i investigatius dels dos procediments”. Segons la interlocutòria, vol aquest informe abans de resoldre sobre la competència del Suprem per investigar el cas. Amb tot, també reclama a Lamela que emplaci les parts personades perquè en el mateix termini "informin directament" el Suprem sobre l’acumulació de procediments.Justament, Lamela ha confirmat l'admissió a tràmit de la querella de la Fiscalia General de l'Estat contra el president Carles Puigdemont i els exmembres del seu Govern pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació, i també ratifica els 6,2 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil, que ja constaven l'anterior interlocutòria, del 31 d'octubre. D'aquesta manera, Lamela ha desestimat els recursos de reforma dels consellers actualment empresonats –el vicepresident Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carles Mundó- i de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana. La resolució recorda els arguments utilitzats per admetre la competència del jutjat per conèixer aquests fets, que la jutgessa va unir a les diligències que ja portava per un delicte de sedició els dies 20 i 21 de setembre contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que la Secció Segona de la Sala Penal va confirmar el 6 de novembre.Pel que fa les responsabilitats civils acordades respecte als querellats, Lamela assenyala que per acordar mesures cautelars contra un investigat és necessari que s'adverteixi l'existència d'indicis de criminalitat i que no cal esperar a la finalització del període d'instrucció.Sobre els 6,2 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil, la magistrada diu que es va fixar aquest import d'acord amb les partides pressupostàries que consten a la Llei 4\/2017 dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per garantir els recursos per fer front a les necessitats derivades de la convocatòria del referèndum. A més, argumenta la jutgessa, també s'ha partit d'aquesta quantitat perquè és la xifra amb que els "propis querellats" van quantificar la despesa per celebrar la consulta."El fet que el Tribunal Constitucional declari nul·la i inconstitucional la citada disposició addicional quadragèsima i que la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya hagi certificat que només una petita part d'aquesta partida pressupostària hagi estat utilitzada no implica que no s'hagi sufragat el referèndum amb diners públics no destinats a aquestes finalitats", indica la interlocutòria.D'altra banda, la jutgessa confirma igualment la incoació d'una peça separada arran de l'actuació de l'exmàxim cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana al capdavant de la policia catalana el 20 de setembre. Lamela justifica aquest punt per tenir un correcte control i tramitació de la causa davant l'existència d'una organització en que "cadascun dels seus components participants va efectuar una aportació al pla secessionista que havia de portar la declaració unilateral de la independència, el que fa necessària la investigació i enjudiciament conjunt, valorant els actes executats per cadascun d'ells i la qualificació jurídica que aquells poguessin merèixer".

Enviar