El Tribunal Suprem anul·la parcialment una hipoteca multidivisa amb clàusules poc transparents
A banda elimina les referències a la denominació en divises del préstec, que queda com una hipoteca concedida i amortitzada en euros
ACN Barcelona.-La Sala Primera del Tribunal Suprem ha estimat el recurs de cassació contra una sentència de l'Audiència Provincial de Madrid que rebutjava anul·lar les clàusules multidivisa d'un préstec hipotecari de Barclays Bank. El Suprem ha considerat que les clàusules qüestionades "no superen" el control de transparència, per la qual cosa ha declarat la nul·litat parcial de la hipoteca i l'eliminació de les referències a la denominació en divises. El préstec queda ara com una hipoteca concedida i amortitzada en euros.
El text del Suprem s'adapta a la jurisprudència del TJUE, que en una sentència del desembre del 2015 considerava que les operacions de canvi de divisa accessòries a un préstec que no té la inversió com a finalitat, no constitueixen un instrument financer diferent del mateix préstec. La sala descarta que les clàusules multidivisa controvertides fossin objecte de negociació individual i quedessin, per tant, excloses de l'àmbit d'aplicació de la directriu sobre clàusules abusives. Es tracta, indica el Suprem, de clàusules que defineixen l'objecte principal del contracte, sobre les quals hi ha un "deure especial" de transparència. A més, afegeix que les entitats financeres n'han de "facilitar" la informació "suficient" perquè se n'entenguin el contingut "formal i gramatical" i l'abast "concret".La sentència aplica els criteris del TJUE i considera que tot i que el consumidor mig pot preveure el risc d'un cert increment de les quotes d'amortització per l'efecte de la fluctuació de les monedes "sense necessitat d'una informació especial", "no passa el mateix amb altres riscs associats a aquestes hipoteques".En concret, el Suprem subratlla que la fluctuació de la divisa suposa un càlcul constant del capital prestat, fet que determina que, tot i el pagament de les quotes d'amortització periòdica, es pugui arribar a deure un capital en euros superior a l'inicial. A banda, tot i que es compleixi l'obligació de pagar les quotes, el banc "pot donar per vençut anticipadament el préstec si l'euro es devalua per sobre de certs límits sobre la divisa estrangera".Finalment s'indica que en el cas estudiat en el recurs, l'entitat bancària "no va explicar adequadament" els riscs associats a les clàusules relatives a la denominació en divises del préstec i l'equivalència amb l'euro, ni les "conseqüències greus" associades a la materialització d'aquests riscs. Així, els prestataris "no només han hagut d'abonar quotes superiors en aproximadament un 50% a l'import de la quota inicial, tot i la baixada dels tipus d'interès", sinó que, a més, el banc els reclamava una quantitat "significativament" superior a la inicial després de donar per vençut anticipadament el préstec davant la impossibilitat dels prestataris de seguir fent front al pagament de les quotes.






