UP demana promoure l'ús de les dejeccions com adob orgànic tenint en compte les necessitats de la pagesia professional

L'organització agrària ha presentat diferents esmenes al projecte de decret de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes del Departament d'Agricultura

ACN Lleida.-Unió de Pagesos planteja la necessitat de facilitar l'ús de les dejeccions ramaderes com adob orgànic, tenint en compte les necessitats de la pagesia professional, i promoure'n l'ús. En aquest sentit, l'organització agrària demana que no es limiti l'emmagatzematge en destinació a una distància mínima de l'explotació ramadera d'origen; que es pugui ampliar el període de temps per als apilaments temporals, i que tampoc es limiti la distància respecte a la finca d'origen. Unió de Pagesos també defensa la necessitat que, en alguns cultius, s'ajustin les quantitats màximes de nitrogen a les seves necessitats. Aquestes són algunes de les esmenes presentades pel sindicat al 'Projecte de decret de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes i d'aprovació del programa d'actuació a les zones vulnerables en relació a la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries', promogut pel Departament d'Agricultura.

Unió de Pagesos recorda que "la revisió de la normativa actual (Decret 136\/2009, d'1 de setembre) porta quatre anys de retard, que ja en fa tres que es va presentar un primer esborrany, ja discutit i modificat amb els representants del sector". Segons el sindicat, aquest retard ha implicat, per part de l'Administració, "l'aplicació unilateral de mesures que no preveu la normativa vigent, fet que suposa una situació d'inseguretat jurídica dels ramaders que presenten projectes per millorar les seves granges". Per aquest motiu, Unió de Pagesos demana al futur Govern que surti de les eleccions del 21 de desembre que no retardi la tramitació i l'aprovació del decret. Entre les esmenes presentades al projecte del nou decret, el sindicat també demana la reducció de costos i tràmits. Per exemple, limitar l'ús del GPS (s'utilitza per dur un control de les parcel·les a les quals has aplicat dejeccions) a parcel·les a més de 10 quilòmetres; que les modificacions dels plans de gestió a causa de canvis de les terres on s'apliquen les dejeccions es facin mitjançant la declaració anual, i que els titulars de les explotacions o caps d'explotació puguin fer una formació específica en fertilització per estar exempts de l'assessorament en aquesta matèria. Unió de Pagesos també proposa que s'incorpori en el projecte de decret la "coresponsabilitat" en la gestió de les dejeccions ramaderes entre el titular de l'explotació ramadera i el propietari dels animals o integrador prevista a la normativa vigent (Llei 3\/2017, de 15 de febrer, del llibre sisè del Codi civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes). Pel que fa als requisits en zones vulnerables per a la implantació de noves explotacions ramaderes i ampliació de les existents, el sindicat demana que no s'apliquin en municipis amb menys densitat ramadera (índex de càrrega ramadera inferior a 1) i que en els municipis amb alta densitat ramadera (índex de càrrega ramadera igual o superior a 1,2), que no es puguin utilitzar terres ubicades en aquesta municipis per a la implantació de noves granges o ampliacions. Així mateix, Unió de Pagesos proposa que el Govern estableixi, "cada any i amb preferència per als agricultors i ramaders professionals", mesures de foment per a la implantació i desenvolupament de totes i cadascuna de les obligacions en la gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes "que van més enllà del que estableix la normativa de la Unió Europea vigent en cada moment".

Enviar