Identifiquen el mecanisme que segmenta els esdeveniments per afavorir-ne el record a llarg termini

Un equip de l'IDIBELL descobreix que els ''esdeveniments frontera'' delimiten i reactiven el record de la seqüència de fets per emmagatzemar-la en la memòria

ACN Barcelona.-Un estudi liderat per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) ha identificat un mecanisme neuronal en humans que permet segmentar l'experiència en unitats de memòria discretes. Segons expliquen els investigadors, el cervell identifica els canvis de context com a ''frontera'' en el flux de l'experiència i els utilitza per fragmentar el curs dels esdeveniments en petites unitats de memòria, per ser emmagatzemades a llarg termini. L'estudi mostra que el procés té lloc durant la identificació d'un esdeveniment frontera gràcies a la ràpida reactivació en memòria del flux d'informació que precedeix. Per tant, quan el cervell, que actua en base a un sistema de prediccions constants basades en l'experiència prèvia, viu un canvi de context inesperat, interpreta que es troba davant ''esdeveniments frontera'' que delimiten la codificació neural de les experiències viscudes.

Els investigadors expliquen malgrat que les experiències diàries es viuen de forma contínua, sense talls aparents, s'havia demostrat que els canvis de context podien influir en la representació que es fa de la memòria, en què les vivències acaben esdevenint records discrets. Per això, els interessava saber si el procés de compartimentació dels records comença al mateix moment en què es viu l'experiència i quin mecanisme neural en podia donar suport. Per estudis previs en animals, se sabia que el patró neural actiu durant una determinada experiència es reactiva un cop acabada i per això, en el grup de voluntaris, es va voler estudiar què passa a nivell cerebral en el moment en què un determinat episodi ''finalitza'' . La teoria de segmentació dels esdeveniments, en què es basa l’estudi publicat, argumenta que el cervell actua en base a un sistema de prediccions constants basades en l’experiència prèvia; quan aquestes prediccions fallen, per exemple perquè es produeix un canvi de context inesperat, el cervell interpreta que es troba davant esdeveniments frontera, que delimiten la codificació neural de les experiències viscudes. Els investigadors van dissenyar un experiment amb la finalitat de recrear de forma simplificada els ''esdeveniments frontera'' i per això, els participants havien d'observar una seqüència d'imatges de la mateixa categoria, per exemple, rostres humans, que es veia interrompuda per un element d'una categoria diferent, per exemple, un objecte qualsevol.. La resposta dels participants era mesurada conductualment, a partir de tests de memòria en què se'ls demanava quin element havien vist primer. Els resultats de l'estudi conclouen que els elements continguts en un mateix episodi, dos rostres observats dins d’una seqüència continua de rostres, per exemple- eren significativament més fàcils d’endreçar temporalment que aquells que havien estat observats en episodis diferents – dos rostres mostrats en una seqüència en què hi havia les imatges de dos objectes al mig.El professor de la UB, Lluís Fentemilla, explica que els episodis es construeixen a partir de l'experiència seqüencial que ens permet generar models de predicció del que pot succeir després. Els canvis de context serien percebuts com errors en la predicció i servirien al sistema de memòria per indicar el final d'un episodi i el possible inici d'un de nou; mitjançant aquest procés, el sistema de memòria pot implementar un model organitzatiu que impactaria en com quedaran emmagatzemats els records de la nostra experiència. Els participants van ser monitoritzats per encefalograma, una tècnica no invasiva que permet detectar activitat en el rang dels mil·lisegons. El primer autor, Ignasi Sols, destaca que els patrons neurals de la codificació original es reactiven de forma exclusiva durant l'aparició de l'esdeveniment frontera corresponent, i no mentre l'episodi es va desenvolupant, fet que demostra que el procés no comença durant un episodi, sinó quan el cervell interpreta que aquest ha acabat. L'equip de recerca també ha plantejat la segmentació dels episodis viscuts en paquets o trossos definits per ''esdeveniments frontera'', com a primer pas cap a l'emmagatzematge d'aquests records en la memòria a llarg termini. La reactivació de la memòria és un mecanisme ja conegut en relació a la consolidació de records però fins ara s'havia estudiat de forma majoritària com a mecanisme neuronal que té lloc durant el son i no durant l'experiència.

Enviar