Els mecanismes de finançament de l'Estat deixen el cost del deute de les autonòmic a la meitat que el del Tresor
Segons Funcas, a les comunitats més dependents dels fons estatals, el cost mitjà no arriba a l'1%
ACN Madrid.-El cost mitjà del deute de les comunitats autònomes és la meitat que el del Tresor, després d'haver caigut del 3,64% el 2012 l'1,4% al tancament del 2016, segons un estudi de Funcas. La política monetària expansiva del Banc Central Europeu (BCE) i la caiguda de les primes de risc han facilitat als països de l'eurozona una reducció del cost mitjà del seu deute públic. En el cas d'Espanya el cost mitjà del deute del Tresor ha passat del 4,07% el 2011 al 2,59% actual. L'entitat afirma que aquesta reducció del cost del deute s'ha traslladat a les autonomies. D'una banda, per la decisió de l'Estat de rebaixar el tipus d'interès del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). D'altra banda, l'elevat pes dels préstecs en les carteres de deute de les comunitats els ha permès, en major mesura que a l'Estat, la seva refinançament aprofitant la caiguda de tipus.
"La paradoxa és que, llevat d'excepcions, les regions amb pitjors fonaments fiscals han vist reduït més el cost mitjà del seu deute, gràcies a les extraordinàries condicions dels fons estatals: per sota de l'1% enfront del 2,4% de les comunitats amb menor dependència d'aquests fons", segons Funcas. No obstant això, les regions amb millor qualificació han captat deute a terminis llargs i tipus fixos baixos, garantint costos molt favorables durant un llarg període de temps.També sobre els comptes públics, Funcas recorda que el dèficit de les administracions públiques espanyoles es situa molt a prop del llindar del 3% del PIB, al que estan contribuint les corporacions locals i les comunitats autònomes. Els resultats tenen molt a veure amb la conjuntura econòmica i el seu efecte sobre els estabilitzadors automàtics, i no tant amb el control del dèficit estructural, que el 2020 seguirà encara molt a prop del 2% del PIB. En particular, "l'ajust es concentra en la contenció de la despesa, deixant de banda actuacions pel costat dels ingressos públics", segons l'ens. "Aquesta estratègia resulta insuficient per eliminar el dèficit estructural, sent necessari abordar una reforma en profunditat del sistema tributari que li permeti guanyar en suficiència, equitat i eficiència. En tot cas, la incertesa lligada a la inestabilitat política a Catalunya i el retard en l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per a 2018 són, a dia d'avui, un obstacle per al disseny d'una estratègia ambiciosa", conclou la fundació.






