El cineasta brasiler Glauber Rocha, protagonista d'una retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya

L'impulsor del Cinema Novo brasiler és el protagonista d'un cicle que es presenta en el marc del festival Márgenes

ACN Barcelona.-El cineasta Glauber Rocha és el màxim representant del Cinema Novo brasiler, moviment que, com ha explicat la Filmoteca de Catalunya, pretenia "transformar la dura realitat del país des de l'art aplicant l’anomenada "estètica de la fam'. Pel·lícules amb un missatge obertament polític que es rebel·lava contra el capitalisme i s'expressava combinant-lo amb el misticisme i el folklore, amb un estil i un tractament de la fotografia molt particulars". El festival Márgenes dedica ara, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, Filmoteca Española, l'ambaixada de Brasil, la Fundación Cultural Hispano Brasileña i la família de Glauber Rocha, la retrospectiva més completa d’aquest emblema del Cinema Novo brasiler que es podrà veure, amb còpies restaurades, a la Filmoteca, i que inclou també aproximacions a la seva obra de la seva vídua Paula Gaitán a 'Diário de Sintra' i del seu fill Eryk Rocha a 'Cinema Novo'. En total es projectaran vuit films en 14 sessions.

L'actitud combativa de Rocha es va expressar al principi des del periodisme i la crítica de cinema, i el 1959, amb només 20 anys, realitza el curt 'Pátio'. El 1962 signa el seu primer llargmetratge, 'Barravento', una barreja de crítica social, misticisme i denúncia. Surrealisme, teatralitat i estridència poètica eren les senyes d’identitat d’una obra influenciada per referents tan diversos com Eisenstein, Brecht, el western o el neorealisme. Rocha es va donar a conèixer internacionalment gràcies a l'altaveu del Festival de Cannes, on va presentar la seva trilogia posterior, formada per 'Deus e o Diabo na Terra do Sol', 'Terra em Transe' i 'Antonio das Mortes', premi a la millor direcció al certamen francès. A la dècada dels 70 Glauber Rocha es va exiliar fugint de la dictadura militar brasilera i es va refugiar a Xile, Portugal o Espanya on va rodar, a remolc de l’Escola de Barcelona, 'Cabezas cortadas', una al·legoria sobre el poder que va ser tot un fenomen en els circuits d'art i assaig tot i que molt pocs espectadors van identificar una caricatura de Franco darrera el dictador interpretat per Paco Rabal. Després de rodar altres films a l’Àfrica i d’un esporàdic retorn al Brasil, va morir prematurament, a l’edat de 42 anys, el 1981.

Enviar