El TSJC rebutja que la Generalitat retorni a l'Arxiu de Salamanca els 'papers' que no s'han lliurat als seus propietaris

Un investigador demanava que tornessin a la ciutat castellana els documents no digitalitzats, els decomissats fora de Catalunya i els qui no tinguin amo localitzat

ACN Barcelona.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat un recurs contenciós-administratiu presentat contra la Generalitat, ERC, el sindicat UGT i la Comissió de la Dignitat per retornar a l'Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca tots aquells documents decomissats pel règim franquista que no s'hagin pogut lliurar als seus legítims propietaris o que aquest no siguin catalans. El recurs el va presentar un investigador assidu de l'arxiu contra l'acord del govern espanyol amb el català pel retorn dels anomenats 'papers de Salamanca' a Catalunya. El tribunal creu que el demandant no té legitimitat per presentar dues de les quatre peticions, i que les altres dues s'havien de presentar contra el govern espanyol.

En una sentència de vuit pàgines del passat 24 de novembre i a la qual ha tingut accés l'ACN, la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa-Administrativa del TSJC rebutja el recurs presentat per l'investigador Policarpo Sánchez de la Iglesia davant de la desestimació el gener del 2014 de la petició feta el febrer del 2013 davant la Conselleria de Cultura. En el seu recurs, l'historiador, basant-se en la llei del 2005 de devolució dels anomenats 'papers de Salamanca', reclamava el retorn a Salamanca de quatre tipus d'arxius: els que no haguessin estat decomissats a Catalunya a persones o entitats amb seu a Catalunya, els que no s'hagin pogut restituir als seus legítims propietaris o successors perquè no s'han pogut identificar, els que s'han entregat a persones o entitats que no tenen cap relació amb els propietaris originals o els seus successors, i els que no s'hagin pogut digitalitzar completament.El tribunal analitza primerament si aquest assidu usuari de l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola té legitimitat per presentar el recurs, en aquest cas com si fos acusació popular i en defensa dels interessos generals i del patrimoni històric espanyol.Els magistrats consideren que de les quatre peticions, només dues poden ser fetes per aquest investigador que no té interès privat en cap dels documents retornats. Es tracta de la primera, que és la que demana el retorn dels documents no decomissats a persones o entitats catalanes, i la quarta, la de la digitalització dels documents. No obstant, el TSJC recorda que aquestes demandes no s'han de fer a la Generalitat, sinó al Ministeri de Cultura, que és qui va decidir quins documents lliurava al Govern i qui els havia de digitalitzar prèviament.Sobre les altres dues peticions, la dels documents que no s'hagin lliurat als seus propietaris i la dels documents lliurats a persones o entitats no propietàries, el tribunal creu que no defensen l'interès general, sinó que haurien de ser els afectats directament els que reclamessin.Per tot això, desestima dues de les peticions perquè es dirigeixen contra una administració no competent, i les altres dues perquè el demandant no té legitimitat per presentar-les. Els magistrats condemnen l'investigador a pagar 1.500 euros de costes judicials a la Generalitat i les tres entitats demandades. La sentència encara es pot recórrer davant del Tribunal Suprem.La sentència compta amb el vot particular d'un dels cinc magistrats, que no discrepa de la decisió final, però dóna més arguments per desestimar la demanda.

Enviar