El secretari d'Hisenda titlla de "represàlia política" l'anul·lació de la centralització d'impostos per part de l'ATC

Assegura que la mesura revocada és legal i preveia l'estalvi de més de 2 milions d'euros a les arques de la Generalitat

ACN Barcelona.-El secretari d'Hisenda, Albert Castellanos, ha titllat de "represàlia política" que el Consell de Ministres hagi anul·lat aquest divendres la centralització a l'Agència Tributària de Catalunya del pagament d'impostos estatals de les empreses públiques, un dels plans aprovats pel Govern enguany per enfortir la Hisenda catalana. Per Castellanos, el govern espanyol no té "cap motiu de caràcter tècnic o legal" per revocar els acords de govern que donaven llum verd a la mesura. El secretari ha assegurat que aquest canvi en la gestió preveia un estalvi de fins a 2 milions d'euros a la Generalitat, en forma de despeses a assessors fiscals de les empreses públiques i en sancions, multes i recàrrecs que s'estaven pagant per deficiències en la gestió.

Segons Castellanos, el projecte permetia millorar l'eficiència de l'administració, igual que passa amb altres iniciatives que ja fa temps que la Generalitat té en marxa, com la centralització de compres públiques o l'anomenat 'cash-pooling' desenvolupat en l'època del tripartit, quan es van centralitzar els comptes del departament, empreses i organismes públics en una caixa central. Pel que fa a l'estalvi que la millora en la gestió suposaria per a les arques catalanes, fonts del Departament d'Economia concreten que s'estima que les empreses públiques gasten 1,23 milions d'euros en despeses de gestoria i assessorament fiscal. A més, en els darrers 3 anys, les empreses han pagat 1,68 MEUR en interessos, recàrrecs i sancions. En canvi, la centralització del pagament d'impostos per part de l'ATC només ha suposat la contractació de 3 persones, per un import que no arriba als 200.000 euros. Els acords de Govern d'abril i de juliol que permetien a l'ATC centralitzar el pagament d'impostos estatals (IVA, IRPF i societats) preveien que l'agència gestionés també el pagament de cotitzacions a la Seguretat Social de totes les empreses públiques, si bé aquest darrer punt no s'ha arribat a desplegar. Segons va informar la Generalitat aleshores, centralitzar els impostos i les cotitzacions suposava gestionar els 4.500 milions d'euros que el Govern i les seves 170 empreses públiques paguen anualment a l'Estat, dels quals 2.500 milions d'euros corresponen als impostos estatals. D'aquests, 324 milions d'euros són tributs de les empreses públiques, tal com han especificat ara fonts del Departament d'Economia. La centralització es va començar a fer a l'octubre i s'hi havien subscrit al servei 156 de les 170 empreses amb participació majoritària de la Generalitat. Entre octubre i novembre, s'havien presentat 626 models a l'agència tributària estatal per un import de 37,8 milions d'euros, inclosos ingressos, compensacions, devolucions i sol·licituds d'aplaçaments. El servei que oferia l'ATC a les empreses públiques incloïa l'assessorament. Estava previst que els ens locals s'hi adherissin en fases posteriors.El govern espanyol volia deixar sense efecte la mesura en un acord de Ministres l'1 de desembre, però va accedir a no fer-ho després que la Generalitat argumentés que es tractava d'una mesura legal i de caràcter tècnic, enfocada a l'estalvi i la millora de l'eficiència en la gestió dels impostos, tal com han confirmat fonts del Departament d'Economia. Les mateixes fonts recorden que la delegació del pagament d'impostos a l'ATC es fa en virtut de la figura de l'apoderament, prevista en la llei tributària espanyola. Però aquest divendres, el portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha argumentat la supressió de la centralització de la gestió d'impostos al•legant que formava part d'una Hisenda catalana concebuda per a una Catalunya independent i que "els propis responsables polítics [de la Generalitat] deien que això formava part de les estructures d'estat". Com ha recordat el portaveu espanyol, aquest sistema de racionalització en la fiscalitat per ara no es fa en cap altra autonomia, si bé fonts de la Generalitat asseguren que Andalusia i València s'han interessat per fer el mateix.

Enviar