La justícia europea confirma la multa de 19 MEUR per la manipulació del dèficit de la Generalitat Valenciana

El TJUE desestima el recurs del govern espanyol i el considera responsable de les actuacions de les entitats territorials

ACN Brussel·les.-El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha desestimat el recurs interposat pel govern espanyol contra la multa de 19 milions d'euros per la manipulació de les estadístiques del dèficit dels comptes públics de la Generalitat Valenciana en l'anterior etapa de govern. En la sentència emesa aquest dimecres, la justícia europea rebutja les argumentacions del recurs interposat pel govern espanyol i que es basen en la vulneració del dret de defensa i del dret a una bona administració, en la inexistència d'infracció i en el caràcter desproporcionat de la multa. El TJUE també rebutja l'argument del govern espanyol que adduïa que no se li pot imputar una negligència greu perquè la tergiversació de xifres afecta tan sols un territori dins del conjunt del dèficit públic.

Així mateix, el recurs afegia que la decisió judicial no té en compte la cooperació prestada durant la investigació ni el fet que el govern espanyol hagi assenyalat de manera espontània les irregularitats. Al respecte, la sentència remarca que l'estat ha de ser considerat responsable de l'actuació de les seves entitats territorials com ho seria en el marc d'un recurs per incompliment, i que no s'ajusta als fets afirmar que el govern espanyol assenyalés espontàniament l'existència d'una tergiversació a la comissió.D'altra banda, al·lega que la cooperació que hagi prestat l'Estat membre en qüestió durant la investigació no influeix en la determinació de la infracció prevista però podria tenir-se en compte en concepte de circumstància atenuant a l'efecte del càlcul de la multa.Sobre la vulneració del dret de defensa, l'estat espanyol al•legava que el seu dret de defensa havia resultat vulnerat pel fet que la decisió del Consell es recolzava en dades obtingudes per Eurostat durant un seguit de visites efectuades abans que s'adoptés la decisió d'obertura de la investigació . El TJUE considera que les condicions en què es van organitzar les visites van respectar les exigències procedimentals establertes pel dret de la Unió i que l'exercici del dret de defensa no es va veure compromès per les diverses visites, que van permetre a Eurostat obtenir la informació abans que s'obrís el procediment.En relació a l'argument de vulneració, del dret a una bona administració el govern espanyol adduïa que el fet que la instrucció hagués estat encarregat als agents que havien participat prèviament a les visiten fa pensar que hi ha indicis que el procediment no compleix amb l'exigència d'imparcialitat objectiva . Al respecte, la justícia europea assenyala, essencialment, el paper encomanat als agents "no resulta decisiu ni per al desenvolupament ni per al desenllaç de l'esmentat procediment" i, per tant, no incompleix el requisit d'imparcialitat objectiva.Sobre el caràcter desproporcionat, el recurs sosté que la multa imposada era desproporcionada a causa d'una definició errònia del marc temporal utilitzat per calcular-la. D'una banda, el TJUE nega que la decisió violi el principi d'irretroactivitat de les normes i exposa que l'import de la multa havia de fixar-se en el 5% de la major repercussió de la tergiversació de l'estat espanyol al seu dèficit corresponent als anys en qüestió previstos en una notificació de 30 de març de 2012.Segons el Tribunal de Justícia, el concepte de "major repercussió" es refereix a la repercussió total que la tergiversació hagi tingut sobre el dèficit o el deute de l'estat membre autor de la mateixa, durant la totalitat dels anys previstos en la seva notificació i afectats per la tergiversació. Per tant, conclou que el Consell Europeu podia estimar vàlidament que l'import de referència de la multa havia de fixar-se en el 5% de l'import total de les despeses no declarades pel País Valencià , durant el període comprès entre els anys 2008 i 2011. Tot i que la manipulació del dèficit valencià es va produir entre 1988 i 2011, la multa es refereix només al període 2011-2012, atès el caràcter no retroactiu de la decisió. Durant aquest període s'estima que la despesa sanitària no introduïda va ascendir a uns 2.000 milions d'euros.

Enviar