RESUM TERRES DE L'EBRE 2017: Explota a Alcanar la 'cuina' dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils
Les càrregues policials de l'1-O, l'informe del MIT i Harvard sobre el projecte Castor, l'amenaça de l'alcalde de Batea i els residus que deixa a Ercros a Flix, altres fets destacats
ACN Tortosa.-L'explosió d'una casa en una urbanització d'Alcanar, el passat 16 d'agost, va acabar precipitant, a l'endemà, els mortífers atemptats gihadistes de Cambrils i Barcelona. Un comando gihadista utilitzava l'habitatge per fabricar grans quantitats d'un potent però inestable explosiu, peròxid de cetona, i també com a base per a planificar atacs massius a Catalunya. Dos dels terroristes van morir en la primera de les dues explosions que es van produir a l'immoble -la segona, el mateix dia dels atemptats, quan els Mossos l'estaven regirant-, fet que va empènyer la resta a improvisar. D'aquest 2017 destaca també la virulència de les càrregues policials en col·legis electorals de Sant Carles de la Ràpita, Roquetes i Móra la Nova durant la jornada de l'1-O. D'altra banda, el 3 de maig veia la llum, finalment, l'informe del MIT i Harvard sobre el projecte Castor i que reiterava la relació entre les injeccions de gas al magatzem submarí i els terratrèmols, però exonerant de responsabilitats l'empresa i el govern espanyol.
Atemptats gihadistes16 d’agost: Una persona mor i set més resultes ferides en una explosió en una casa de l’urbanització Montecarlo d’Alcanar Platja. En un primer moment es creu que ha estat una deflagració per gas butà i es desallotja la zona. El 17 d’agost, minuts abans de l’atac terrorista amb furgoneta a la Rambla de Barcelona, mentre les màquines retroexcavadores retiraven la runa de la casa esfondrada, detona una segona explosió que causa cinc ferits més. La nit del 17 d’agost els Mossos d’Esquadra vinculen la casa d’Alcanar amb l’atemptat de Barcelona. Referèndum 1-O1 d'octubre: El Pavelló de Sant Carles de la Ràpita, on s’havien unificat els col·legis electorals del referèndum és un dels primers on pateixen les càrregues policials de la Guàrdia Civil. A primer hora del matí, desenes d’agents executen fins a tres càrregues per entrar al pavelló i endur-se les urnes. 84 persones resulten ferides. A migdia, la Guàrdia Civil, amb més d’un centenar d’agents carrega contra els veïns de Roquetes que defensen pacíficament el pavelló municipal. Fereixen una vintena de persones i s’enduen dues urnes amb 600 vots. A la tarda els agents es personen a Móra la Nova d’on s’enduen urnes buides. La càrrega policial és menys violenta però dues persones requereixen assistència mèdica. Medi ambient3 de maig: El govern espanyol anuncia que no reobrirà les instal·lacions del fallit projecte Castor després que els experts del MIT i la Universitat de Harvard hagin reiterat, novament, la relació entre les injeccions de gas i els sismes. L'informe alerta que els terratrèmols podrien arribar als 6,8 graus si es reprèn l'activitat però exonera l'exconcessionària Escal UGS amb l'argument que no podia preveure les conseqüències. El jutjat de Vinaròs amplia el període per investigar el cas fins 2019. El 17 de juny, un tribunal popular condemna els responsables empresarials i estatals pel fiasco que, segons un informe ministerial, va permetre la constructora ACS ingressar comissions superiors a les permeses. El 22 de desembre el Tribunal Constitucional anul·la el pagament de la indemnització de 1.350 milions d'euros a l'exconcessionària aprovat pel govern espanyol.7 de juny: La 'Campanya pels Sediments' trasllada el crit d'alerta sobre la regressió i l'enfonsament del delta de l'Ebre al Parlament de Catalunya perquè forci l'Estat a actuar. Un estudi de l'IRTA i la URV revela que un 40% dels arrossars pot desaparèxier el 2100 si no es prenen mesures efectives davant l'increment del nivell del mar. Al gener, els Calaixos de Buda van quedar comunicats amb el mar després d'un temporal i el parc natural va haver d'actuar d'urgència quatre mesos després per evitar que la situació es fes permanent.19 de juny: El Govern obre el provés d’informació pública dels tres nous parcs eòlics de la Terra Alta i el Consell Regulador de la DO Terra Alta, el Consell Comarcal i les plataformes socials s’hi oposen. 6 de juliol: Apareix un nou focus de caragol maçana al riu Ebre a l'altura de Miravet, possiblement, per un acte vandàlic o l'acció de pescadors. La Generalitat demarca el tram afectat i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre hi efectua una operació de neteja extraient del riu dues dotzenes d'exemplars adults i més de 200 postes. La troballa preocupa sector agrari del Delta, que veu com el gasteròpode invasor remunta l'assut de Xerta i es podria escampar aviat pels canals de regadiu.20 d'octubre: La Plataforma en Defensa de l'Ebre ratifica davant del Tribunal Suprem la seva posició abans que resolgui el recurs contenciós administratiu presentat contra el Pla Hidrològic de Conca de l'Ebre. El moviment antitransavasament tem que, amb l'atenció focalitzada en el procés independentista, el govern espanyol acabi tancant un pacte nacional de l'aigua que inclogui un transvasament del riu. La sequera ha deixat els cabals del tram final sota mínims durant els últims mesos.6 de novembre: L’Agència de Residus de Catalunya confirma que hi ha quatre espais contaminats fora del complex industrial d’Ercros. El 23 de novembre Acuamed encarrega a Tragsa el final de la neteja dels llots tòxics del pantà i el 10 de desembre Ercros tanca la històrica planta de producció de clor del municipi, després de 118 anys de funcionament.Administracions públiques21 de maig: El Govern adjudica a Copisa les obres del nou Palau de Justícia de Tortosa. Les obres s’inicien a l’estiu amb un pressupost de gairebé 4 milions d’euros i 20 mesos de termini d’execució. El nou edifici judicial acollirà els cinc jutjats d'instrucció, el jutjat de guàrdia, el registre civil i els serveis forenses, i tindrà una zona de detinguts. L’actual edifici dels Jutjats acollirà els dos jutjats penals. 19 de juliol: L’Ajuntament de Batea amenaça de marxa a l’Aragó si la Generalitat no resol les situacions “de discriminació” que l’alcalde, Joaquim Paladella, denuncia que pateix el municipi terraltí. El consistori reclama a Afers Socials noves places concertades per a la residència d’avis municipal.21 de juliol: S’inaugura el nou edific de les delegacions del Govern. Després d’onze anys d’espera i 14,88 milions d’euros d’inversió, unifica la majoria de serveis territorials i acull diàriament uns 160 funcionaris i treballadors. Memòria històrica16 de febrer: L’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita és el primer en retirar una creu franquista a la zona de la Torreta. El seguiran Gandesa, el 30 de maig amb la retirada del monument del Coll del Moro, i Vilalba dels Arcs i Horta de Sant Joan que també treuen les creus de les seves places. Amposta i Tortosa també canvien els noms franquistes d’alguns carrers i places, com la plaça tortosina Joaquim Bau que és ara Plaça 1 d’Octubre. 28 d'abril: L'estudi sobre el terreny per la URV per encàrrec de la Generalitat han permès detectar 123 fosses amb víctimes desaparegudes de la Guerra Civil i la dictadura franquista a les Terres de l'Ebre i el Priorat. A principis de desembre va començar a Miravet la retirada de les restes òssies en superfície al Rogle del Povet, d'acord amb el pla de fosses.Infraestructures24 de setembre: El moviment veïnal transversal per una AP-7 gratuïta compleix dos anys de talls setmanals a l’N-340 - amb un total de 178 protestes assolides a finals del 2017-. El 4 de setembre s’anuncia l’obligatorietat dels camions de circular bonificats per l’AP-7, a partir de 2018, per reduir el volum de trànsit a la carretera nacional. La mesura està en suspens i sense data. Judicial11 de gener: El jutjat d’instrucció 3 d’Amposta reobre la investigació per l’accident de Freginals on van morir tretze noies estudiants d’Erasmus -al març de 2016-. El 3 de febrer el conductor declara per primer cop i nega que s’adormís o es trobés malament. El 19 de setembre el jutge instrucció arxiva definitiva ment el cas.






